Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: La salut es preserva amb els ulls tancats

L’ésser humà passa (o hauria de passar) un terç de la seva vida dormint. Aquesta dada demostra fins a quin punt el son influeix en la salut de les persones. Dormir bé és fonamental per a descansar i portar una vida sana, també en el cas dels menors. Però si falla alguna cosa a la nit, hem d’activar les alarmes. Les conseqüències poden ser serioses.

Baix rendiment, falta de concentració, taxes altes d’accidents laborals, depressió, ansietat, problemes digestius, malalties coronàries… són algunes de les conseqüències, algunes de molt greus, que la falta de son provoca en el cos i en la ment humana. La qüestió és seriosa. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja considera com a “epidèmia de salut pública” els problemes de son, que poden derivar en trastorns neurològics i cardiovasculars. L’OMS sosté que fins al 40% de la població del planeta dorm malament de nit.

La situació és semblant a Espanya, on quatre milions de persones pateixen algun trastorn del son crònic i greu, segons la Societat Espanyola de Neurologia. A més, entre el 20% i el 48% de la població adulta té dificultats per dormir, i això també inclou els menors d’edat. La pandèmia de la covid-19 ha agreujat el problema, sobretot arran del confinament de la primavera passada. Durant el primer estat d’alarma decretat per les autoritats, fins al 62% de la població va patir problemes de son, com va revelar un estudi de la Universitat de Cantàbria.

“El son és imprescindible per a reparar el cos a tots els nivells, però no li donem la importància que té”, explica l’especialista de la Societat Espanyola del Son (SES) María José Martínez. Des del punt de vista físic, dormir bé implica un descans reparador per als músculs. Durant el dia aquests es fatiguen, i durant la nit recuperen l’energia perduda. “I a nivell cerebral és importantíssim, perquè mentre les nostres neurones treballen, generen substàncies de rebuig. És durant el son que el nostre cervell elimina els productes de l’activitat neuronal que s’acumulen durant la vigília, com la proteïna beta-amiloide, responsable de trastorns com l’Alzheimer o el Parkinson”, afegeix.

El funcionament del son està vinculat als ritmes circadiaris. En el nostre organisme, hi ha diversos sistemes o ritmes biològics que es desenvolupen cíclicament i regulen les funcions fisiològiques, perquè es repeteixin aproximadament cada 24 hores. Un d’aquests és el ritme del son. Perquè tingui la màxima exactitud, ha d’haver-hi uns sincronitzadors externs (horaris d’àpats, de treball, de rutina social…) i interns perfectament integrats entre si, ja que qualsevol petit canvi (torns de treball, d’hàbits, viatges llargs, per exemple) pot alterar aquest equilibri. I si el son és inadequat, la resta de ritmes del cos acabaran desquadrant-se.

És durant el començament de la nit que el nostre rellotge biològic envia un senyal a la glàndula pineal, situada al cervell, perquè produeixi melatonina –coneguda com l’hormona del son– cada 24 hores. El punt màxim és entre les 2 h i les 4 h de la matinada. Aquesta substància es dirigeix a la circulació sanguínia i a totes les cèl·lules i teixits. Quan la producció de melatonina baixa pot originar trastorns del son.

Quantes hores de son necessitem segons la nostra edat?

Tots aquests intervals són orientatius. Són pautes i recomanacions establertes pels especialistes. El que sí que és indispensable és que hi hagi una regularitat en els hàbits del son, tant en nens com en adults, per a no trencar el cicle circadiari.

  • Nounats (0-3 mesos): de 14 a 17 hores al dia. És acceptable entre 11 i 13 hores. No s’aconsella més de 18 hores.
  • Nadons (4-11 mesos): entre 12 i 15 hores. Acceptable entre 11 i 13 hores. Mai més de 16 o 18 hores.
  • Nens petits (1 i 2 anys): entre 11 i 14 hores. No és recomanable que dormin menys de 9 hores i més de 15 o 16.
  • Nens en edat preescolar (3-5): entre 10 i 13 hores. No és aconsellable menys de 7 hores i més de 12 hores.
  • Nens en edat escolar (6-13): entre 9 i 11 hores.
  • Adolescents (14-17): entre 7 i 9 hores. No més de 10 hores.
  • Adults joves (18 a 25): entre 7 i 9 hores. No menys de 6 hores ni més de 10-11.
  • Adults (26-64): entre 7 i 9 hores. No més de 10 hores.
  • Adults majors de 65 anys: entre 7 i 8 hores. No més de 9 hores.

Font: National Sleep Foundation (els EUA)

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions