Pregunta següent
Fer una entrevista de feina és, a més d’una gran sort -l’atur afecta a Espanya gairebé sis milions de persones-, tot un art. Des de fa anys es multipliquen els manuals d’èxit com “El puesto es suyo”, de Dumon; “Entrevista de trabajo: cómo superar las entrevistas y conseguir el trabajo que deseas”, de Puchol o “Cómo realizar entrevistas con éxito”, de Breakwell… amb la finalitat d’ajudar el candidat a superar aquesta prova tan temuda. A més, les empreses de treball temporal, les de recursos humans i les conselleries de Treball de les comunitats autònomes imprimeixen fullets o imparteixen cursos i tallers sobre el tema. D’acord amb els consells elaborats i recollits en tants llibres, és possible precisar quines són les preguntes que es repeteixen amb més assiduïtat.
No val improvisar. Cal tenir preparada una resposta, haver reflexionat a casa sobre la formació rebuda, els valors i la manera en què s’exerceix el treball. No es tracta de presumir dels èxits personals, però sí d’expressar la pròpia vàlua, sense falsa modèstia. I, per descomptat, convé ressaltar la capacitat per reposar-se davant d’un fracàs o un error, a més de destacar l’esperit de sacrifici i la importància que es concedeix a l’esforç.
Les respostes depenen de cada persona i de la seva situació en aquests moments. Tot i això, convé adoptar una actitud positiva respecte d’aquestes preguntes i deixar entreveure que les experiències formatives van ser positives en tot o en algun aspecte. Si va haver-hi alguna cosa negativa i es vol comentar, s’ha de fer amb una visió optimista dels resultats.
Davant d’un acomiadament cal ser sincer i clar, cada vegada es valora més la flexibilitat i l’adaptabilitat a diferents situacions. Convé reflexionar sobre les raons de l’acomiadament, elaborar una resposta concreta i pensar en algun aspecte que permeti reformular positivament aquesta situació.
En aquest cas cal reflexionar sobre els objectius aconseguits en experiències anteriors i identificar punts en comú amb els requeriments del treball a què es presenta.
Desconcert i estudiar la capacitat de l’entrevistat de sobreposar-se a aquesta situació: això és el que es busca amb aquest tipus de preguntes. El canvi brusc del ritme i la temàtica de l’entrevista troben desprevingut el candidat. No cal capficar-s’hi massa, perquè no són preguntes que hagin d’influir de manera decisiva en l’elecció final. Però sí que es valorarà la capacitat verbal, de síntesi i de determinar quins valors considera el candidat més importants en funció de la descripció feta.
No és el mateix estar en l’atur que estar sense fer res. Es valora de manera molt positiva que la persona aturada faci cursos per millorar el nivell d’idiomes, d’informàtica, o que faci cursos de doctorat o un màster… Demostrar inquietud i no passivitat és fonamental per triomfar.
És important anar preparat i informat sobre l’empresa. Aquí s’ha de mostrar interès per l’empresa i el lloc que s’ha de cobrir, de manera que es pugui contestar que ens interessa la magnitud, la serietat, el sector, les possibilitats de progressió, etc. que l’empresa pot oferir.
Pel que fa a les preguntes sobre què podem aportar a l’empresa o per què hauria de triar-nos a nosaltres, s’ha de mostrar la part més positiva d’un mateix i enumerar les virtuts i les capacitats respecte de la feina.
Altres vegades es pregunta: “Per què creu que vostè és idoni per al lloc vacant? Expressada d’una manera o una altra, pretén que el candidat expliqui quines característiques troba essencials per al lloc que cobrirà i que demostri que ell les té.
A més, permet a l’entrevistador confrontar l’opinió que el mateix candidat es fa durant l’entrevista. Cal respondre de forma directa, deixar clar quina experiència i quins coneixements es tenen, a més de les competències més apropiades per al lloc concret.
Com passava amb la pregunta en què es demana descriure un amic, aquesta pregunta també serveix per desconcertar l’entrevistat, veure com és capaç d’encaixar un canvi de ritme sobtat en l’entrevista i analitzar la seva capacitat d’improvisar.
Altres vegades, es pot preguntar “Planeja ser pare/mare?”. Aquest tipus de preguntes serveixen també per valorar la disponibilitat del candidat de viatjar.
Cal contestar amb naturalitat i de forma sincera, i mostrar que el temps d’oci, a més dels projectes personals, es comparteix amb més persones (es pot comentar que es practica algun esport en equip) per mostrar que es té facilitat per relacionar-se en equip.
Si s’està buscant una primera feina, seria convenient que contestés el següent: “Si bé els diners són un factor important per mi, en aquests moments la meva motivació principal se centra a trobar una feina i a adquirir experiència en el meu camp professional”. Convé no esmentar quantitats concretes per donar una imatge de gran interès pel lloc i l’empresa.
Per contra, si el candidat o candidata ja té una certa o àmplia experiència professional, pot comentar obertament la seva retribució actual o última, sense inflar gaire les xifres, ja que les empreses coneixen el que es paga en el sector.