Ventilar les fosses nasals, clau per millorar
Aquests sins escalfen, humitegen i filtren l’aire a la cavitat nasal. Aquesta és la seva funció primordial però, en ocasions, la ventilació falla i les fosses nasals s’obstrueixen, la qual cosa pot ocasionar sinusitis. Generalment la sinusitis es presenta després d’infeccions de les vies respiratòries altes, com els constipats (tan habituals en aquestes èpoques de l’any), que augmenten la mida de la mucosa del nas i dels sins paranasals alhora que fan créixer la producció de moc. Tanmateix, també algunes reaccions al·lèrgiques amb mucositat abundant i congestió nasal poden tapar aquests orificis nasals. La sinusitis provoca símptomes dolorosos i incòmodes i ocasiona nombroses baixes laborals. Als Estats Units el 15% de la població pateix almenys un episodi d’aquesta malaltia a l’any.
Els símptomes més freqüents de la sinusitis aguda són maldecaps, secreció mucosa, de vegades mucopurulenta (secrecions nasals amb pus) i, ocasionalment, febre. També es pot presentar sagnia nasal (epistaxi), tos i falta d’olfacte (hipòsmia, disminució de l’olfacte, o anòsmia, pèrdua completa d’olfacte). A la sinusitis aguda el dolor es localitza al voltant de l’ull, sota de la seva òrbita o al front, pot ser intens i en pressionar amb el dit a l’alçada dels sins es produeix dolor en molts casos.
En la sinusitis crònica el dolor és menor i fins i tot pot ser que no n’hi hagi, però també apareixen la secreció purulenta o mucopurulenta i la congestió nasal permanent. A vegades l’afectat té mal sabor de boca i no és rara l’halitosi. La congestió nasal provoca també veu nasal. En infants amb sinusitis crònica és freqüent la tos, fins i tot com a símptoma dominant.
El diagnòstic de la sinusitis aguda és fàcil. En el 85% dels casos la malaltia es detecta a la consulta del metge generalista: la història clínica, els símptomes i una exploració física són suficients. El tractament de la sinusitis aguda tampoc planteja problemes: combatre la infecció, descongestionar la mucosa i aconseguir un bon drenatge dels sins són els objectius. La durada del tractament es prolonga uns 10 o 12 dies per evitar que la sinusitis torni a aparèixer i assegurar-se que la curació és definitiva. Avui, l’administració d’antibiòtics fa poc freqüents les complicacions i ja no s’observen casos d’osteomielitis (inflamació simultània de l’os i de la medul·la òssia), abscessos (acumulació de pus)…
Un problema diferent és quan la sinusitis es presenta de forma repetitiva (recidivant). En aquests casos s’ha de plantejar la possibilitat d’un problema al·lèrgic i realitzar un diagnòstic correcte mitjançant proves al·lèrgiques, determinacions d’immunoglobulines, etc. En general, aquesta classe de sinusitis s’associa a la rinitis al·lèrgica i el tractament és més complex, ja que s’han d’administrar antihistamínics, descongestius i, en ocasions, corticosteroides.
En la sinusitis crònica recidivant (que registra més de quatre episodis l’any), el tractament es complica i pot generar frustració ja que la malaltia resisteix a molts tractaments. Esdevé fonamental realitzar un diagnòstic de l’estat dels sins i de les mucoses. Per a això, els especialistes compten avui amb la tomografia axial computada (TAC), que permet d’apreciar el contingut i l’anatomia dels sins, valorar les acumulacions de moc i pus, visualitzar l’estat dels orificis que permeten el drenatge i veure quins sins estan afectats, aspectes difícils de valorar en molts casos amb la radiografia convencional. Una vegada confirmat el diagnòstic, el tractament ha de durar almenys quatre setmanes amb antibiòtics adequats. A més, cal efectuar un antibiograma i prendre descongestius, antiinflamatoris… Si s’aconsegueix un bon drenatge dels sins, l’èxit i la curació definitiva són possibles, però de vegades no es produeix i llavors s’ha de plantejar la cirurgia.
Abans d’optar pel quiròfan, i llevat que existeixin arguments de pes per a la intervenció quirúrgica, es pot intentar una altra solució més senzilla: la curació amb aerosols, tècnica utilitzada menys del convenient. I és que amb l’ús d’aerosols, els medicaments arriben als sins nasals i produeixen un efecte de descongestió, que en la majoria dels casos obre els orificis i permet un drenatge i aireig òptims dels sins. Entre 15 i 25 sessions d’aerosol, a una mitjana de dos per dia, constitueixen una bona teràpia i poden acabar amb el problema. La presa d’aerosols es realitza amb aparells que es poden llogar o comprar. A més, es pot efectuar al mateix domicili ja que el maneig d’aquests aparells i la preparació de la mescla de medicaments resulta fàcil. Només cal plantejar-se l’alternativa quirúrgica quan tots els mitjans terapèutics han fallat, l’estudi radiològic revela alteracions anatòmiques o es registren complicacions. Hi ha diverses tècniques de rentat sinusal, entre les quals hi ha eixamplar els orificis, un drenatge efectiu i millorar l’aireig dels sins i reassecar les mucoses hipertrofiades i malaltes. En general, després de la cirurgia s’ha de seguir un tractament amb medicaments.
La dutxa nasal, o rentat amb aigua salada, és un mètode molt comú per descongestionar les fosses nasals quan es pateix un constipat. Aquest mètode permet de respirar millor, drenar bé els sins i descongestionar la mucosa i, per tant, prevenir la sinusitis aguda. La dutxa nasal consisteix a col·locar aigua temperada en un recipient, salar-la i introduir després els nassos i aspirar a poc a poc, sentint com penetra l’aigua fins que es nota que ha arribat a la faringe a través de les fosses nasals. Llavors s’ha d’expulsar suaument també a través del nas. És necessari repetir aquest procés diverses vegades. Immediatament després surt molta mucositat del nas, però es nota un gran alleujament i una respiració més fàcil. Un parell de sessions al dia, durant 4-5 dies, són suficients en els constipats comuns. Si es pateix sinusitis comuna no complicada, s’ha de consultar al metge la conveniència o no d’efectuar aquest rentat, encara que en general fer-ho no comporta problemes. L’efecte que s’aconsegueix amb aquest mètode és similar a la sensació que sentim quan a l’estiu, mentre ens banyem al mar, l’aigua salada ens penetra pel nas, ja que la dutxa nasal no és res més que això i la utilitzen des de l’antiguitat els ioguis.