Al·lèrgies des del bressol

Al·lèrgies des del bressol

A la llet, a la fruita seca, a l’ou, al peix… Un de cada deu nens pateix al·lèrgies alimentàries als països desenvolupats, informa l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia (WAO), i el problema no para de créixer: segons aquest organisme, la prevalença ha anat augmentant les últimes dècades, i hi ha un increment en els ingressos hospitalaris per reaccions adverses agudes a algun aliment. Actuar correctament davant d’un episodi d’al·lèrgia alimentària és crucial, especialment en els casos més greus. Per això és tan important que els pares siguin capaços d’identificar una reacció al·lèrgica i sàpiguen què han de fer.

Els conceptes, clars

Abans de res, hem de saber de què parlem. Com assenyalen Ángela Claver i Celia Pinto, al·lergòlogues de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP), “el terme al·lèrgia alimentària s’ha utilitzat de manera abusiva, i s’ha aplicat incorrectament per a referir-se a qualsevol tipus de reacció secundària a un aliment o a un additiu. Les definicions de reacció adversa, intolerància i reaccions al·lèrgiques a aliments s’han prestat a confusió fins fa uns anys, quan l’Acadèmia Europea d’Al·lergologia i Immunologia Clínica i la WAO van arribar al consens actual”. Així, doncs, quines idees ens han de quedar clares?

• Hipersensibilitat a aliments. Qualsevol reacció adversa a aliments s’engloba dins d’aquest terme. Dins d’aquest grup tindríem les al·lèrgies i les intoleràncies.
• Al·lèrgies. Si volem ser precisos, només podem parlar d’al·lèrgia alimentària quan s’ha produït una reacció de tipus immunitari. És a dir, quan el nostre sistema immunitari, per error, identifica un aliment com una amenaça i reacciona per fer-hi front. Dins d’aquest grup, les més habituals són les que creen uns anticossos anomenats IgE (immunoglobulina E), per exemple, l’al·lèrgia a l’ou. Hi ha altres al·lèrgies en què no intervenen aquests anticossos, com passa amb la celiaquia, que es considera una malaltia autoimmune: aquí és el mateix organisme el que danya les vellositats intestinals per defensar-se del gluten, que considera un enemic.
• Intoleràncies. Si no hi intervé un mecanisme immunitari, parlem d’“hipersensibilitat no al·lèrgica a aliments”. Seria el cas, per exemple, de la intolerància a la lactosa. Majoritàriament són reaccions adverses causades per un dèficit enzimàtic, però també poden ser de causa farmacològica o química.

No es tracta d’una classificació fútil: les reaccions són diferents i també ho són la gravetat i les mesures que cal adoptar. “Una intolerància no és una al·lèrgia. En una al·lèrgia, la reacció sol ser ràpida: en qüestió de minuts, des que el nen es posa l’aliment a la boca, apareixen els símptomes. En canvi, en la intolerància les reaccions es mantenen latents durant més temps. Són més lentes i, generalment, menys greus. Podríem dir que, en una intolerància, una transgressió –és a dir, menjar una cosa indeguda– no compromet la vida (tret de casos excepcionals); en una al·lèrgia greu, sí que la pot posar en risc”, insisteix Luis Echeverría, coordinador del Grup d’Al·lèrgies Alimentàries de la SEICAP.

Per què els nens?

Quan parlem de les al·lèrgies alimentàries, ens trobem referències constants als nens i, més especialment, a la primera infància. Hi ha estudis que assenyalen que, per cada adult que té aquest problema, podria haver-hi quatre nens afectats. La clau d’aquesta diferència és que, sovint, l’al·lèrgia infantil desapareix amb el pas del temps. “En l’al·lèrgia alimentària es produeix un error del sistema immunitari. Per alguna raó que desconeixem, les nostres defenses reaccionen contra alguna cosa, en aquest cas un aliment, que no és agressiu. El consideren una amenaça i, per combatre-la, produeixen anticossos IgE. Aquesta reacció no és a tot l’aliment, sinó a una part (normalment una glicoproteïna). Aquesta part responsable de la reacció al·lèrgica és l’al·lergen”, continua Echeverría.

