Origen de la malaltia i investigació
Anticossos. Són proteïnes produïdes pel sistema immunitari que actuen específicament contra el patogen (virus, bacteris o microorganismes) que causa una malaltia infecciosa. Les vacunes indueixen que el nostre cos generi anticossos.
ARN missatger. Tipus d’àcid ribonucleic (RNA, en les sigles en anglès) que alberga la informació genètica que es necessita per a elaborar les proteïnes. S’encarrega de portar aquesta informació des de l’ADN, al nucli de la cèl·lula, al lloc on es creen les proteïnes: el citoplasma. Aquesta seqüència genètica s’ha utilitzat en l’elaboració d’algunes de les vacunes contra la COVID.
Coronavirus. És una família de virus que afecta tant persones com animals. En humans causen infeccions respiratòries, algunes de lleus, com els refredats, i altres de greus, com la síndrome respiratòria aguda severa (SARS) o la síndrome respiratòria d’Orient Mitjà (MERS). L’aspecte que té al microscopi és similar al de la corona solar, per això té aquest nom.
COVID-19. Nom de la malaltia infecciosa que ha ocasionat la pandèmia. “Co” al·ludeix a la forma de corona, “vi” es refereix al patogen que l’ocasiona (un virus) i la “d” és la inicial de la paraula malaltia en anglès (disease). El número 19, el va prendre de l’any que va irrompre en els éssers humans.
Pacient zero. Primera persona infectada per un patogen. Localitzar-lo és important per a conèixer la capacitat de contagi del virus i la zona geogràfica on s’ha pogut distribuir el patogen.
Pangolí. Mamífer molt demandat a l’Àsia tant per la carn, considerada una delícia, com per les escates, que s’utilitzen en la medicina tradicional per a tractar l’asma o l’artritis. Es vincula amb la pandèmia actual perquè s’ha comprovat que és un reservori natural (és a dir, una espècie animal en la qual es repliquen i evolucionen els virus) dels coronavirus relacionats amb el que ocasiona la COVID-19.
Zoonosi. Infeccions o malalties que es transmeten dels animals als humans. El 60% de les malalties infeccioses que es coneixen són zoonosis.
Extensió de la infecció
Brot. Designa l’aparició sobtada d’una malaltia ocasionada per una infecció. Se circumscriu a un lloc específic i té una durada limitada en el temps. Ha d’haver-hi dos casos o més perquè es consideri brot.
Epidèmia/pandèmia. Si de sobte es propaga una malaltia en un país, ràpidament i afecta més persones de l’habitual, parlem d’epidèmia. Si s’estén a més d’un continent i comença a haver-hi contagi comunitari, parlem de pandèmia.
Factor K. Aquest paràmetre mesura la capacitat de dispersió d’un virus. Com més baix és, més transmissions es registren en grans aglomeracions de persones, això vol dir que hi ha més supercontagiadors. Un estudi del Centre per al Modelatge Matemàtic de Malalties Infeccioses (CMMID, per les sigles en anglès) va determinar que el K de la COVID-19 pot ser del 0,1, molt menor que el de la grip, que és 1. Això implicaria que el 10% dels contagiats, aproximadament, serien causants d’almenys el 80% de nous contagis.
Factor R0. També es coneix com a ritme bàsic de reproducció, entre altres termes. És el nombre mitjà de persones que contagia cada individu infectat durant el temps que té aquesta capacitat.
Fòmit. Material inert que pot utilitzar un microorganisme per a introduir-se en el cos i ocasionar una malaltia. El plàstic, les monedes, els bitllets o el paper són materials considerats fòmits.
Immunitat de ramat. Es coneix també com a immunitat col·lectiva o de massa. Es produeix quan la proporció d’una població immune a la malaltia és alta i, per tant, es redueix la probabilitat que s’estengui.
Incidència acumulada. Descriu el nombre de casos nous d’una malaltia en una àrea geogràfica durant un període de temps determinat.
Supercontagiador. És la persona que contagia la infecció més del normal a un nombre de persones susceptibles. Es desconeix per què.
Taxa de mortalitat i taxa de letalitat. El percentatge d’individus que es moren en una població sobre el total d’aquesta s’anomena taxa de mortalitat. La taxa de letalitat és el percentatge de pacients que es moren sobre el total de les persones que han patit aquesta malaltia en un període determinat.
Control de la pandèmia
Aïllament. Separar els malalts i les persones infectades de la resta per a evitar que es propagui la infecció.
Corba de contagi. Mesura la velocitat amb què es contagia el virus i s’obté representant el nombre de casos en una coordenada de la gràfica i el temps durant el qual s’ha manifestat la malaltia en l’altra. Com més vertical és la corba, més gran és la rapidesa del contagi.
Distanciament social. Té l’objectiu de frenar la propagació del virus i inclou mesures com l’ús de mascaretes, evitar les reunions, mantenir una distància d’almenys dos metres amb altres persones, treballar des de casa i dur a terme només activitats essencials.
EPI. Sigla d’equip de protecció individual. El terme s’ha popularitzat amb la pandèmia, però aquests equips es fan servir habitualment en moltes professions per evitar amenaces a la salut o la seguretat.
Quarantena. Aïllament preventiu amb una durada condicionada pel període d’incubació de la malaltia. S’aplica a persones que no han contret la malaltia, però que han estat exposades al virus.
Test d’antígens. Són proves que detecten unes proteïnes, els antígens, que són a la superfície del virus. Serveixen per a identificar pacients que són al punt més alt de la infecció, és a dir, quan tenen una càrrega viral molt alta, però no detecta els assimptomàtics.
Diagnòstic, símptomes i seqüeles
Dispnea. Sensació de falta d’aire. Pot presentar símptomes diferents, des d’una mera incomoditat fins a sensació d’asfíxia. És un dels símptomes més habituals en la COVID-19.
Fatiga pandèmica. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el va definir com una reacció d’esgotament davant les prolongades mesures i restriccions que genera la pandèmia. Es caracteritza per cansament, aclaparament i quadres de depressió, ansietat i solitud, entre d’altres. Sorgeix de manera gradual i es manifesta perquè cada vegada més persones es cuiden menys (mal ús de mascaretes, menys rentat de mans, no respectar les quarentenes…) i, per tant, s’exposen més al contagi.
Infodèmia. L’OMS fa servir aquest terme per designar l’excés d’informació sobre un assumpte, denunciar la proliferació de falsos rumors i instar la població a buscar fonts d’informació fiables.
PCR. Sigla de Reacció en Cadena de la Polimerasa. És una prova que detecta fragments de material genètic d’un patogen i, per tant, serveix per a diagnosticar una malaltia. També detecta els casos assimptomàtics.
Tractament
Immunocompromès. En medicina s’usa per descriure els pacients que tenen un sistema immunitari molt feble per diferents causes, per exemple, perquè reben algun tractament oncològic.
Pacient d’alt risc. És un malalt que té pitjor pronòstic, generalment perquè té altres malalties o perquè travessa situacions especials. En la COVID-19 es consideren persones d’alt risc els majors de 70 anys, els malalts crònics (sobretot, els que tenen problemes respiratoris) i les embarassades.
Respirador. Mascareta que cobreix el nas i la boca i que filtra l’aire per a evitar respirar els virus o altres substàncies nocives.
Ventilador. És una màquina que bomba l’aire dins i fora dels pulmons en malalts que tenen problemes per a respirar pel seu compte.