Amb què alimentem els nostres fills?

Amb què alimentem els nostres fills?

Gairebé un de cada dos nens espanyols d’entre tres i vuit anys té obesitat o sobrepès. Són les xifres preocupants que revela l’Estudi Nutricional i d’Hàbits Alimentaris de la Població Espanyola (ENPE), promogut per la Fundació Eroski. Un problema multifactorial on conflueixen condicionants genètics, l’entorn obesogènic del menor, el sedentarisme creixent i, per descomptat, una selecció inadequada dels aliments que componen la seva dieta.

10 empreses controlen el mercat mundial

Quan el consumidor empeny el carretó al supermercat, poques vegades és conscient que bona part dels aliments processats que tria procedeixen d’una desena de grans multinacionals. Oxfam els va rebatejar com els Big Ten (els 10 grans): conglomerats enormes que no només concentren marques d’alimentació, també distribueixen drogueria i fins i tot productes per a animals. Aquestes 10 companyies són:

• Nestlé (Suïssa). És la primera empresa alimentària mundial. A més de lactis i derivats, també produeix galetes i aliments infantils.
• PepsiCo (EUA). Coneguda pels seus refrescos, té una gran presència en la categoria d’aperitius amb marques com Lays, Cheetos, Doritos o Ruffles.
• Unilever (EUA). D’origen britànic-holandès, té un lloc en l’alimentació amb marques com Frigo, Knorr, Hellmann’s o Flora.
• Coca-Cola (EUA). És la reina de les begudes ensucrades amb marques com Coca-Cola, Sprite, Fanta, Nestea, Powerade o Aquarius.
• Mars (EUA). Les xocolates són les protagonistes d’aquesta empresa, que aglutina marques com Twix, M&M’s, Mars o Bounty.
• Mondelez (EUA). Destaca pels productes de picar, amb xocolates i galetes com a marques més conegudes: Oreo, Milka, Príncipe, Suchard o Lu.
• Danone (França). És el líder del sector dels lactis (amb productes com Actimel, Activia o Danone), encara que també té presència en el mercat de l’alimentació per a nadons.
• Associated British Foods (Regne Unit). En alimentació, es dedica majoritàriament a la brioixeria i productes de forn.
• General Mills (EUA). Té una oferta molt variada i va des dels gelats Häagen-Dazs fins a marques com Gigante Verde, Old El Paso i Nature Valley.
• Kellogg’s (EUA). La reina dels esmorzars infantils, amb una gran varietat de cereals ensucrats, també és la propietària de la marca Pringles.

Com es veu, al catàleg d’aquestes empreses hi ha absolutament de tot (vegeu la peça de la pàgina 22), però destaquen les galetes, les xocolates, els refrescos, les salses, els aperitius i els precuinats. Precisament, els preferits dels nens. Moltes vegades tenen una presència tan aclaparadora que la meitat del lineal procedeix d’una sola empresa, amb marques diferents que competeixen entre si (Lays, Ruffles, Churrería Santa Ana o Doritos; totes de la mateixa empresa, PepsiCo). Aparentment és una diversificació de l’oferta, però també és una política de màrqueting que elimina espai per a altres competidors. Així, la decisió de modificar les fórmules dels productes més conflictius passa de ser una resposta al mercat a ser una estratègia de negoci voluntària.

Paral·lelament, creen noves marques per a estendre la seva quota a lineals menys massius i amb missatges o etiquetes més ben valorats pel consumidor: aliments light, ecològics, de comerç just, sense gluten, vegans… És el cas de les galetes amb carbohidrats d’“alliberament lent” BelVita (Mondelez), els pastissets alts en fibra i baixos en calories Fibre One (General Mills) o les begudes de civada AdeS i els cafès ecològics Honest (els dos de Coca-Cola).

10 multinacionals

El nostre cistell d’anar a comprar és en mans de molt poques empreses. Un informe de l’ONG Oxfam, Behind the Brands (“Rere les marques”), assenyala com estan de connectades les marques més populars del mercat.

Espanya: més xarcuteria

Malgrat que són gegants a escala mundial, no totes les multinacionals tenen la mateixa penetració a Espanya. El nostre país té una peculiaritat: es consumeixen menys snacks, però més xarcuteria i molts lactis. Sobretot, de producció local. Això fa que el retrat de les 10 marques (no empreses) que tenen més pes al cistell d’anar a comprar de les llars espanyoles sigui diferent. Segons l’últim informe Brand Footprint de Kantar (2020), Coca-Cola és la marca que més es tria a Espanya. És present en el 74,5% de les cases. La segueixen El Pozo, Campofrío (en els dos casos, amb una presència superior al 70%), Central Lechera Asturiana, Gallo, Danone, Activia, Pescanova, Bimbo i Puleva.

Una altra vegada, es tracta de marques habituals en el menú infantil: molt atraients per als petits, assequibles i amb una imatge familiar. Però, sobretot, fàcils de consumir i sense discussions amb els nens. En temps de presses o, simplement, amb poques ganes de conflictes, els productes frescos cedeixen posicions davant dels que estan preparats per a obrir i consumir (iogurts bebibles, embotit a talls i envasat al buit o barretes de lluç com a opció de peix “bo i sense espines”). Els pares deleguen part del menú en la indústria alimentària i aquesta determina què mengen els nens i com.

La veu dels fabricants 

Però, què opina la indústria? Hem preguntat a les 10 empreses que controlen el mercat mundial de l’alimentació sobre la responsabilitat que tenen en l’obesitat infantil i si, com a companyies, estan implicades en l’impuls d’una dieta saludable per als més petits. “És clar que la nostra societat s’enfronta a reptes de gran impacte social i sanitari, que estaran directament vinculats a l’actuació de les empreses d’alimentació”, diuen des de Nestlé, una de les dues companyies que van accedir a respondre. La multinacional suïssa té una xarxa privada mundial de R+D dedicada a la nutrició, amb 23 centres d’investigació distribuïts arreu del món. “En un d’aquests centres, el Nestlé Research Center, a Lausana (Suïssa), es fan avanços científics en l’àrea de sucres, sal i greixos i els efectes que tenen en la salut, i s’investiga sobre innovacions tecnològiques que permetran reduir els que afegim en la nostra cartera de productes sense comprometre’n la seguretat, la qualitat i el sabor”, expliquen els responsables.

Des de Nestlé incideixen en els canvis dels seus productes infantils. “Ens enfoquem especialment en els productes destinats a nens; per exemple, hem reduït en un 40% de sucre algunes varietats de cereals per a l’esmorzar com Chocapic o Fitness”, expliquen. Quant a la publicitat, des de Nestlé asseguren que no fan publicitat directa a menors de sis anys. “No publicitem xocolates, begudes ensucrades, galetes ni gelats adreçats a nens de 6 i 12 anys. Tampoc no fem comunicacions en escoles d’educació primària”, conclouen.

Per a Unilever, la segona empresa que va respondre, “l’obesitat infantil és una malaltia multifactorial que s’ha d’abordar des de tots els àmbits: sanitari, educacional, familiar i comunitari, i empresarial (entre aquests, la indústria alimentària, que ja ho fa)”. Entre les mesures que ha posat en marxa la multinacional estatunidenca, destaca el Pla Unilever per a una Vida Sostenible. “En 10 anys, vam reduir més de 15.000 tones de sucre dels nostres gelats. En els nostres refrescos a base de te, disminuïm el sucre en un 23%”, enumeren. Pel que fa a la publicitat, opinen que “el Codi PAOS funciona bé”.

Què fan malament?

Amb les xifres de sobrepès i obesitat infantil a la mà cal plantejar-se quanta responsabilitat té la indústria alimentària. Sense perdre de vista que som davant d’un problema amb altres actors involucrats: els pares i les mares, el menú escolar, l’hostaleria i el sistema públic de salut.

“En el cas de la indústria alimentària, tant de la transformació com de la distribució, toca reformular i desenvolupar productes alimentaris amb composicions adequades als requeriments poblacionals”, explica Rafael Urrialde, professor de microbiologia a la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid i expert en Alimentació, Seguretat Alimentària i Nutrició.