Es produeix aquesta reacció, però, a mesura que el nen es va fent gran, “el sistema immunitari va corregint aquests errors de manera natural. Realment, no sabem amb certesa per què passa això, però fins al 90% dels nens que tenen al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca acaben superant el problema els primers anys de vida. En el cas dels ous, l’evolució també és bona: superen l’al·lèrgia el 80% dels nens”, afegeix l’expert.

Aquests dos aliments, la llet i l’ou, són els que causen a Espanya més al·lèrgies alimentàries en els infants menors de cinc anys; per sort, solen desaparèixer en la primera infància, com també passa amb l’al·lèrgia al blat i la soia. “En canvi, l’al·lèrgia a la fruita seca, el peix i el marisc apareix més tard i el seu pronòstic sol ser pitjor: és difícil que arribin a tolerar-se. I, si persisteixen, poden ser molt greus”, conclou Luis Echeverría.

Alerta als símptomes

Parlem de gravetat, i no és una exageració. Els símptomes solen consistir en l’aparició sobtada de picor, urticària, inflor a la llengua, als llavis o la gola, dificultat per a respirar… Però una reacció al·lèrgica severa pot desencadenar una anafilaxi: és a dir, una afectació de múltiples òrgans i sistemes que podria posar en risc la vida del nen.

Així mateix, encara que són molt menys freqüents, també hi ha reaccions d’hipersensibilitat no al·lèrgiques que poden ser de gravetat extrema. És el cas de la intolerància hereditària a la fructosa (fructosèmia): els nens que la pateixen es poden morir si continuen ingerint aliments amb fructosa. Per això és essencial saber com hem d’actuar si estem amb un menor que tingui al·lèrgia o intolerància a algun aliment.

Per tal de saber-ho, és fonamental haver fet un diagnòstic diferencial que delimiti quin tipus de problema hi ha darrere d’una reacció adversa a un aliment. Encara que sempre ha de ser el metge qui faci aquest diagnòstic, hi ha una sèrie de senyals que ens poden orientar per a distingir-ne uns dels altres, i que hem de conèixer:

• En les intoleràncies alimentàries (hipersensibilitat no al·lèrgica), les reaccions, normalment digestives, solen ser d’inici retardat: és a dir, poden transcórrer hores, i fins i tot dies, des que el nen pren l’aliment problemàtic fins que apareixen els símptomes.
• Les al·lèrgies mediades pels anticossos IgE es coneixen com “d’hipersensibilitat immediata”. L’aparició dels símptomes és molt ràpida, normalment els primers 20 minuts des de l’exposició. Aquests símptomes poden ser cutanis, respiratoris i gastrointestinals.
• En les al·lèrgies alimentàries no mediades per aquests anticossos, per exemple la celiaquia, l’inici dels símptomes sol ser retardat, després d’unes hores, i de vegades dies, des de l’exposició a l’aliment. Normalment, es tracta de quadres digestius.

Només afecta un aliment?

“Fins a una tercera part dels nens amb al·lèrgia alimentària presenten reaccions adverses amb més d’un aliment”, explica Ana María Plaza-Martín, del Servei d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona). La reactivitat creuada és un fenomen que ocorre quan un anticòs reacciona no només amb l’al·lergen original, sinó amb altres de similars. És comú entre aliments de la mateixa família. Per exemple, fruita seca diferent o mariscos diferents.

Quan un nen mostra símptomes d’al·lèrgia a un aliment, als pares els sorgeixen molts dubtes. Per exemple, si el petit té al·lèrgia a la llet de vaca, es pregunten si podrà prendre llet d’altres animals; si el rebuig és a l’ou, volen saber si només ho és al de gallina o també al d’altres aus. No hi ha una resposta única, i la clau sol ser a les proteïnes:

