La comoditat és seguretat
Si féssem un exercici de memòria sobre les campanyes de publicitat que han contat les bondats dels automòbils els últims anys, descobriríem que s’ha passat de presentar cotxes ràpids i esportius a destacar la seguretat i comoditat com a valors principals. Aquest canvi del llenguatge evidencia un fet: usuaris i fabricants atorguen més importància als sistemes que aporten protecció i confort en renúncia a d’altres prestacions. Aquest procés no és casual. Unit a la tràgica xifra de morts a les carreteres (al voltant de 5.300 víctimes mortals el 2003 només a Espanya, segons la Direcció General de Trànsit), les lleis de seguretat vial són cada vegada més estrictes -fins i tot penen l’apologia publicitària de la velocitat- i la població ha pres consciència que trepitjar massa l’accelerador està directament relacionat amb els accidents de circulació. Com a conseqüència, s’han desenvolupat sistemes de seguretat cada vegada més eficaços.
La seguretat es divideix en dues àrees:
- Passiva: l’objectiu és protegir els ocupants en cas d’accident. S’hi engloben cinturons de seguretat, coixins de seguretat, zones d’absorció de l’impacte, seients i capçaleres, interruptor d’inèrcia (en cas de xoc interromp l’alimentació de corrent de la bomba de combustible) i sistema de prevenció d’incendis.
- Activa: serveix per a evitar accidents. Aglutina els sistemes de frens, llums, control de tracció, control d’estabilitat i bloqueig electrònic del diferencial, a més de l’ergonomia.
La consideració de l’ergonomia -és a dir, la recerca del disseny més adequat de les màquines o dels objectes per a un millor ús humà- com un sistema més de la seguretat li ha conferit un tractament de preferència en el disseny dels vehicles. Però, què aporta l’ergonomia a la seguretat dels vehicles? Els seients ja no estan subordinats a l’estètica i, abans que res, han de procurar comoditat perquè així augmenta la seguretat de l’ocupant; els panells de control han de ser clars, però també han d’evitar distraccions; el maleter ha de ser ampli, però també facilitar-ne l’ompliment. Tot això beneficia la conducció i, si bé els avanços més sofisticats es troben en models d’alta gamma, l’extensió als utilitaris més senzills es retarda cada vegada menys.
La conducció d’un cotxe, encara que siga una activitat molt usual, requereix compromís per part de qui en porta el volant. Aquesta persona és responsable del maneig d’una màquina i, si viatja acompanyada, també ho és dels ocupants del vehicle. Per això, la comoditat ha de prevaler. Aquesta comoditat és el que es defineix com a ergonomia o solucions ergonòmiques i es pot dividir en tres nivells. El primer ofereix solucions per al pilotatge directe, com ara l’equilibri en la col.locació del seient, els pedals i el volant. El segon s’ocupa d’oferir un accés ràpid i controlat als instruments de navegació, com ara els interruptors dels llums, la regulació dels espills o els ajustos de la temperatura, i el tercer procura intuïció i senzillesa en el maneig d’altres funcions, alienes a la conducció però no al viatge, com són l’obertura i l’ompliment del maleter o l’ús de l’equip de so. Amb més o menys desenvolupament, cadascun dels tres nivells funcionarà si aconsegueix el que busca, el confort i el benestar per a garantir un bon viatge.
L’usuari ha de ser també un agent actiu de l’ergonomia al volant. Poc pot fer davant de la distribució de l’habitacle, però sí que té a la mà l’elecció del que millor s’adapte a la seua fisonomia. Tot i que cada persona té un pes, una complexió, una altura i uns hàbits de conducció propis, els enginyers i dissenyadors que desenvolupen els models es basen en estudis experimentals de dades antropomètriques (mesures corporals) per a universalitzar els resultats i, encara que l’automòbil és un producte fabricat en sèrie, el ventall de possibilitats d’elecció ha crescut els darrers anys.
-
/imgs/20050301/miscelanea02.jpg Prenguem-nos el temps necessari per a col.locar el seient. Si el cotxe té tres portes, optem de manera habitual per la porta del copilot per a ocupar el seient del darrere, així evitarem haver de regular el del conductor cada vegada que ens hi asseiem. - El seient ha de tenir una inclinació cap a enrere d’entre 15 i 25 graus, suficients perquè la cuixa i el maluc presenten un arc de 110 a 120 graus.
- La distància entre el terra i el seient ha d’oscil.lar entre els 30 centímetres.
- El seient hauria d’estar col.locat prou a prop dels pedals com perquè la flexió de les cames respecte de les cuixes siga de 135 graus.
- Si el volant és ajustable, triem una posició dels braços que assegure la relaxació de les espatlles i dels músculs de l’esquena.
- Prenguem de referència les orelles per a col.locar bé el recolzacaps. És en aquesta alçada on hem de situar la zona central.
- Ajustem-nos el cinturó de seguretat, independentment del recorregut que farem, abans de posar-nos en moviment. La part superior de la cinta s’ha de recolzar sobre la clavícula i el pit, sense oprimir, tibant-la a la pelvis per no escórrer-nos-en per sota en cas d’accident frontal.
- Si el vehicle disposa de climatitzador, la temperatura ideal serà de 20 graus.
- No col.loquem res al tauler de control, ni deixem elements solts pel cotxe (guies, joguets, sabates…).