Els pares també s'han d'interessar pels videoj

Els pares també s'han d'interessar pels videoj

/imgs/20001201/tema01.jpg

Aquesta forma d’entreteniment sense precedents és fruit de l’apogeu de la tecnologia informàtica i de la televisió. Els videojocs augmenten sense parar la seva quota en el mercat en detriment de les joguines tradicionals: les vendes de les joguines electròniques, grup del que formen part els videojocs i les videoconsoles, copen a Espanya el 24% del mercat de joguines, amb una clara tendència a l’alça iniciada fa dos anys, i dos fabricants de videoconsoles se situen entre els primers dotze llocs de venda de joguines.

L’increment de la popularitat dels videojocs -s’han venut mil consoles de Game Boy per hora des que van irrompre en el mercat- ha produït un intens debat sobre els efectes de la pràctica d’aquesta forma de lleure. Pares i mares contemplen parats l’enorme atracció que aquests jocs exerceixen sobre els seus fills. El desconeixement cap als videojocs -tot joc electrònic interactiu, amb independència del seu suport (CD-ROM intern, cartutx, CD, jocs en línia) i plataforma tecnològica (màquina portàtil de butxaca, videoconsola connectable al televisor, màquina recreativa, ordinador…)- ha motivat que s’hagi creat una opinió pública en la majoria dels casos contrària a aquesta classe de joguines. S’afirma que els videojocs creen addicció o “enganxen” i fins s’assegura que provoquen atacs epilèptics. Però també s’han elaborat estudis que recullen les excel·lències de l’ús dels videojocs, els quals en valoren els aspectes educatius, de superació i d’adquisició d’habilitats manuals i les seves possibilitats terapèutiques.

La revista CONSUMER ha volgut estudiar aquest fenomen, sense advocar per cap dels dos vessants d’opinió, per oferir una informació útil, adreçada principalment als pares i mares que no saben quina actitud han de mantenir respecte als videojocs. Es tracta de desmitificar aquests jocs i intentar animar els pares perquè s’hi apropin per així assessorar i guiar millor els seus fills. Per això, CONSUMER ha analitzat deu videojocs, dos de cada suport que ofereix avui el mercat: quatre videoconsoles (Nintendo 64, Game Boy, Dreamcast i PlayStation) i els ordinadors personals. Es van seleccionar dos videojocs dels suports esmentats, de forma aleatòria (els més venuts o els més recomanats en diverses publicacions), entre els quals ha intentat incloure els diferents tipus de joc (simulació, aventura, estratègia…). Es va crear un laboratori on joves jugadors, de deu a vint-i-cinc anys, tenien els jocs a la seva disposició i es decantaven per un o altre lliurement, sense que se’ls indiqués a què havien de jugar.

Les conclusions obtingudes indiquen que l’èxit dels videojocs rau en la gran afinitat que hi ha entre els valors, les actituds i els comportaments que promouen els videojocs i els imperants en la nostra societat. La varietat de formats, adaptats a diferents butxaques i circumstàncies, ha contribuït a fer que aquest tipus de jocs es converteixi en una de les activitats d’entreteniment més importants i, tot i que socialment es creu que els videojocs afavoreixen l’aïllament, diverses investigacions demostren que el seu ús és una activitat amb caràcter marcadament social. Els efectes positius o negatius de l’ús dels videojocs dependran de la família, dels pares, de la seva habilitat i encert en la selecció i en l’establiment del moment i la forma oportuna amb què els nostres fills els utilitzin. Quant al seu contingut, al mercat hi ha videojocs altament violents, racistes o sexistes, per la qual cosa els pares han de controlar l’ús dels videojocs i seleccionar els videojocs junt amb els seus fills.

Preguntes amb resposta

• Són perjudicials per a la salut? Davant de les notícies referents a atacs epilèptics provocats pels videojocs, els fabricants inclouen a l’interior de l’embalatge fullets on adverteixen sobre aquest aspecte i aporten una informació interessant al consumidor. Això no obstant, el seu embolcall tan sols esmenta que hi ha informació important a l’interior i, per la seva importància, es tracta d’una informació que s’hauria de facilitar als pares abans de comprar un videojoc. Si bé és cert que s’han produït alguns casos d’epilèpsia entre infants que jugaven amb videojocs, qualsevol llum parpellejant o forma lluminosa del nostre entorn quotidià ho podria haver causat. Si un infant pateix epilèpsia pot jugar amb videojocs, però convé consultar l’especialista.
• Són joguines segures? El Reial decret 29/06/1990 que regula les normes de seguretat de les joguines, exclou del seu àmbit d’aplicació els jocs de vídeo que es poden connectar a un monitor de vídeo i que són alimentats per una tensió nominal de 24 volts. Quatre dels suports estudiats per CONSUMER (Nintendo 64, PlayStation, Dreamcast i els ordinadors personals) queden fora d’aquesta llei perquè requereixen un monitor de televisió per ser utilitzats, excepte la Game Boy, que compleix els requisits de seguretat. La resta simplement està sense regular. Per això, convé que els pares en supervisin l’ús.
• Creen addicció? Transcorregudes unes setmanes des de la seva compra, durant les quals és habitual que l’usuari s'”enganxi” al videojoc, s’inicia un període durant el qual el seu ús s’estabilitza. Es considera normal jugar amb la videoconsola tres o quatre hores la setmana, encara que el que és important és que aquest temps estigui equilibrat amb altres activitats. Els pares han de controlar el temps que els seus fills juguen amb les videoconsoles si l’infant o adolescent tendeix a aïllar-se i mostra problemes de sociabilitat, ja que en aquest cas podria estar utilitzant el videojoc com a evasió. L’alliberament de tensions a través del joc, el reforç dels llaços de pertinença al grup i l’autoestima que acompanya l’èxit són alguns dels motius que expliquen la capacitat d’addicció que posseeixen aquests jocs que, d’altra banda, presenten temàtiques i imatges atractives per als seus destinataris i els proporcionen distracció i diversió.
• Fomenten la violència? Algunes revistes especialitzades en videojocs lloen més aquests jocs com més gran és el contingut violent, i les recomanacions dels fabricants sobre l’edat a la qual es destinen els videojocs no són sempre les més encertades. Els pares han de controlar els continguts dels videojocs dels seus fills, però des d’una postura de comprensió i no d’imposició. Nombrosos estudis manifesten que hi ha una relació entre la pràctica dels videojocs violents i la conducta agressiva i altres problemes que s’hi relacionen. Però no s’ha aconseguit respondre a la pregunta següent: els videojocs generen violència o són les persones violentes les que se senten més atretes a jugar amb videojocs de continguts violents? La consigna: controleu-ne els continguts.
• Indueixen al sexisme? Els videojocs representen personatges masculins. El rol de les dones normalment és passiu i apareix com a víctima o en papers secundaris, a excepció del personatge de Tomb Raider, Lara Croft, una intrèpida arqueòloga que mostra poder, però no deixa de ser tractada com un sex-symbol, molt atractiva per a molts dels jugadors. En moltes ocasions transmeten valors sexistes.
• Recorren a l’erotisme? El sexe no és gaire present en els videojocs per a videoconsoles, ja que les principals empreses de videojocs es van comprometre a evitar la pornografia en aquests formats perquè les famílies acceptessin l’entrada d’aquestes màquines a les seves cases i les compressin per als seus fills. No passa el mateix en el cas dels jocs per a ordinador, considerat un suport més utilitzat per adults.

L'ús dels videojocs com a instruments educatius

Un dels secrets de la gran acceptació dels videojocs és que els usuaris entenen ràpidament l’objectiu del joc, al contrari del que passa sovint en els infants amb els seus estudis. Per això, els videojocs es poden utilitzar aprofitant aquest element clau per a l’aprenentatge. En moltes ocasions els infants no saben quin és l’objectiu en l’estudi de les seves assignatures escolars, però quan juguen amb el videojoc comprenen que hi ha una tasca clara i concreta: obrir una porta, rescatar algú, trobar el tresor… cosa que els proporciona un alt nivell de motivació. A més, els videojocs permeten la repetició instantània i el nou intent després de l’error en un ambient sense conseqüències nefastes.

De nou amb l’edat recomanada pel fabricant

Una de les qüestions que més preocupa els pares és saber si un videojoc és adequat o no per al seu fill. Depenent de l’edat del nen o nena, uns videojocs resultaran més apropiats que d’altres (a causa del seu contingut, els contravalors, el nivell d’addicció que genera…), per això és fonamental que els embolcalls dels videojocs indiquin a quina franja d’edat es destina cada joc. Incomprensiblement, cap organisme espanyol regula aquest aspecte. No tots els envasos dels videojocs que CONSUMER ha estudiat indiquen a quina edat van dirigits, i els que ho fan utilitzen una o diverses classificacions de les tres que existeixen i que proporcionen tres associacions estrangeres: l’anglesa The European Leisure Software Publishers Association, la francesa Syndicat des Editeurs de Logiciels de Loisir i l’alemanya USK. Davant de la inexistència d’una entitat espanyola que classifiqui els videojocs d’acord amb l’edat recomanada per als seus usuaris, els pares han de confiar en les institucions esmentades. Però, què passa quan cada una fa recomanacions diferents per a un videojoc? Segons l’alemanya USK, Dynamite Cop (joc per a Dreamcast) és un videojoc destinat a majors de 16 anys, mentre que l’associació anglesa rebaixa als 15 l’edat requerida per jugar amb aquest videojoc i la francesa el declara apte per a tots els públics. Per sortir de dubtes, pregunteu sobre el seu contingut a l’establiment on els compreu.

Tipus de videojocs

• Arcade (plataformes, laberints, aventures) L’usuari ha de superar pantalles per continuar jugant. Imposen un ritme ràpid i requereixen temps de reacció mínims. Precisen atenció focalitzada i memòria. Contribueixen al desenvolupament psicomotor i a l’orientació espacial. En jugadors predisposats al nerviosisme poden provocar angoixa i estrès.
• Acció (de lluita, baralles) Basats en exercicis de repetició (per exemple, prémer un botó perquè el personatge executi una acció). Precisen poca cosa més que rapidesa de reflexos. Desenvolupen la coordinació ull-mà. Els continguts, les actituds que fomenten i els contravalors que acompanyen aquests jocs (destrucció, violència gratuïta, etc.) són negatius.
• Esportius (de futbol, tennis, bàsquet, conducció…) Recreen diversos esports. Requereixen habilitat, rapidesa i precisió. Com més jugadors hi participen, més ric és el joc. En jugadors predisposats al nerviosisme poden provocar angoixa i estrès fins a aconseguir guanyar i superar-se.
• Estratègia (aventures, rol, jocs de guerra…) Consisteixen a traçar una estratègia per superar el contrincant. Exigeixen concentració, saber administrar recursos, pensar i definir estratègies, traçar plans d’acció i preveure els comportaments del rival. Ajuden a desenvolupar la capacitat d’organització mental i espacial.
• Simulació (avions, simuladors d’una situació o instrumentals…) Permeten d’experimentar i investigar el funcionament de màquines, fenòmens i situacions i assumir el comandament (no només de manejar un avió, per exemple, sinó de simular un vol). Exigeixen estratègies complexes. Precisen i aporten coneixements específics. En persones predisposades al nerviosisme poden provocar estats de tensió excessiva.
• Jocs de taula (habilitat, preguntes i respostes…) La tecnologia informàtica que substitueix el material tradicional del joc i fins i tot l’adversari. Els jocs d’habilitat potencien la rapidesa de reflexos, la coordinació oculomanual i l’organització espacial. Els de preguntes i respostes afavoreixen l’astúcia i l’adquisició de coneixements.

Aspectes positius de l’ús dels videojocs

• El jugador s’implica, pren decisions i executa accions. A més, percep que el seu esforç es veu recompensat.
• Potencien habilitats psicomotrius.
• S’adquireixen coneixements (llenguatges específics, símbols, tècniques…)
• Proporcionen un sentit del domini, control i compliment del que alguns jugadors poden estar mancats en les seves vides, encara que no són la solució per a cap problema. En molts casos reporta un augment de l’autoestima i reconeixement social per part dels amics.
• Permeten l’exercici de la fantasia, sense limitacions espacials ni temporals o de gravetat.
• Afavoreixen el desenvolupament de la coordinació oculomanual, ensenyen habilitats específiques i ajuden a “aprendre a aprendre”. Aspectes negatius de l’ús dels videojocs (quadre a part)
• Poden provocar que se’ls dediqui un temps desproporcionat i s’abandonin altres tasques.
• Els jugadors assidus als jocs violents poden presentar una conducta més agressiva, impulsiva i egoista. Els jocs violents poden predisposar a acceptar la violència amb massa facilitat.
• Algunes persones amb símptomes de fòbia social utilitzen aquestes tecnologies com a refugi i defensa del seu problema. Correspon a la família controlar-ne l’ús, de manera que no interfereixin negativament en els estudis o en el seu desenvolupament personal.
• Els videojocs de contingut agressiu no són recomanables ja que generen ansietat i sentiments hostils, almenys a curt termini. No existeixen estudis que reflecteixin això a llarg termini.

Els videojocs analitzats, un a un i taula comparativa

• Pokémon Pinball per a Game Boy
  Requereix coordinació oculomanual, però no precisa plantejaments estratègics ni presa de decisions. És un joc d’habilitat, basat en un pinball que, a més d’aprofitar l’èxit del fenomen Pokémon, explota les possibilitats d’aquesta sèrie i les adapta al joc: col·leccionar Pokémons mitjançant el típic joc de la màquina del milió.
• Pokémon Amarillo per a Game Boy Afavoreix
  el desenvolupament de la memòria per aconseguir l’objectiu del joc. No requereix habilitat ni precisió, encara que els jugadors han de retenir informació. Exigeix l’elaboració d’estratègies i decidir quins Pokémons s’han de capturar i quins no, segons els ja atrapats.
• Star Wars Racer per a Nintendo 64
  Precisa rapidesa de reflexos, afavoreix la coordinació oculomanual i la motricitat fina. No és necessari prendre decisions ni elaborar estratègies. La temàtica es basa en la pel·lícula Star Wars, per la qual cosa les naus que corren són similars a les que s’utilitzen a la pel·lícula.
• Pokémon Stadium per a Nintendo 64
  Exigeix retenir informació i memoritzar per poder jugar, però no exigeix al jugador pensar estratègies molt elaborades, encara que sí el maneig de dades per prendre decisions. La gran varietat de Pokémons i els diferents tipus de lluita fan que sigui necessari memoritzar bastant informació. Encara que és un joc de lluita, no ho és de la forma tradicional, ja que s’ha de lluitar a partir de les característiques dels Pokémon. En cap cas hi ha lluita directa.
• Colin McRae Rally per a PlayStation
  Requereix rapidesa de reflexos i afavoreix la coordinació oculomanual i la motricitat fina. No és necessari prendre decisions, a part de les que exigeixen triar les característiques del vehicle. Requereix una mica de memòria. La temàtica està basada en el món dels ral·lis i aprofita el nom del popular pilot Colin McRae.
• Tomb Raider 3 per a PlayStation
  Exigeix habilitat i rapidesa de reflexos; a més, per prendre algunes decisions és necessari retenir informació i memoritzar. És violent i la informació de l’envàs fa referència a les activitats bèl·liques que pot desenvolupar el personatge.
• Dynamite Cop per a Dreamcast
  Joc molt violent, basat exclusivament en baralles. Exigeix rapidesa i la repetició de moviments amb el comandament per colpejar. No requereix retenir informació, ni resoldre problemes, com tampoc és necessari pensar estratègies ni prendre decisions que vagin més enllà de decidir quin contrincant s’ha de colpejar.
• Virtual Tennis per a Dreamcast
  Requereix rapidesa de reflexos, afavoreix la coordinació oculomanual i l’organització espacial. No ajuda a elaborar estratègies ni a prendre decisions. És el millor joc valorat pels jugadors (?), pel seu contingut i les seves característiques tècniques.
• Rayman 2 per a PC
  Requereix habilitat, coordinació oculomanual i rapidesa de reflexos en alguns moments, i afavoreix la memòria. No és necessari resoldre problemes ni prendre decisions. El personatge resulta divertit, i la seva missió i els mitjans que utilitza per a aquesta finalitat són positius.
• The Conquerors per a PC
  S’han d’elaborar estratègies simples i complexes. El jugador ha de retenir informació, elaborar-la i memoritzar-la per prendre decisions. Exigeix una gran concentració i el maneig de moltes variables per poder aconseguir l’objectiu. Com que es tracta d’un joc d’estratègia exigeix que el jugador hagi de preveure les accions de l’altre, cosa que enriqueix el joc.