Molt més que una llaminadura
Els ingredients dels gelats s’aboquen en un tanc on es barregen i es pasteuritzen. La pasteurització és necessària per higienitzar la barreja i consisteix a sotmetre-la a altes temperatures (properes als 80 graus) durant un breu període de temps, la qual cosa permet d’eliminar possibles gèrmens danyosos. A continuació, la barreja s’homogeneïtza per desfer els grumolls de greix i perquè la textura quedi uniforme, després es refreda. A continuació, es condueix a un tanc congelador per mitjà de canonades i es bat per introduir aire a la barreja fins que queda suau. En l’última fase s’afegeixen nous, ametlles, fruites o d’altres ingredients, segons el tipus de gelat de què es tracti. El preparat surt del tanc pràcticament congelat i es guarda en recipients que s’emmagatzemen en cambres refrigeradores fins que s’endureix.
Els gelats poden contenir additius permesos amb la finalitat de mantenir-ne la qualitat o millorar certes característiques sensorials. Vam trobar, entre d’altres, colorants naturals com el caramel (E-150) i carotens (E-160), emulgents que permeten de mantenir homogènia la barreja d’ingredients (mono i diglicèrids d’àcids grassos E-471, lecitina) i espessidors, extrets de llavors i d’algues, que augmenten la viscositat del producte (carragenat E-407, guar E-412, alginat sòdic I-400…).
Així doncs, els gelats són preparacions alimentàries que han estat portades a l’estat sòlid, semisòlid o pastós per una congelació i que, per conservar la seva qualitat original, han de mantenir la cadena de fred fins al moment que es venguin al consumidor. Si comprem barres o postres de gelat amb la intenció de conservar-les al congelador, és recomanable fer-ho just abans de tornar a casa i si és possible en una bossa aïllant especial per a congelats, ja que si es trenca la cadena de fred i es tornen a congelar apareixen cristalls de gel que els espatllen.
El gelat, atès que habitualment és una barreja d’aliments de qualitat (llet, iogurt, fruites i fruits secs, etc.), resulta refrescant, saborós, nutritiu i de fàcil digestió. El gelat de “primera qualitat” és el que conté una proporció més gran de greix, el que contribueix a la seva excel·lent palatabilitat i cremositat (10 grams de greix per cada 100 grams de gelat, a diferència dels de llet, que en contenen un 6%). Està menys orejat (conté menys aire a la barreja) que els gelats més comuns i inclou saboritzants de bona qualitat, com la fruita natural. El valor nutritiu del gelat depèn dels seus components: quantitat d’aigua (85%-90% en pols i sorbets i 50%-60% en els de crema o llet), de llet (sencera, descremada, en pols), mantega, nata, greixos vegetals (fonamentalment greix de coco o palma hidrogenats), sucre comú o sacarosa, xarop de glucosa (líquid viscós constituït per solució de sucre en aigua), fruits secs, concentrats de sucs, fruites (fresques, almívar…), pralinés, rovell d’ou, xocolata, torró, galetes, pans de pessic, etc.
Podem considerar definitivament els gelats no pas com una simple llaminadura o refresc estiuenc, sinó com unes postres delicioses i nutritives compatibles amb una dieta equilibrada, tant en la infantesa com en l’etapa adulta. Una bola de gelat es pot combinar amb fruita fresca, un berenar o postres delicioses, saludables i riques en vitamines que poden alegrar el nostre menú.
Calories: entre 200 i 250 calories per cada 100 grams en els gelats de crema o nata. Els d’aigua, que no inclouen greix en la seva composició, i els light, amb molt poc greix i edulcorants no calòrics, aporten moltes menys calories.
Hidrats de carboni: procedeixen de la sacarosa o sucre comú i de la glucosa o xarop de glucosa (mínim 13% d’hidrats de carboni en gelats de crema o llet). En els especials per a diabètics s’empren edulcorants artificials o fructosa (sucre de les fruites, també present a la mel). El fred disminueix la percepció dels sabors i produeix una lleugera anestèsia en els acabaments gustatius; per això, és necessari afegir sucres en més quantitat que en d’altres productes no refrigerats.
Greix: de la llet i els seus derivats (nata i mantega) i, en menys proporció, del coco i la palma hidrogenats. Aquests greixos no han estat sotmesos a cocció, cosa que en part explica que els gelats siguin fàcilment digeribles. Els gelats de crema o llet normalment contenen només greix lacti i, en cas que s’utilitzin d’altres greixos, s’ha d’indicar a l’etiqueta. Tot i que la seva aportació de colesterol no és elevada, aquests greixos són en gran part saturats, per la qual cosa és convenient moderar-ne el consum. Els gelats la base dels quals és aigua no contenen greix ni colesterol.- Proteïnes: de la llet i productes lactis (un 5% de proteïna als gelats de crema o llet), les proteïnes són fàcils de digerir i d’alta qualitat. Si s’afegeix rovell d’ou, fruits secs, galetes, etc., l’aportació proteica augmenta però ho fa lleugerament, ja que aquests ingredients s’utilitzen en petites quantitats. Vitamines: l’aportació depèn de la quantitat de llet i d’ou del gelat, si n’hi ha. Els de crema o llet i certes postres gelades aporten vitamines solubles en greix o liposolubles (A i D). També destaca la vitamina B2 o riboflabina.
- Minerals: els proporcionen els productes lactis, fruites i fruits secs (calci i fòsfor de la llet, potassi i magnesi d’origen vegetal…). Els gelats la base dels quals és aigua amb prou feina inclouen minerals i en el cas de les postres gelades depèn dels ingredients que continguin (contingut intermedi entre els de crema o llet i els d’aigua).