L’últim mig segle, les necessitats calòriques s’han reduït com a conseqüència de l’automoció, els ascensors o el lleure sedentari. Tot i això, la indústria continua llançant propostes molt energètiques, des de brioixeria alta en greix i sucre fins a bosses d’aperitius salats en les mides familiars famoses que distorsionen la idea de ració.

Per si no n’hi hagués prou, la posada en escena és implacable. Volen encisar els nens i convèncer els adults. “S’hauria d’eliminar la comunicació dirigida a nens de productes amb nutrients crítics excessius (greix, sal i sucre, fonamentalment)”, assenyala Urrialde. S’apunta als anuncis convencionals i a la poca conveniència de regalar joguines amb aquest tipus d’aliments (el ja habitual regal dirigit als més petits que es troba en els formats grans de ColaCao o el mateix ou Kinder). Però també es qüestionen els creixents patrocinis de famosos (el xef Daviz Muñoz amb Donuts o youtubers confessant que prenen Red Bull per esmorzar per a estar més desperts).

Tampoc no se salven els reclams a la part frontal dels mateixos envasos: missatges com “enriquit amb vitamines i calci”, “millora el rendiment intel·lectual”, “recomanat per pediatres” o “patrocinador de l’equip olímpic” indueixen a pensar en superaliments o en elements habituals en la dieta dels esportistes, i camuflen la realitat de productes de baix interès nutricional i alts en calories.

Autocontrol, regulació o sancions, què funciona?

El 2005 el Ministeri de Sanitat i Consum posava en marxa l’estratègia NAOS per revertir l’obesitat infantil. 16 anys més tard, indústria i nutricionistes coincideixen: va ser una oportunitat perduda, ja que no es va acompanyar d’una campanya d’educació nutricional per a la població general. Quan els pares no saben interpretar una etiqueta de nutrients difícilment faran eleccions encertades en el cistell d’anar a comprar.

Amb tot, la Federació d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB) es va alinear al pla elaborant el Codi Autoregulació de la Publicitat d’Aliments (PAOS), una sèrie de guies per a suavitzar els missatges publicitaris destinats a infants menors de 12 anys. “Els acords voluntaris o d’autocontrol funcionen molt bé per a retallar els ingredients crítics o moderar els missatges en la publicitat, però només seran efectius si les autoritats els supervisen i disposen de sancions. Caldria establir una regulació específica per als productes dirigits a menors de 16 anys, com ja fan a Portugal”, recalca Rafael Urrialde.

Entre el 2017 i el 2020, el sector es va comprometre a millorar els perfils nutricionals de molts aliments. En la pràctica, significava eliminar un 10% de sucre en els nèctars de fruita, un 5% de greix saturat en les galetes o un 13,8% de sal en les patates fregides. Per a Enrico Frabetti, director de Política Alimentària, Nutrició i Salut de FIAB, “hi ha alternatives tecnològiques que permetrien reduir encara més aquests percentatges, fins i tot eliminar-los sense posar en risc la seguretat alimentària. Però el sabor o la textura es modificarien notablement. El més probable és que el paladar del consumidor els rebutgés. Els canvis han de ser graduals”.

Missatges poc coherents

Per als més crítics, la indústria peca d’hipocresia. Especialment quan recorden la necessitat de portar una dieta equilibrada, menjar cinc peces de fruites i verdura al dia i fer activitat física en les mateixes caixes de galetes que tenen un alt contingut en sucre o en les bosses de snacks, per exemple. “És veritat que practicar esport no compensa una dieta desordenada, però no es pot prohibir tot ni modificar tot en un instant. He arribat a llegir que s’haurien d’incorporar advertiments respecte del sucre semblants als dels paquets de tabac. És un disbarat que no se sosté a nivell científic. Tot depèn de la despesa calòrica de cada nen, de la quantitat i de la freqüència. No demonitzem aliments, eduquem el ciutadà sobre nutrició”, es defensa Frabetti. “Saber què aporta cada aliment permetria als pares decidir si es pot consumir o no diàriament o si, en comptes d’una ració sencera, n’haurien de donar al nen només la meitat. Mentrestant, el paquet li recorda que fer exercici és millor per a la salut que passar tota la tarda enganxat a un videojoc i que seria convenient incorporar una mica d’amanida per sopar”, afegeix. Una equació complexa per als pares que haurien de calcular la despesa calòrica real dels fills segons l’edat i l’activitat física que tinguin i subministrar els percentatges adequats d’aliment a cada situació.

Més propostes saludables al supermercat 

Des de la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes destaquen els canvis que ha portat a terme la indústria. “Els últims anys hem augmentat l’oferta de refrigerats i congelats fàcils de consumir amb una presència més gran d’ingredients saludables”, diu Enrico Frabetti. Terrines amb bastonets de pastanaga, amanides amb pollastre adobat a punt per consumir o bosses de fruites en trossos i congelades són algunes d’aquestes propostes. “Implica un repte per als pares: dedicar un temps per a comprar, descobrir aquests nous productes i incorporar-los al cistell”, afegeix. Després ens queda un repte encara més gran: incorporar-los habitualment a la dieta de tota la família i no només a la dels nens. No serveix de res que el nen es mengi un snack de vegetals si els pares són al sofà amb un bol de ganxets.

L’estil de vida actual

Queden altres obstacles. El primer, els menús escolars, on la presència de fruita, verdura i llegums encara continua sent baixa i hi abunden els fregits i les postres làcties ensucrades. També les màquines de venda automàtica que fascinen els més petits. Malgrat que s’han fet intents d’incorporar-hi aliments frescos (des de fruites tallades fins a terrines d’humus), la mateixa imminència de la caducitat i la baixa demanda fa que siguin productes cars si els comparem amb els industrials i tenen poca presència. Finalment, és hora que la restauració revisi el concepte de menú infantil, gairebé sempre integrat per bolonyeses, croquetes, arrebossats i patates fregides. Un simple bistec a la planxa amb uns cirerols és una opció més nutritiva.

A casa, també cal incorporar canvis. Fa només mig segle les famílies es reunien almenys un cop al dia a taula. I es cuinava diàriament. Avui dia, les jornades laborals i l’enorme temps que es dedica als desplaçaments de les grans ciutats complica la conciliació. I això té una gran efecte en la dieta. Pares i mares arriben a casa esgotats i estressats, s’han de posar a fer el sopar dels nens. Per a accelerar-ho, es recorre a solucions immediates: plats precuinats, fregits ultracongelats, patates fregides, salsitxes i postres dolces. Plaers als ulls dels nens, cada vegada en racions més grans, que han fet que, en només quatre dècades, el sobrepès i l’obesitat infantil augmentin en un 400%.

Menjar bé des dels primers purés

Per al doctor Ángel Gil, president de la Fundació Iberoamericana de Nutrició, el problema sorgeix ja els primers mesos de vida del nen. “Des del deslletament, s’haurien d’establir bons patrons nutricionals. Però veiem un consum excessiu de cereals refinats i de proteïnes en detriment de les lleguminoses o la fruita”, explica aquest expert. Aquest desequilibri provoca carències d’algunes vitamines, com els folats o la vitamina D. “Un nen grassonet no és un nen sa. Tots tampoc no s’estilitzen quan fan l’estirada. Uns, sí; d’altres es converteixen en adolescents i adults amb problemes de pes. L’obesitat és una forma de malnutrició per excés que moltes vegades es prolonga també en l’edat adulta. Ja tenim casos de nens amb síndrome metabòlica o colesterol. Això suposa avançar entre 20 i 30 anys l’aparició d’una possible malaltia cardiovascular”, adverteix Gil.

Una bona estratègia per a implementar unes millores en la dieta sense sacrificar temps diàriament és planificar la compra i el menú setmanal, cuinar-ho tot en un dia i congelar-ho de diumenge a diumenge. I incorporar guarnicions amb verdures i hortalisses i postres amb fruites. Mai no és tard per convidar els nens a tastar sabors i productes nous. “No és veritat que els nens rebutgin els vegetals sistemàticament. La primera vegada que donem a un nen un puré de verdures fa una cara estranya. La segona vegada, ja no tant. I a partir de la tercera, l’accepta sense problemes. El paladar es fa a la diversitat de sabors si li oferim aquests aliments. Una altra qüestió és que siguin més cars al punt de venda, però no en origen. Aquí potser toca analitzar el paper del sector de la distribució”, continua Gil.

Què es pot fer?

No hi ha aliments dolents. Tampoc no s’ha de prohibir. Així ho recalquen els nutricionistes: tot depèn de les quantitats i de la freqüència. No ens hem de sentir culpables per donar al nen pizza un dia, ni perquè mengi pastís en un aniversari o una hamburguesa en un dia especial. Però han de ser moments puntuals dins d’una dieta variada i rica en nutrients de qualitat.

La indústria i la restauració aporten tant propostes saludables com temptacions llamineres. Els pares tenen l’última paraula sobre què posen al plat dels seus fills. El que necessiten és coneixement per a triar correctament. També ajuda per a abordar l’obesitat dels seus fills des que són petits. “Cal que les institucions públiques facin un gran esforç a nivell nacional. L’estratègia NAOS estava molt bé sobre el paper, però no es va dotar de recursos. I cal invertir en formació nutricional per a la població general i finançar programes d’investigació i abordatge de l’obesitat infantil, tant en atenció primària com en hospitals. Amb equips multidisciplinaris que també integrin nutricionistes, fins i tot professionals de l’activitat física per a combatre el sedentarisme”, proposa Ángel Gil.

En l’actualitat, quan es detecta un problema d’obesitat infantil, es tracta des de pediatria. “Tenim uns pediatres excel·lents, però tenim poc de temps en la consulta per a tractar el problema en profunditat. Al final, es queda en unes recomanacions aïllades quan calen mesures de conjunt”, destaca el doctor Gil. Considera l’obesitat infantil com una autèntica “pandèmia”. “Si no es prevé ara, d’aquí a uns anys es multiplicaran les malalties cardiovasculars. I això té un cost econòmic per al sistema sanitari i humà per a tota la societat”, afegeix.

Els sistemes de semàfors, com Nutri-Score, ajuden pares i mares a detectar els aliments nutricionalment més beneficiosos per als seus fills. “En canvi, els impostos sobre els productes ensucrats, si no s’acompanyen de més mesures, es queden en meres mesures recaptatòries. I ho paguen les butxaques dels consumidors”, denúncia el doctor Gil. Així i tot, la veritat és que molts dels aliments més assequibles presenten perfils nutricionals molt qüestionables. Una situació que, unida a la crisi econòmica actual, fa que l’obesitat s’acarnissi amb especial cruesa a les cases que tenen menys recursos. És un dels punts clau de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides: garantir l’accés a aliments de qualitat, nutritius i assequibles a tota la població.

Què hi ha darrere dels preferits dels nens?

Els nens tenen més predisposició al dolç de manera natural. Així, la naturalesa s’assegura que no tindran manies a la llet materna, que té el doble de lactosa que la llet de vaca. Aquest sucre naturalment present en la llet materna assegura que el cervell i el sistema nerviós es desenvolupen correctament les primeres setmanes de vida. El dolç agrada i reconforta. La indústria no crea aquesta necessitat en els nens, però l’aprofita i l’amplifica afegint sucres. També abusa del sabor fàcil dels aliments salats o de les textures sucoses que aporten els aliments grassos. Des de l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica repassen alguns dels aliments que més triomfen en els menors i expliquen per què s’han de prendre amb moderació.

Galetes i brioixeria 

No totes són iguals. Mentre que una galeta Maria aporta 23 kcal i 1,5 g de sucre, una d’Oreo es dispara a 53 kcal i 4,10 g de sucre. L’Organització Mundial de la Salut aconsella que els sucres lliures no superin el 10% de la ingesta calòrica total. En els nens serien 30-35 g, i millor si no passen de 15-20 g. Una quantitat que ja s’obté només amb dues galetes Oreo de xocolata blanca (210 kcal i 20 g de sucre).

Incorporar el reclam “de l’àvia” o “recepta tradicional” a l’embolcall d’una coca sempre funciona als ulls dels pares. Ens suggereix una elaboració més natural i ens evoca records de la infància, però no deixa de ser un reclam més en un producte industrial. Una altra estratègia habitual és reduir-ne la mida, però oferir-ne més quantitat. És el cas dels Donettes o les mini galetes.

Consell nutricional. Tant la brioixeria com les galetes ultraprocessades i amb una aportació elevada de sucres lliures s’haurien de prendre, com a molt, 2-3 vegades al mes. Si volem dolços, és millor que els fem a casa moderant-ne el sucre. També hem d’anar amb compte amb les racions: sembla que se’n menjaran menys, però al final s’acaben el paquet.

Refrescos i sucs

Les begudes de cola i els refrescos de sabors tenen entre 90 g i 106 g de sucre per litre. Encara que hi ha alternatives lleugeres amb edulcorants, tenen un gust dolç potent que condiciona el paladar per a preferir aquest tipus de sabors, que és el que es vol controlar. La quantitat de sucre en els sucs i nèctars és similar a la dels refrescos.

Consell nutricional. Els nens no haurien de prendre assíduament ni els uns ni els altres. La millor beguda és un got d’aigua fresca. Ni refrescos light, ni sense cafeïna. Tampoc els hem de donar begudes a base de te, tant pel contingut en teïna com pels sucres.

Iogurts

És estrany trobar una casa o un menú escolar on no hi hagi iogurts de sabors ensucrats. Cada gotet de 125 g pot tenir entre 15 g i 20 g de sucre: amb un sol iogurt ja superen la quantitat diària de sucre recomanada. No es nota la dolçor perquè està emmascarada per altres ingredients, però equivaldria a dissoldre 3-4 terrossos de sucre en un got d’aigua i beure-se’l.

Consell nutricional. L’alternativa per a no renunciar als beneficis d’aquest lacti són els iogurts naturals, sencers o desnatats. La regla s’estén als iogurts o a les postres de soia: només si no porten sucre afegit. Les postres làcties (natilles, copes de vainilla o xocolata) sempre s’han de proposar de manera excepcional.

Cereals de l’esmorzar 

Porten flocs de blat o un altre cereal, normalment, ensucrat i amb algun tipus de cobertura grassa per a preservar la textura cruixent quan els mullem en llet. Alguns inclouen, a més, llavors de xocolata o xips ensucrats de fruita.

Consell nutricional. Porten molt de sucre i, encara que no ho sembli, bastanta sal (0,83 grams/100 g). S’haurien de prendre molt esporàdicament, màxim 2-3 vegades al mes. Fins i tot una torrada de pa integral amb melmelada o oli és millor perquè no porta tanta sal. Els fabricants en recomanen una ració de 30-40 grams per als nens (segons el tipus de cereals, sol equivaler a 5-6 cullerades soperes). La realitat és que se’n solen servir molts més.

Precuinats

Obrir, escalfar i servir. És el secret de les lasanyes congelades, el puré de patates en flocs, les tallarines instantànies i tots els arrebossats a punt per fregir. Contenen un alt percentatge de greixos saturats, sodi, sucre, fosfats… I escassegen els fitoquímics i els compostos bioactius del món vegetal que tenen un paper protector contra el càncer, l’obesitat o la malaltia cardiovascular.

Consell nutricional. Resolen una situació de presses, però no han de formar part del menú diari dels més petits.

Aperitius salats 

Prop de la tercera part d’una bossa de patates fregides són greixos (normalment, oli de gira-sol, blat de moro o oliva). I molta sal (1,2 g per 100 g). Fabricants com PepsiCo en suggereixen una ració de 30 g, però és difícil de calibrar el que es consumeix quan les bosses en porten 160-170 g. Encara que puguin semblar més saludables, el perfil de greixos i de sal dels xips de verdures o llegums és similar. I no compten ni com a llegum ni com a verdura.

Consell nutricional. Aquest aperitiu és innecessari i només aporta un extra de calories. Si els volem donar un snack, haurem de recórrer a alternatives naturals més saludables, com una peça de fruita, bastonets de pastanaga o un grapat de fruita seca (ni fregida ni salada).

Xocolata

És igual que sigui amb llet o blanca, només millora el perfil nutricional si triem la xocolata negra amb un 80% mínim de cacau.

Consell nutricional. Per a berenar, posats a triar entre brioixeria industrial i el clàssic pa amb unes unces de xocolata, és millor la segona opció. I sempre que el pa sigui integral.