Escollir l'adequat per a cada exemplar n'assegura el bon estat
Les plantes són l’element decoratiu natural per excel.lència i confereixen a les estancies on s’ubiquen una atmosfera agradable. El bon aspecte i la bona salut passen per unes cures bàsiques en les quals té un paper molt important l’elecció de la terra del test, també anomenada substrat o humus. Per mitjà d’aquesta, les plantes obtenen aigua i nutrients, condició indispensable perquè cresquen sanes, amb un verd intens i una floració duradora.
- L’elecció de l’humus és un requisit previ essencial per al bon desenvolupament de les arrels i la planta.
- El primer que s’ha de fer quan comprem una planta és consultar les característiques del substrat que necessita l’espècie que volem conrear, a més de les necessitats de reg i d’il.luminació.
- Abans de comprar el substrat, hem d’estudiar les necessitats de l’espècie que volem conrear i preparar la barreja necessària.
- Comprem substrats fabricats amb productes de qualitat. Tots porten la identificació corresponent.
- La millor època de l’any per a trasplantar o renovar la terra de les plantes és la primavera, quan les plantes desperten del seu repòs hivernal, les arrels reprenen la activitat i comencen a desenvolupar-se.
- Si a causa de la grandària o del pes de la planta no podem fer-ne un trasplantament, n’hi ha prou de retirar alguns centímetres de terra i reemplaçar-la per humus nou.
- No tots els exemplars requereixen d’un substrat compost per una barreja de terra i sorra; pot ser un substrat calcari, argilós, de llims o sediments dels marges dels rius, amb un pH alt o baix, etc.
- Cal tenir en compte que si aportem terra àcida a una planta que no la necessite, aquesta pot arribar a morir o patir dificultats de creixement.
- La terra procedent del jardí no és sempre la més recomanable. Pot contenir paràsits que es traslladaran al nou exemplar, per la qual cosa cal posar-la uns minuts al forn per a matar tots els possibles agents agressors que puga contenir. A més, aquest tipus d’humus, constret en el reduït espai d’un recipient, tendeix a compactar-se i a produir bacteris danyosos per als exemplars.
- La millor opció per als exemplars de test són els humus comercials, que són estèrils i estan lliures de males herbes.
- Ha de ser capaç d’acumular aigua i nutrients, cedir-los a poc a poc a les plantes i permetre que el líquid sobrer fluïsca amb facilitat.
- Ha d’oferir una bona base a les arrels, però sense que s’atapeïsca.
- Ha de regular les oscil.lacions extremes d’humitat i temperatura i recuperar així l’equilibri.
- Els humus porosos i fibrosos estan indicats per a les plantes delicades, d’arrels carnoses i trencadisses (orquídies, falagueres, etc.), que necessiten un humus molt permeable i que gairebé no es descomponga.
- Els substrats porosos i lleugers són convenients per a les plantes que, generalment, suren en el sotabosc, en un sòl ric en humus. S’utilitzen en el trasplantament de falagueres, begònies de fullatge, aràcies, bromeliàcies i gesneriàcies.
- Els rododèndrons, les azalees i les ericàcies no suporten la calç i necessiten un substrat àcid (tenen un valor de pH baix). En aquests casos només s’han d’utilitzar substrats específics per a aquestes plantes.
- Barreja universal. Els més habituals als comerços. Corresponen a la barreja clàssica que antigament feien els jardiners: un terç de terra de cultiu o de jardí, un altre terç de torba o compost i una última part de sorra. Aporten elements fertilitzants i només són desaconsellats per a la sembra de llavors, ja que, per ser massa ric per a aquestes, les cremen. Indicat en el trasplantament de gairebé totes les plantes verdes (Codiaeum, Ficus, Schefflera, Monstera, etc.).
- Humus de terra. Obtinguts a partir d’un sòl franc. Són permeables i rics en nutrients. Però són poc pràctics perquè són pesants i molestos de manipular en grans quantitats, i a més embruten prou. Col.locats en recipients, són els més adequats per a plantes de vida prolongada.
- Humus sense terra. La majoria es componen de torba i d’altres materials com ara trossos d’escorça i suro, agulles d’avet, serradura o sorres, entre d’altres. Són nets, lleugers i fàcils de manipular, però contenen menys nutrients que els seus equivalents fets amb terra. Aquest tipus de substrat és el més adequat per a plantes de vida curta, com les anuals o les de parterre.