Assegureu que els avenços científics i tecnològics en la nostra societat de consum estan produint durant l’últim terç del segle xx una autèntica revolució domèstica. En què consisteix aquest canvi tan dràstic?
Les cases s’estan dotant d’un altre tipus d’infraestructura tecnològica, fonamentalment electrònica i digital, que permet de connectar cada domicili amb llocs molt diversos del planeta. Les llars es converteixen, amb la televisió, en àmbits de representativitat pública; i amb el telèfon i la telemàtica, en nuclis d’interacció social. Les noves tecnologies il·luminen un nou espai social, el tercer entorn, que es diferencia clarament dels entorns naturals i urbans. Els artefactes electrònics són les portes i les finestres de la llar cap al tercer entorn. Jo en dic telecasa, a aquest conjunt de recursos tecnològics, com el telèfon, la televisió, els telediners, l’ordinador personal, Internet… Aquesta irrupció de la telecasa a les llars implica una profunda transformació de la vida quotidiana, una autèntica revolució domèstica que trenca la barrera entre el que és privat i el que és públic, que introdueix el món a casa a través del complex sistema de representacions digitals i artefactes tecnològics.
Cal suposar que la revolució tecnològica s’ha produït pas a pas. Què va significar, segons opinió d’un filòsof, l’aparició del telèfon?
Gràcies a aquest aparell va ser possible per primera vegada tenir vida pública sense sortir de casa. Es podien mantenir converses entre enamorats, felicitar els familiars, concertar cites professionals o fins i tot secretes… El telèfon va obrir a les cases nombrosos àmbits de llibertat.
I què ens en diu, de la ràdio i la televisió?
Mitjançant aquestes es genera opinió pública a les llars -abans es creava en ateneus, cafès, assemblees de fàbrica, esglésies…-, ja que la informació radiada i televisada està produïda per ser consumida en l’àmbit domèstic. A casa actuen els polítics, juguen els esportistes, canten i ballen els artistes, debaten els intel·lectuals i combaten els militars. A més, gran part de l’activitat comercial passa per les cases, on es fa publicitat dels productes i es prenen les decisions de compra. En definitiva, la vida pública adquireix un format domèstic: ja no fa falta sortir al carrer per informar-se de què succeeix.
El consumidor compta cada vegada amb més possibilitats de comprar amb diners de plàstic. Aquest també forma part del que entén per telecasa?
És clar que sí. Els telediners o diners electrònics han reemplaçat l’antic maó, la guardiola, el matalàs o la caixa forta. Amb les targetes bancàries s’accedeix als tresors propis des de qualsevol lloc del món i des de la pantalla d’un ordinador es pot gestionar l’economia domèstica: comprar, vendre, transferir… L’aparició dels diners electrònics, que es redueixen a un simple número que circula instantàniament a la velocitat de la llum fins a qualsevol punt del planeta, ha comportat una autèntica revolució monetària que també es manifesta a les cases.
Quins canvis estan suscitant les xarxes telemàtiques i, fonamentalment, Internet?
Les xarxes telemàtiques estan propiciant el canvi més profund i el més esperançador, des del punt de vista de les llibertats individuals. Aquest nou sistema d’interrelació planetària, del qual la xarxa Internet és ara com ara la punta de llança, ha calat, a més de a les oficines, a les cases. Tractant-se d’una estructura horitzontal i interactiva, que també conserva memòria de tot el que s’ha transferit, representa la cota més alta a la qual està arribant la revolució domèstica esmentada.
És cert que la tecnologia multimèdia, a part de transformar la informació, modifica també la memòria de cadascun de nosaltres?
En certa mesura sí, perquè la revolució domèstica no només afecta les comunicacions. Les videoteques, els disquets informàtics i els CD multimèdia són altres formes de rememoració dels gustos, de les aficions i de les escenes domèstiques, de les quals només quedava, antigament, memòria oral o, pel cap alt, escrita. La fotografia va ser un pas intermedi. En l’actualitat, aquesta memòria s’ha ampliat enormement, permetent d’arxivar moltes més dades, d’una banda, i molts més aspectes de la vida individual i familiar, de l’altra. L’antic bagul dels records està passant a ser representat audiovisualment i a estar conservat en format de disc compacte, que inclou objectes, persones, vivències, viatges, festes familiars i correspondències privades. Per tant, la memòria familiar s’està modificant radicalment.
En el que denomina tercer entorn, ¿la transformació més radical en l’àmbit domèstic té a veure amb l’activitat comercial?
El mercat ha envaït les llars. Aquest fet no té precedents en la història, ni tan sols quan les cases eren les unitats econòmiques fonamentals de producció i consum. En l’actualitat, una part cada vegada més gran de l’activitat productiva està destinada a ser consumida a les llars. Els autèntics aparadors dels comerciants han començat a dissenyar-se per als àmbits domèstics, i quant al consum, està predeterminat per un consum previ d’imatges i de marques realitzat, a través de la telepublicitat, a les cases.
Què opina del comerç electrònic?
En les últimes dècades hem passat de les botigues i els mercats clàssics als hípers. Aquestes formes de comerç es caracteritzen per les grans mides del local i la diversitat de mercaderies ofertes. Però també ha sorgit un nou espai comercial, Internet, que aporta una mida encara més gran (xarxa mundial i transfronterera) i concentra una amplíssima oferta en un entorn mínim (la pantalla de l’ordinador domèstic). Internet implica un nou mode de comerç, el telemercat o comerç a distància. L’empresa venedora pot estar ubicada en un continent, els dependents en un altre, el taulell en un tercer, la mercaderia en un quart i el comprador en un cinquè continent, sense que sigui necessària la coincidència simultània de tots aquests elements. Per tant, la pàgina web és la façana del comerç telemàtic, dissenyada d’acord amb els objectius del comerciant i els gustos de la clientela.