Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Prop de la meitat dels menors espanyols té sobrepès o obesitat. L’origen és multifactorial, però no podem obviar el paper d’una alimentació poc saludable. És responsabilitat dels fabricants? Representants de la indústria, nutricionistes i experts en seguretat alimentària n’analitzen les causes i apunten possibles solucions. : Amb què alimentem els nostres fills?

Menjar bé des dels primers purés

Per al doctor Ángel Gil, president de la Fundació Iberoamericana de Nutrició, el problema sorgeix ja els primers mesos de vida del nen. “Des del deslletament, s’haurien d’establir bons patrons nutricionals. Però veiem un consum excessiu de cereals refinats i de proteïnes en detriment de les lleguminoses o la fruita”, explica aquest expert. Aquest desequilibri provoca carències d’algunes vitamines, com els folats o la vitamina D. “Un nen grassonet no és un nen sa. Tots tampoc no s’estilitzen quan fan l’estirada. Uns, sí; d’altres es converteixen en adolescents i adults amb problemes de pes. L’obesitat és una forma de malnutrició per excés que moltes vegades es prolonga també en l’edat adulta. Ja tenim casos de nens amb síndrome metabòlica o colesterol. Això suposa avançar entre 20 i 30 anys l’aparició d’una possible malaltia cardiovascular”, adverteix Gil.

Una bona estratègia per a implementar unes millores en la dieta sense sacrificar temps diàriament és planificar la compra i el menú setmanal, cuinar-ho tot en un dia i congelar-ho de diumenge a diumenge. I incorporar guarnicions amb verdures i hortalisses i postres amb fruites. Mai no és tard per convidar els nens a tastar sabors i productes nous. “No és veritat que els nens rebutgin els vegetals sistemàticament. La primera vegada que donem a un nen un puré de verdures fa una cara estranya. La segona vegada, ja no tant. I a partir de la tercera, l’accepta sense problemes. El paladar es fa a la diversitat de sabors si li oferim aquests aliments. Una altra qüestió és que siguin més cars al punt de venda, però no en origen. Aquí potser toca analitzar el paper del sector de la distribució”, continua Gil.

Què es pot fer?

No hi ha aliments dolents. Tampoc no s’ha de prohibir. Així ho recalquen els nutricionistes: tot depèn de les quantitats i de la freqüència. No ens hem de sentir culpables per donar al nen pizza un dia, ni perquè mengi pastís en un aniversari o una hamburguesa en un dia especial. Però han de ser moments puntuals dins d’una dieta variada i rica en nutrients de qualitat.

La indústria i la restauració aporten tant propostes saludables com temptacions llamineres. Els pares tenen l’última paraula sobre què posen al plat dels seus fills. El que necessiten és coneixement per a triar correctament. També ajuda per a abordar l’obesitat dels seus fills des que són petits. “Cal que les institucions públiques facin un gran esforç a nivell nacional. L’estratègia NAOS estava molt bé sobre el paper, però no es va dotar de recursos. I cal invertir en formació nutricional per a la població general i finançar programes d’investigació i abordatge de l’obesitat infantil, tant en atenció primària com en hospitals. Amb equips multidisciplinaris que també integrin nutricionistes, fins i tot professionals de l’activitat física per a combatre el sedentarisme”, proposa Ángel Gil.

En l’actualitat, quan es detecta un problema d’obesitat infantil, es tracta des de pediatria. “Tenim uns pediatres excel·lents, però tenim poc de temps en la consulta per a tractar el problema en profunditat. Al final, es queda en unes recomanacions aïllades quan calen mesures de conjunt”, destaca el doctor Gil. Considera l’obesitat infantil com una autèntica “pandèmia”. “Si no es prevé ara, d’aquí a uns anys es multiplicaran les malalties cardiovasculars. I això té un cost econòmic per al sistema sanitari i humà per a tota la societat”, afegeix.

Els sistemes de semàfors, com Nutri-Score, ajuden pares i mares a detectar els aliments nutricionalment més beneficiosos per als seus fills. “En canvi, els impostos sobre els productes ensucrats, si no s’acompanyen de més mesures, es queden en meres mesures recaptatòries. I ho paguen les butxaques dels consumidors”, denúncia el doctor Gil. Així i tot, la veritat és que molts dels aliments més assequibles presenten perfils nutricionals molt qüestionables. Una situació que, unida a la crisi econòmica actual, fa que l’obesitat s’acarnissi amb especial cruesa a les cases que tenen menys recursos. És un dels punts clau de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides: garantir l’accés a aliments de qualitat, nutritius i assequibles a tota la població.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions