Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Prop de la meitat dels menors espanyols té sobrepès o obesitat. L’origen és multifactorial, però no podem obviar el paper d’una alimentació poc saludable. És responsabilitat dels fabricants? Representants de la indústria, nutricionistes i experts en seguretat alimentària n’analitzen les causes i apunten possibles solucions. : Amb què alimentem els nostres fills?

Què hi ha darrere dels preferits dels nens?

Els nens tenen més predisposició al dolç de manera natural. Així, la naturalesa s’assegura que no tindran manies a la llet materna, que té el doble de lactosa que la llet de vaca. Aquest sucre naturalment present en la llet materna assegura que el cervell i el sistema nerviós es desenvolupen correctament les primeres setmanes de vida. El dolç agrada i reconforta. La indústria no crea aquesta necessitat en els nens, però l’aprofita i l’amplifica afegint sucres. També abusa del sabor fàcil dels aliments salats o de les textures sucoses que aporten els aliments grassos. Des de l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica repassen alguns dels aliments que més triomfen en els menors i expliquen per què s’han de prendre amb moderació.

Galetes i brioixeria 

No totes són iguals. Mentre que una galeta Maria aporta 23 kcal i 1,5 g de sucre, una d’Oreo es dispara a 53 kcal i 4,10 g de sucre. L’Organització Mundial de la Salut aconsella que els sucres lliures no superin el 10% de la ingesta calòrica total. En els nens serien 30-35 g, i millor si no passen de 15-20 g. Una quantitat que ja s’obté només amb dues galetes Oreo de xocolata blanca (210 kcal i 20 g de sucre).

Incorporar el reclam “de l’àvia” o “recepta tradicional” a l’embolcall d’una coca sempre funciona als ulls dels pares. Ens suggereix una elaboració més natural i ens evoca records de la infància, però no deixa de ser un reclam més en un producte industrial. Una altra estratègia habitual és reduir-ne la mida, però oferir-ne més quantitat. És el cas dels Donettes o les mini galetes.

Consell nutricional. Tant la brioixeria com les galetes ultraprocessades i amb una aportació elevada de sucres lliures s’haurien de prendre, com a molt, 2-3 vegades al mes. Si volem dolços, és millor que els fem a casa moderant-ne el sucre. També hem d’anar amb compte amb les racions: sembla que se’n menjaran menys, però al final s’acaben el paquet.

Refrescos i sucs

Les begudes de cola i els refrescos de sabors tenen entre 90 g i 106 g de sucre per litre. Encara que hi ha alternatives lleugeres amb edulcorants, tenen un gust dolç potent que condiciona el paladar per a preferir aquest tipus de sabors, que és el que es vol controlar. La quantitat de sucre en els sucs i nèctars és similar a la dels refrescos.

Consell nutricional. Els nens no haurien de prendre assíduament ni els uns ni els altres. La millor beguda és un got d’aigua fresca. Ni refrescos light, ni sense cafeïna. Tampoc els hem de donar begudes a base de te, tant pel contingut en teïna com pels sucres.

Iogurts

És estrany trobar una casa o un menú escolar on no hi hagi iogurts de sabors ensucrats. Cada gotet de 125 g pot tenir entre 15 g i 20 g de sucre: amb un sol iogurt ja superen la quantitat diària de sucre recomanada. No es nota la dolçor perquè està emmascarada per altres ingredients, però equivaldria a dissoldre 3-4 terrossos de sucre en un got d’aigua i beure-se’l.

Consell nutricional. L’alternativa per a no renunciar als beneficis d’aquest lacti són els iogurts naturals, sencers o desnatats. La regla s’estén als iogurts o a les postres de soia: només si no porten sucre afegit. Les postres làcties (natilles, copes de vainilla o xocolata) sempre s’han de proposar de manera excepcional.

Cereals de l’esmorzar 

Porten flocs de blat o un altre cereal, normalment, ensucrat i amb algun tipus de cobertura grassa per a preservar la textura cruixent quan els mullem en llet. Alguns inclouen, a més, llavors de xocolata o xips ensucrats de fruita.

Consell nutricional. Porten molt de sucre i, encara que no ho sembli, bastanta sal (0,83 grams/100 g). S’haurien de prendre molt esporàdicament, màxim 2-3 vegades al mes. Fins i tot una torrada de pa integral amb melmelada o oli és millor perquè no porta tanta sal. Els fabricants en recomanen una ració de 30-40 grams per als nens (segons el tipus de cereals, sol equivaler a 5-6 cullerades soperes). La realitat és que se’n solen servir molts més.

Precuinats

Obrir, escalfar i servir. És el secret de les lasanyes congelades, el puré de patates en flocs, les tallarines instantànies i tots els arrebossats a punt per fregir. Contenen un alt percentatge de greixos saturats, sodi, sucre, fosfats… I escassegen els fitoquímics i els compostos bioactius del món vegetal que tenen un paper protector contra el càncer, l’obesitat o la malaltia cardiovascular.

Consell nutricional. Resolen una situació de presses, però no han de formar part del menú diari dels més petits.

Aperitius salats 

Prop de la tercera part d’una bossa de patates fregides són greixos (normalment, oli de gira-sol, blat de moro o oliva). I molta sal (1,2 g per 100 g). Fabricants com PepsiCo en suggereixen una ració de 30 g, però és difícil de calibrar el que es consumeix quan les bosses en porten 160-170 g. Encara que puguin semblar més saludables, el perfil de greixos i de sal dels xips de verdures o llegums és similar. I no compten ni com a llegum ni com a verdura.

Consell nutricional. Aquest aperitiu és innecessari i només aporta un extra de calories. Si els volem donar un snack, haurem de recórrer a alternatives naturals més saludables, com una peça de fruita, bastonets de pastanaga o un grapat de fruita seca (ni fregida ni salada).

Xocolata

És igual que sigui amb llet o blanca, només millora el perfil nutricional si triem la xocolata negra amb un 80% mínim de cacau.

Consell nutricional. Per a berenar, posats a triar entre brioixeria industrial i el clàssic pa amb unes unces de xocolata, és millor la segona opció. I sempre que el pa sigui integral.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions