Oportunitat per a l'intercanvi gastronòmic i cultural
Segons l’informe més recent d’Eurostat, Espanya és el país de la Unió Europea que més immigrants va acollir l’any 2003. En l’actualitat s’acosten als 2,7 milions les persones estrangeres residents al nostre país, quatre vegades més que al 1998. Arriben des de molts llocs, però predominen les oriündes del Marroc, l’Equador, Colòmbia, Romania i la Xina. L’enriquiment i el mestissatge que comporten aquestes migracions no es queda només en allò social o cultural, també en la gastronomia s’obren nous sabors, olors i beneficis desconeguts fins ara.
Si es fa una anàlisi global dels aliments que les persones immigrants consumeixen als seus països d’origen, es constata que la dieta s’acosta al patró recomanat, basat en una aportació elevada d’aliments rics en hidrats de carboni complexos (arròs, tubercles com ara la patata o la iuca i coques de blat moresc a l’Amèrica del Centre i del Sud; cuscús, arròs i mill a Àfrica; arròs i soja als països del sud-est asiàtic). El menú tipus consisteix en una ració petita d’aliments proteics d’origen animal i una de més abundant de verdures i fruites de varietat estacional. Les salses s’elaboren amb verdures i els vegetals rics en proteïna vegetal es combinen entre si (arròs i fesols a Amèrica, arròs i cacauet a Àfrica, arròs i soja a Àsia). De la barreja de cereals i llegums s’obté un plat amb un equilibri proteic comparable amb els aliments d’origen animal (carns, peixos o ous), a causa de la combinació d’aminoàcids essencials. Tot i així, aquests nous ciutadans es veuen també influïts pel comportament i els hàbits alimentaris del país d’acollida. El desconeixement sobre la preparació dels plats típics del nou lloc de residència, la falta de pràctica per a combinar els distints ingredients i el preu mitiguen, però, aquesta influència, i això els mou a recórrer amb més o menys freqüència als aliments precuinats, que poden resultar fins i tot més assequibles per a l’ajustada economia que tenen. D’altra banda, tenen la possibilitat d’accedir a dolços, refrescos i altres productes ensucrats, cosa que els resulta més complicat als seus països d’origen. Tots aquests aspectes podrien incidir a mitjà i llarg termini en l’estatus nutricional del col.lectiu d’immigrants, tal com està ocorrent ja amb la població espanyola mitjançant la variació de la corba de creixement i una major prevalència de malalties com les cardiovasculars, l’obesitat, la diabetis o el restrenyiment.
Aliments que avui ens semblen exòtics s’estan introduint gradualment al mercat nacional i d’aquí a uns anys, vista l’abundància de receptes i l’experiència en l’elaboració, seran ingredients quotidians de la dieta espanyola, tal com ha succeït amb molts altres “productes d’altres cultures”, com la patata o la tomata, que es conreen des de fa centenars d’anys, o la pinya i el kiwi, el conreu i consum dels quals és més recent.
Cada vegada és més fàcil trobar al mercat aliments imprescindibles en la gastronomia de l’Amèrica del Centre i del Sud, com ara la iuca o mandioca, el plàtan mascle i fruites tropicals com l’alvocater, el mango, la papaia, el coco i els bananitos, entre d’altres.
El cuscús és la sèmola de blat i dóna nom a un plat representatiu de la cultura musulmana. Un plat típic de cuscús inclou la sèmola cuita, una olla o escudella de cigrons, verdures i caldo de l’escudella, i carn de xai o de pollastre, principalment. Els ingredients se serveixen per separat. Es pot dir que equival (quant a ingredients i forma de presentació) a l’escudella tradicional; el cuscús seria com la pasta per a la sopa, i la resta d’ingredients són molt semblants als que inclou l’escudella.
Els kebabs -tires de carn torrada de xai o de pollastre servides en un pa especial (pa de pita) i acompanyades de vegetals i salses típiques-, originaris de Turquia, són plats molt consumits a l’est d’Europa i també als països àrabs, i constitueixen a Espanya una nova forma de menjar ràpid.
Els resultats satisfactoris d’estudis d’alimentació de països estrangers estan incidint en alguns canvis d’hàbits alimentaris recomanats pels mateixos científics, vistos els beneficis que reporten alguns aliments, o determinades combinacions d’aliments, en la salut de la població.
És interessant buscar el bo i saludable dels costums alimentaris de cada país per poder incorporar-lo a la nostra forma habitual d’alimentació. Exemple: consum de peix blau ric en àcids grassos omega-3, soja i isoflavones, etc.
| Què es fa a… | Per a què s’aconsella | |
|---|---|---|
| Amèrica del Centre i del Sud | Plat principal: fesols amb arròs | Combinació de proteïnes vegetals. La combinació de certs aliments rics en proteïnes vegetals (lleguminoses, cereals i fruits secs) dóna com a resultat un plat amb una proteïna de qualitat, equiparable a la de carns, peixos i ous. |
| Països del Magrib (Algèria, Líbia, el Marroc, Mauritània, Tunísia) | Plat principal: cuscús | Complet i equilibrat. Combina aliments rics en tots els nutrients: hidrats de carboni del cuscús i els cigrons, proteïnes i greix de la carn, i vitamines, minerals i fibra dels vegetals. |
| Est d’Europa | Kebabs | Complet i equilibrat nutricionalment. Opció interessant, igual que els entrepans casolans, per a un consum ocasional. Hi són representats tots els nutrients: hidrats de carboni del pa, proteïnes i greix de la carn, i vitamines, minerals i fibra dels ingredients vegetals. |
| Àfrica subsahariana | Mill o arròs amb salsa de cacauets | Combinació de proteïnes vegetals. La combinació de certs aliments rics en proteïnes vegetals (lleguminoses, cereals i fruits secs), dóna com a resultat un plat amb una proteïna de qualitat, equiparable a la de carns, peixos i ous. |
| Est d’Àsia | Soja i derivats: llegums, salses, germinats, tofu, farina, miso, batut… |
Nombrosos beneficis sanitaris. Estudis científics demostren que la ingesta habitual de soja i derivats, a causa dels seus nombrosos components nutritius, exerceix un paper beneficiós per a la salut de la població:
|
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha elaborat l’estudi Hàbits alimentaris dels immigrants a Espanya, en el qual es constata que al 64 % dels immigrants residents a Espanya els agrada molt o prou el “menjar espanyol”. També s’ha comprovat que s’habituen cada vegada més a la cuina típica del país, bé per comoditat, bé per un desig d’integració, bé perquè una part treballa en el servei domèstic i han d’aprendre a cuinar plats tradicionals, o bé perquè els fills i filles van escola i és el que hi mengen A això se suma que troben dificultats en la compra i l’elaboració d’aliments o plats propis del seu país d’origen per falta de comerços on venen aquests productes -si bé cada vegada hi ha més comerços estrangers (carnisseries musulmanes, botigues d’aliments sud-americans…)- o pel seu preu.