• Llet. Els al·lèrgics a la llet de vaca habitualment també ho són a les d’altres mamífers, com ara la cabra i l’ovella, perquè aquestes llets comparteixen moltes proteïnes; en canvi, poden tolerar altres llets, com la de burra o la de camella. Però no és necessari retirar la carn de vedella o no introduir-la, ja que la majoria d’aquests nens la toleren perfectament.
• Ou. Els al·lèrgics solen ser-ho també als de les altres aus, però no en tots els casos.
• Mariscos. Mol·luscos, cefalòpodes i crustacis no comparteixen moltes de les seves proteïnes. Per tant, s’han d’estudiar per separat.
• Peix. Els nens al·lèrgics a un peix solen reaccionar a molts altres. Això és perquè la parvalbúmina és la proteïna més comunament implicada en aquesta al·lèrgia, i es tracta d’una proteïna present en la majoria dels peixos.
• Vegetals i fruita seca. Podem trobar reactivitats creuades entre diferents famílies. Normalment, una gran part de la reactivitat creuada que hi ha en els aliments del regne vegetal es deu a proteïnes comunes. Així, per exemple, és freqüent que els qui són al·lèrgics al cacauet també ho siguin als llegums (llenties, pèsols, cigrons i mongetes).

Com poden ser les reaccions al·lèrgiques als aliments

Reaccions adverses als aliments

• Tòxiques
• No tòxiques: Hipersensibilitat
  • Mecanismes immunitaris: Al·lèrgia
    • Mediada per anticossos IgE
    • No mediada per anticossos IgE
  • Mecanismes no immunitaris: Intolerància
    • Intolerància d’origen enzimàtic
    • Intolerància de causa farmacològica
    • Intolerància d’origen indeterminat

Font: Associació Espanyola de Pediatria, 2019

Com hem d’actuar

La primera mesura que es pren davant d’una al·lèrgia alimentària és evitar l’aliment que la provoca. Ara bé, aquesta decisió correspon al professional. “No hem de treure mai un aliment perquè sí, només perquè pensem que al nen li ha provat malament. Això ho fan molts adults: per exemple, prescindeixen del gluten o de la llet. Però, amb els nens, tot el que es faci s’ha de meditar, sospesar; no podem oblidar que es tracta d’organismes en creixement que necessitaran molts nutrients. I si n’eliminem algun, pot tenir conseqüències”, adverteix Echeverría.

• En els casos d’al·lèrgies severes, on ja sabem que el consum de l’aliment, per mínim que sigui, pot provocar reaccions gravíssimes, el metge ja haurà informat la família de quin aliment o grup d’aliments ha d’evitar, i també de quina actitud s’ha de prendre davant d’una transgressió.
• Un problema de tots. És fonamental que tots els adults de l’entorn del nen, des dels familiars fins als cuidadors i professors, aprenguin a gestionar les al·lèrgies alimentàries, a reconèixer els símptomes i com han de respondre davant d’una crisi anafilàctica. Però és igualment decisiu que el nen conegui aquest risc i que l’entrenem a evitar l’aliment.
• Reaccions al·lèrgiques. La majoria es produeixen accidentalment fora de casa, i especialment quan es trenquen les rutines: festes d’aniversaris, extraescolars, excursions… En les taules amb molts aliments i elaboracions diferents pot estar ocult el perill. Per tant, cal tenir un pla d’emergència. Es tracta de tenir previst què es pot fer en cas d’ingestió accidental: telèfons d’emergència, centres hospitalaris pròxims, medicació… Davant d’un nen amb una al·lèrgia alimentària, l’adult no pot córrer el risc de quedar-se quiet sense saber com ha de reaccionar.
• Davant d’una ingestió accidental, l’actuació variarà depenent de la situació. Si els símptomes són lleus, pot ser suficient amb l’administració d’antihistamínics. “Però els nens que tenen el risc d’una reacció anafilàctica hauran de portar sempre un autoinjector d’adrenalina: els salvarà la vida. I no només s’ha de portar, sinó que s’ha de saber fer servir. En el 70% de les morts per anafilaxi, o no tenien a mà l’adrenalina o la van administrar malament. S’ha de tenir en data (vigilar que no caduqui) i entrenar-se”, insisteix Echeverría.
• Compte amb les traces. La reacció al·lèrgica no dependrà de la quantitat ingerida, sinó de la sensibilitat del nen a aquest al·lergen. Pot ser que apareguin símptomes amb quantitats molt petites, que es coneix com a traces. Per això, en l’actualitat, l’etiquetatge alimentari obliga a advertir la presència de traces.