No hi ha fórmules màgiques per a perdre pes
El millor consell que es pot donar sobre les anomenades dietes miracle és que en fugim. Així ho defensen diverses associacions de dietistes, endocrins i consumidors. Totes es mobilitzen cada any en aquestes dates per conscienciar les autoritats sanitàries i l’opinió pública sobre la gran quantitat d’informació tendenciosa sobre aquests règims suposadament “màgics”. Insisteixen en els perills que comporten els mètodes que prometen perdre pes de forma ràpida, sense esforç i que no tenen el mínim fonament nutricional ni científic. No es coneix amb exactitud el nombre de dietes que es difonen per diversos mitjans de comunicació. Així i tot, moltes modalitats dietètiques publicades porten el mateix nom i anuncien pautes d’alimentació diferents, cosa que resulta confusa per a la gent. Dues pistes ens ajudaran a identificar les dietes correctes: no prohibeixen la ingesta de cap grup d’aliments, més aviat tot el contrari, i permeten una pèrdua de pes gradual, que no hauria de superar el quilo o el quilo i mig per setmana.
No hi ha una classificació universal i definida que englobe les dietes miracle, per això es poden agrupar segons diferents punts de vista. Des de l’òptica nutricional, una classificació pot ser la que fa referència a la composició energètica i nutritiva de cada dieta.
Aquests tipus de dietes es basen en el consum gairebé exclusiu de vegetals, amb quantitats, a vegades ridícules, d’aliments proteics (carns, peixos i ous) i d’oli. Per exemple, 40 grams de carn en el menjar i 1 o 2 culleres soperes d’oli per a tot el dia. A penes hi estan presents els aliments rics en hidrats de carboni (pa, arròs, pasta, patates, llegums, cereals…), que han de representar la base d’una dieta equilibrada, fins i tot quan es tracta d’una dieta hipocalòrica. Amb una dieta que aporta menys de 1.200 calories al dia resulta difícil cobrir només amb aliments comuns la quantitat necessària de micronutrients (vitamines i sals minerals).
Són dietes que suggereixen menjar carn, embotits, formatges, ous, mantega i la resta d’aliments proteics i grassos, però que limiten la ingesta de pastes i arrossos. Aquest tipus d’alimentació apareix reflectit en nombroses dietes, algunes de les quals molt conegudes, com són la dieta d’Atkins, la de Scardale o la de la Clínica Mayo. Prometen resultats ràpids només si es mengen aliments grassos i calòrics, que segons el que afirmen nombrosos estudis científics són els que s’han de moderar per a compensar l’excés de proteïnes, greixos i calories de la dieta habitual i per a prevenir trastorns associats a aquests excessos, com ara les afeccions cardiovasculars.
Aquest tipus d’alimentació també pot produir marejos i fatiga, risc de deshidratació, taxes elevades de colesterol, triglicèrids i àcid úric. A més, l’escassa aportació d’aliments rics en fibra (verdures i hortalisses, fruites, cereals integrals) d’aquestes dietes afavoreix el restrenyiment.
Aquestes modalitats es caracteritzen per un consum abundant d’aliments rics en hidrats de carboni i limiten els aliments proteics i grassos. Amb aquestes dietes la persona corre el risc d’una aportació insuficient d’àcids grassos essencials, vitamines liposolubles i proteïnes. A més, un excés de fibra afecta l’absorció de sals minerals (ferro, zinc) i pot provocar trastorns intestinals com diarrees, còlics abdominals i flatulència.
Les primeres s’anomenen així perquè fomenten el consum d’un aliment concret, que en general dóna nom a la dieta (dieta de la carxofa, de la pinya…), a la qual atribueixen propietats excepcionals sobre la resta d’aliments, això sí, sense cap base científica. El seguiment d’aquestes dietes pot resultar avorrit i produir trastorns digestius i psíquics, ja que trenquen el ritme alimentari normal. També podem trobar dietes en què la “base científica i nutricional” es basa a utilitzar com a reclam el nom o l’experiència de personatges famosos o a incloure aliments exòtics o missatges originals, del tipus “la dieta del bon humor”.
Els factors que desencadenen i afecten l’excés de pes són tan diversos que resulta imprescindible realitzar un enfocament multidisciplinar en el seu tractament:
- Metge: identificar-ne la causa i valorar un possible tractament farmacològic o quirúrgic, segons el cas.
- Dietètic: reduir les calories de la dieta quotidiana de la persona i modificar els hàbits alimentaris erronis mitjançant una educació dietètica. Una dieta de 1.800 Kcal/dia pot ser apropiada per a aprimar per a una persona, mentre que 1.300 Kcal/dia poden ser més que suficients per a una altra. Serà el nutricionista qui, en funció de les característiques de cada pacient, establisca el tipus de dieta més adequat.
- Psicològic: analitzar el comportament de la persona davant del menjar.
- Físic: practicar exercici físic, adaptat a les capacitats individuals, per a augmentar la despesa energètica.
- No especifica amb claredat la quantitat, el nombre de racions i la freqüència de consum dels distints aliments que inclou la dieta.
- No especifica si la quantitat d’aliment indicada es refereix a l’aliment cru o cuinat, de manera que la persona interpreta la lectura segons la seua conveniència o el seu coneixement i enteniment.
- No indica el nombre de preses al dia.
- Proposa plats complexos sense indicar-ne la recepta. Exemple: carpaccio de bacallà amb cogombret i una mica de caviar roig, albergínies farcides de gambes al forn, etc.
- Prohibeix la ingesta d’un grup de nutrients.
- Promet pèrdues de pes elevades en poc de temps.