Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Salsitxes cuites : Salsitxes cuites: la millor salsitxa, la que té més carn

Les salsitxes de tipus frankfurt se solen mirar amb desconfiança. És important saber que no totes són iguals. A continuació et mostrem algunes claus perquè coneguis aquest producte.

Les salsitxes cuites es troben entre els aliments que causen més recel. Se solen veure com un producte que s’elabora amb ingredients de mala qualitat i molt poc fiables, en part pels falsos rumors que circulen al seu voltant. A més, és habitual generalitzar i no fer-hi distincions, tot i que pot haver-hi diferències importants. En definitiva, som davant d’un producte sobre el qual hi ha molt de desconeixement i molta desinformació, així que convé aclarir alguns aspectes fonamentals a fi de conèixer les seves característiques.

Sense ingredients “sospitosos”

Els mites i els falsos rumors que hi ha al voltant d’aquest producte són nombrosos. Per exemple, es diu que en la seva elaboració s’utilitzen aus senceres, incloent-hi les plomes, el bec… Doncs bé, no és cert. Aquestes parts dels animals no són comestibles i no es poden fer servir com a ingredient en l’elaboració de cap aliment.

També se solen difondre imatges sensacionalistes per mostrar el procés de producció i denunciar que aquest tipus de salsitxes s’elabora a partir d’una massa rosàcia amb aspecte de xiclet que genera molta desconfiança. Encara que la imatge pugui resultar xocant, és una realitat que les salsitxes cuites s’elaboren amb aquesta massa, però això no ha de ser motiu de preocupació. Simplement és una barreja que es forma quan piquem la carn molt fina. Si a casa féssim el mateix amb una batedora, la carn també tindria aquest aspecte.

Com es fan?

El procés d’elaboració de les salsitxes cuites és senzill. Normalment estan compostes per tres ingredients bàsics: carn, greix (o bé, carn amb molt de greix) i aigua. Es piquen molt finament perquè així es pugui formar la massa que acabem d’esmentar. Només és una emulsió càrnia, és a dir, una barreja homogènia entre les proteïnes i la resta dels ingredients. Per tal de facilitar-ne la formació i que siguin estables, cal afegir-hi altres substàncies, com ara sal i estabilitzants. Entre aquests últims hi ha substàncies com els fosfats i els hidrocol·loides, que es caracteritzen perquè tenen la capacitat de retenir aigua, i això afavoreix la formació de l’emulsió i de l’estructura final de la salsitxa: mido (per exemple, en forma de fècula de patata, com és el cas d’El Pozo Frankfurt), col·lagen (normalment en forma de cotna de porc, com a Eroski Frankfurt), fibres vegetals (com a Campofrío Gall Dindi), proteïnes (per exemple de soia, com a Argal; o de llet, com a Campofrío Doble de llet), o bé, polisacàrids obtinguts a partir de diverses fonts, com plantes o microorganismes; per exemple, la goma de guar o la goma xantana, com a Campofrío Doble de llet. Tots aquests compostos són segurs. Les diferències entre ells només tenen a veure amb les característiques tècniques que aporten al producte: textura, retenció d’aigua…

Tot això pot sonar estrany, però és semblant al que fem a casa quan elaborem unes mandonguilles: a partir de la carn picada obtenim una barreja homogènia perquè fem servir ingredients com ara sal, pa ratllat (midó) i ou (amb proteïnes, com la lecitina, que tenen propietats emulgents).

En les salsitxes, a més, s’usen altres compostos perquè es puguin conservar, com els antioxidants, que eviten, per exemple, que el producte es faci ranci, i conservants, normalment nitrits, que impedeixen el desenvolupament de bacteris patògens. Finalment, també s’hi afegeixen substàncies que aporten olor i sabor, com aroma de fum i diferents espècies, segons la recepta desitjada. Una vegada s’obté la massa amb tots els ingredients, s’emboteix per formar les salsitxes i s’introdueixen en un forn on es couen a la temperatura i la humitat desitjades. Així, les proteïnes es coagulen i les salsitxes adquireixen la consistència característica. Finalment s’envasen i es pasteuritzen per a eliminar la possible presència de patògens.

Análisis

Per fer aquesta guia de compra es van seleccionar salsitxes cuites elaborades per marques capdavanteres al mercat, en les quals es va analitzar, principalment:

  • Puntuació Nutri-score. La valoració està molt determinada per la quantitat de greix, de greixos saturats i de sal.
  • La informació comercial. Analitzem si aporta informació de valor o si pot ser confusa o portar el consumidor a engany.
  • Els ingredients. Analitzem la quantitat de carn per a conèixer la qualitat comercial del producte.
  • Preu. No va ser un criteri per a avaluar la qualitat del producte, però la qualitat/preu s’ha tingut en compte per a les posicions del rànquing.
  • L’etiquetatge. Es va analitzar si compleix la legislació vigent.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions