Un nou model de família
El sentit de família i la consideració que té com a institució bàsica de la societat continua vigent, encara que se n’han modificat les estructures i s’han diversificat les formes de convivència, la qual cosa ha donat lloc a nous models. Igual que es va deixar enrere l’estructura que acollia sota el mateix sostre els avis, la mare, el pare i els fills, i fins i tot els germans o els oncles solters, la família tradicional formada per pare, mare i fills ha perdut l’hegemonia absoluta i comparteix ara l’organització dels nuclis familiars amb altres fórmules: llars d’una sola persona, d’un progenitor amb fills, de parelles sense fills o amb fills no germans…
Des de fa uns anys s’ha anat assumint l’existència de les famílies en què els dos membres de la parella són homosexuals, però encara no gaudeixen del reconeixement social i de vegades desperten recels, quan no es troben amb fòbies i marginació. El fet que comencen a ser visibles planteja preguntes a una societat que es veu obligada a proveir-se de respostes.
El que més sembla inquietar la societat respecte d’aquest nou model de família no és la pròpia existència o la visibilitat social creixent, sinó la incidència que aquest format familiar puga tenir en els fills i filles que hi creixen; és a dir, el seu desenvolupament com a persones, i si aquest model incideix negativament o no en la psique dels menuts. Per això, diverses entitats, entre d’altres algunes de dedicades a la protecció de la infància, qüestionen la idoneïtat d’aquestes famílies per a proporcionar un marc adequat d’educació, desenvolupament i model d’identitat dels infants que creixen en elles. Els interrogants sobre el desenvolupament infantil i adolescent quan es creix en una família homoparental han sigut aclarits en diferents estudis fets en diversos països, principalment als Estats Units i al Regne Unit. La majoria dels estudis van concloure que:
- Els xics i xiques de famílies homoparentales no difereixen dels criats amb progenitors heterosexuals en cap àrea del desenvolupament intel.lectual o de la personalitat (autoestima, ajust personal, maneig del control, desenvolupament moral, etc.)
- Tampoc difereixen en identitat sexual, identitat de gènere o orientació sexual.
- Mantenen relacions normals amb els seus companys i són tan populars entre ells com els fills o filles de progenitors heterosexuals.
- Quan apareix alguna diferència entre xics i xiques d’ambdós tipus de família, aquestes són favorables als xics i xiques de famílies homoparentals, més flexibles i disposats a acceptar la diversitat que els de les famílies heterosexuals.
Així i tot, es necessitava saber què ocorria al nostre país: si podíem parlar dels mateixos resultats, tenint en compte que el que s’havia estudiat eren societats anglosaxones que han integrat i acceptat l’homosexualitat en una mesura més gran que nosaltres.
Des d’organismes privats, plataformes i institucions com el Col.legi Oficial de Psicòlegs de Madrid i el departament de Psicologia de la Universitat de Sevilla s’ha portat a terme un estudi que ha tractat de respondre a la pregunta clau: com és el desenvolupament i l’ajust psicològic dels xics i xiques que viuen amb mares lesbianes o pares gais? Es van fer avaluacions a xics i xiques que havien viscut en aquest nucli familiar, i també als seus companys i companyes, fills de progenitors heterosexuals. Els resultats obtinguts, atenent les diferents àrees estudiades, van ser:
COMPETÈNCIA ACADÈMICA: Les dades van ser proporcionades pel professorat, com a coneixedor d’aquesta matèria específica. No es van trobar diferències significatives entre els grups estudiats.
COMPETÈNCIA SOCIAL: La mitjana obtinguda quant a les habilitats socials de xics i xiques de famílies homoparentals els situa en els nivells mitjans en el barem de l’escala. De nou, igual que en l’apartat anterior, les diferències no són significatives.
IDEES RESPECTE DE LA DIVERSITAT SOCIAL: No va haver-hi diferències amb les puntuacions mitjanes totals obtingudes en els altres grups estudiats. Ara bé, les anàlisis de les diverses subescales que componien l’escala total mostraven sense cap mena de dubte que els xics i xiques de famílies homoparentals obtenien mitjanes més altes d’acceptació de la diversitat d’orientació sexual i d’acceptació de l’homosexualitat, encara que no diferien en la visió dels gèneres.
AUTOESTIMA: Els valors indicatius dels fills i filles de progenitors homosexuals estaven situats en un costat més positiu i en nivells més alts, per sobre de xics i xiques del grup de famílies heterosexuals.
ROLS DE GÈNERE: Pel que fa al seu coneixement del que aquesta societat considera més apropiat d’homes o dones, és a dir, els rols de gènere, no hi ha diferències entre els dos grups, ni tampoc quant a les preferències per jocs o activitats professionals per al futur. Sí que van aparèixer diferències significatives quant a la flexibilitat en la consideració que determinats objectes poden ser usats tant per homes com per dones. De les dades es desprèn que els fills i filles de famílies homoparentals semblen ser menys estereotipats, més flexibles en les consideracions que fan del que és apropiat per a homes o per a dones.
AJUST EMOCIONAL I DE COMPORTAMENT: Les avaluacions efectuades a fills i filles de famílies homoparentals revelen que no tenen especials problemes d’ajust emocional o de comportament. Les comparacions amb els altres grups-control van evidenciar que no es registraven diferències estadísticament significatives entre els distints grups analitzats.
ACCEPTACIÓ SOCIAL I INTEGRACIÓ: Els xics i xiques de la mostra de famílies homoparentals van rebre, per part dels seus companys, una qualificació mitjana que, més en concret, els situa lleugerament per damunt de la mitjana en acceptació. Tampoc es van anotar diferències significatives en l’acceptació per part dels seus companys de classe, ni respecte de si comptaven amb amistats dins i fora de la seua classe o ni tan sols en el grau de satisfacció que generaven en els seus amics i amigues.
Si ens atenem als resultats obtinguts en aquest estudi, elaborat amb una mostra de famílies homoparentals residents a Madrid i Andalusia, podem concloure que no hi ha diferències destacables respecte dels resultats que van mostrar els estudis semblants fets en països anglosaxons com els EUA o el Regne Unit.
Es pot deduir d’aquests estudis que el desenvolupament psicològic infantil i adolescent dins de famílies homoparentals no tan sols no presenta estadísticament problemes a nivell intel.lectual, emocional o de relació, sinó que es manté en paràmetres semblants als fills i filles de famílies convencionals i que, fins i tot, presenta una tolerància i una flexibilitat més grans pel que fa a l’acceptació de la diversitat social.