Informació a l'usuari i confort del vehicle, el més millorable
Tot i que és un mitjà de transport d’ús molt habitual i que és la professió de desenes de milers de persones, les característiques que defineixen el servei que presten els taxis són molt poc conegudes. La particularitat principal és que es tracta d’un servei a mitjan camí entre el públic (és regulat per les administracions locals) i el privat (l’ofereixen particulars). Es considera que és una activitat d’interès general que, pel seu caràcter estratègic, ha de ser regulat per les autoritats públiques.
És normalment l’ajuntament qui fixa el nombre de llicències de taxi que es concedeixen en cada municipi i les tarifes que s’hi apliquen, a més d’altres aspectes que en regulen el funcionament i en garanteixen la qualitat del servei. S’ha de suposar que aquestes mesures busquen l’equilibri entre l’exigència dels ciutadans d’un transport eficaç i la necessitat dels taxistes d’aconseguir una rendibilitat suficient en l’activitat professional.
A fi d’estudiar la qualitat del servei i les tarifes dels taxis espanyols, CONSUMER EROSKI ha realitzat una investigació sobre el terreny en 13 ciutats: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga, Bilbao, la Corunya, Alacant, Pamplona, Vitòria, Sant Sebastià, Múrcia i Oviedo.
La conclusió principal és que el servei del taxi ha de millorar fonamentalment en dues coses: una, la informació que s’ofereix als usuaris, deficient sobretot en l’exhibició de les tarifes; i dues, en el confort i la netedat dels vehicles, que en massa casos distava de ser l’apropiat per a un viatge agradable. El millor va ser la professionalitat dels taxistes, que van tenir una conducta i una actitud majoritàriament molt bona.
El pitjor va ser la informació facilitada als usuaris, amb un 31% dels taxis que es van incloure en l’estudi suspesos. Les deficiències més habituals van ser les de no oferir informació sobre les tarifes, no tenir en un lloc ben visible el taxímetre i no exposar les dades sobre la identitat del taxista. En netedat i confort del vehicle, un de cada cinc taxis estudiats van suspendre la prova (per estar bruts, semblar poc cuidats o resultar incòmodes).
La professionalitat dels taxistes va ser el millor: la meitat dels estudiats van merèixer una nota excel.lent, si bé un de cada deu va suspendre en aquest apartat crucial. Els motius? Els més rellevants en van ser tres: “baixar la bandera” abans que l’usuari comuniqués la destinació al taxista, els excessos de velocitat, i el tan conegut com temut estratagema de fer un trajecte més llarg del necessari per a arribar a la destinació sol.licitada pel client.
Quant als preus, no és senzill comprendre el perquè de les grans diferències entre unes i ciutats i unes altres en un servei que, en principi, és semblant en totes. En la majoria de les localitats s’aplica la “baixada de bandera” (excepció: Pamplona i Sant Sebastià). La tarifa es mou entre 1,02 euros (Sevilla) i 1,30 euros. En aquest tram se situen les baixades de bandera dels taxis de la Corunya, Màlaga, Alacant, València, Oviedo i Barcelona. A Bilbao i Madrid cobren 1,6 euros, però a Vitòria, l’abaixament suposa 3,14 euros si bé inclou els dos primers quilòmetres i una espera de 5 minuts.
El recorregut mínim (o despesa mínima que suposa pujar a un taxi) existeix en deu de les tretze ciutats; les excepcions són Vitòria, Barcelona i Madrid, que, en benefici de l’usuari, no exigeixen una despesa mínima. Però també en aquest recorregut mínim hi ha diferències notables: a Sant Sebastià costa 3,49 euros (laborables, horari diürn), mentre que a Sevilla, la Corunya, Alacant, Màlaga, Oviedo, València i Pamplona aquesta despesa mínima es queda entre 2,8 i 3 euros. A Bilbao, finalment, comporta pagar 3,15 euros.
Com es va fer l'estudi
Tècnics de CONSUMER EROSKI van fer un total de 12 recorreguts en cada una de les 13 ciutats incloses en l’estudi, fins a completar un total de 156 trajectes, sempre en vehicles diferents. Els recorreguts van ser efectuats per persones que -tot i conèixer molt bé cada ciutat- es van fer passar per visitants. Els itineraris elegits van ser alguns dels més realitzats comunament pels usuaris de taxis, tant d’anada com de tornada: del centre de la ciutat a un hospital, d’un hotel cèntric a l’aeroport, d’una parada cèntrica a una estació de ferrocarril o autobús i a un centre o zona comercial, i també dos itineraris de recorregut curt, en què només es dóna peu a cobrar per l’abaixament de bandera.
Així mateix, es van fer dos recorreguts nocturns (a la matinada del dissabte al diumenge) per comprovar la disponibilitat de taxis en aquestes hores, motiu de queixa d’alguns usuaris. Als trajectes de tornada de l’aeroport al centre de la ciutat els tècnics de CONSUMER EROSKI es van fer passar per estrangers.
Tan sols 1 de cada 10 taxistes es va comportar d’una manera que es podria qualificar com de poc professional o inadequada, mentre que la resta van demostrar una professionalitat indubtable.
Baixada de bandera: s’ha de fer una vegada que l’usuari comunica al taxista el lloc de destinació (en els casos en què no es demana un taxi per telèfon, sinó que es demana en una parada o al carrer). Però en més de dos de cada deu recorreguts en què es va agafar el taxi en una parada o al carrer, l’abaixament de bandera es va fer abans d’hora, la qual cosa perjudica l’usuari.
Netedat personal: el 4% dels taxistes no van mostrar una netedat i una higiene personal adequades. Es van veure indumentàries poc apropiades (amb gorra esportiva, xandall, camises excessivament arrugades, camiseta, amb signes de deixadesa evidents, etc.) o una netedat personal molt descurada (sense afaitar, despentinat, amb olors poc agradables, etc.).
Amabilitat: per comprovar-la, els tècnics de CONSUMER EROSKI es van desplaçar i van tornar de l’aeroport amb una maleta. El comportament de tots els taxistes va ser impecable: van baixar del vehicle i van ajudar l’usuari a col·locar i treure l’equipatge al maleter.
Comportament i educació del taxista: en el 14% dels trajectes realitzats el taxista es queixava contínuament de la resta de conductors i utilitzava un llenguatge inapropiat i fins i tot malsonant, que algunes vegades va arribar a incomodar els usuaris.
Respecte per les senyals de circulació: en el 5% dels recorreguts els taxistes no van respectar les senyals de circulació i van fer maniobres que posaven en risc la seguretat vial.
Velocitat: en el 15% dels recorreguts no es van respectar els límits de velocitat.
Fumar al taxi: encara que no està permès segons les normatives municipals, en tres ciutats els taxistes van fumar durant els recorreguts. En una, ho van arribar a fer el 25% dels taxistes.
Fer el trajecte més curt possible: els taxistes estan obligats a optar pel trajecte més curt (bé en temps o en la distància a recórrer). Així i tot, el 10% dels recorreguts no va ser el correcte o aconsellable en funció de les circumstàncies del trànsit. Es va portar el client per rutes que no eren les més curtes i directes al lloc de destinació o per zones en què la intensitat del trànsit o l’existència d’obres desaconsellaven aquest itinerari.
Netedat i confort del vehicle
Superen l’anàlisi gairebé 8 de cada 10 taxis, encara que les diferències en la nota final són evidents: mentre que la meitat obtenen valoracions situades entre el “molt bé” (6% dels taxis) i el “bé” (43%), un 9% dels taxis obtenen uns concloents “molt malament” o “malament” en netedat i confort.
Estat de netedat: el 15% dels vehicles es van trobar en un estat de netedat deficient, amb taques (especialment en les estoretes, la tapisseria i els vidres) o falta de ventilació.
Estat de conservació: l’11% dels taxis ha de millorar la conservació: aspecte exterior del cotxe, brutícia, bonys, ratllades, parts de la xapa oxidades, etc.
Comoditat dels passatgers: el 15% dels taxis van resultar incòmodes, eren massa vells i tenien mancances (places posteriors estretes, amortidors en mal estat, sorolls excessius, seients incòmodes, etc.) que suggerien la necessitat de canviar el vehicle per un altre en millor estat de conservació.
Pagament electrònic: el 10% dels taxis permet el pagament amb targeta electrònica, la qual cosa obliga els usuaris a portar sempre diners en metàl·lic. L’excepció: els taxis de Múrcia (el 92% dels que es van agafar tenen instal·lat algun mecanisme que permet el pagament amb targeta).
Aire condicionat: el 5% dels taxis utilitzats no disposava d’aire condicionat. A més, sis de cada deu vehicles tenien climatitzador.
Extintor a la vista del usuari: només en el 10% dels taxis inclosos en aquesta prova l’extintor es trobava a la vista del client, que en cas d’emergència en podria fer ús. Respecte d’això, les normatives municipals només obliguen que al taxi hi haja extintor, però semblen evidents els avantatges de col·locar-lo en un lloc visible també per al client.
Finestretes electròniques: més de la meitat dels vehicles utilitzats pels tècnics d’aquesta revista no tenien finestretes electròniques, la qual cosa dóna una idea de l’antiguitat d’alguns dels cotxes que presten aquest servei.
GPS: només el 17% disposava d’aquest sistema de posicionament, molt útil per a orientar-se. L’excepció: els taxis de Vitòria (tots els usats disposen de GPS).
Premsa o revistes: en el 3% dels taxis hi havia premsa o revistes a disposició dels passatgers.
Mampara de separació: hi havia mampara només en el 5% dels taxis que es van agafar per a aquesta investigació.
Informació sobre la ciutat: únicament en el 2% dels vehicles es van veure fullets o publicacions amb informació pràctica de la ciutat.
Aquest és l’apartat en què més falla el servei de taxis de les nostres ciutats: la informació trobada en el 31% dels taxis va resultar del tot insuficient. El 29% aprova amb un mediocre acceptable i el 22% obté un bé. Van merèixer bona nota només el 18% dels taxis: concretament, el 13% va obtenir el molt bé i un escàs 5% de taxis va aconseguir l’excel·lència en aquest apartat.
Tarifes: aquesta informació s’ha d’oferir obligatòriament, però en el 55% dels taxis les tarifes no estaven exposades i en el 9% es trobaven borroses, es veien malament (en lletra petita) o es trobaven col.locades en llocs poc visibles per al passatger. És a dir, els tècnics de CONSUMER EROSKI no sabien el preu que se’ls cobraria (per l’abaixament de bandera, el recorregut mínim…) o el cost dels diferents suplements en el 64% dels taxis que van utilitzar.
Taxímetre: ha d’estar col.locat de forma fàcilment visible, per a facilitar la lectura al passatger, i ha de marcar clarament i exactament les quantitats que s’han de pagar. En el 12% dels vehicles no es veia bé el que marcava el taxímetre, bé perquè la palanca de canvis o la mà del taxista tapava l’aparell o bé perquè tenien adhesius o elements que en cobrien una part. En contrapartida, alguns taxis el porten col.locat al sostre (10%), fet que en facilita la visió.
Número de llicència o targeta d’identificació del conductor: en un de cada tres taxis, el número de llicència no està clarament exposat a la vista de l’usuari, la qual cosa en dificulta la identificació.
Matrícula del vehicle: el 48% dels taxis no porta exposada la matrícula del vehicle a l’interior.
El preu d'un recorregut
Del centre de la ciutat a l’aeroport
Les diferències de preu són notables, en bona part a causa que en unes ciutats l’aeroport queda més prop que en unes altres. Els trajectes es van fer entre les 10,30 i les 12 hores en dia laborable.
- Les carreres més cares: a Oviedo i Múrcia, entre 40 i 45 euros.
- Les més econòmiques: : Màlaga (9 euros de mitjana), Pamplona (10 euros) i Alacant (12 euros).
- La diferència més gran en el mateix trajecte: a València. El viatge des del centre de la ciutat fins a l’aeroport va costar 19,65 euros, mentre que un altre taxi va cobrar 27 euros pel recorregut invers. En la resta de ciutats, les diferències de preu no van ser inferiors a 2 euros en tots els casos.
Dins de la ciutat
Es van fer 6 recorreguts mitjans en cada ciutat, d’anada i tornada, i sempre en un vehicle diferent. Les destinacions van ser hospitals, estacions d’autobús o ferrocarril i centres o zones comercials. L’objectiu era conèixer si els trajectes que feia cada taxista eren els mateixos o almenys semblants en l’anada i en la tornada. La conclusió és clara: només en 7 de les 78 carreres realitzades l’itinerari seguit no va ser el més apropiat. Va succeir així en dos recorreguts dels realitzats a Sevilla i en un a Pamplona, València, la Corunya, Alacant i Màlaga.
- Preus: un recorregut mitjà a les ciutats analitzades costa entre 4 i 9 euros, sempre en funció de l’hora, les circumstàncies del trànsit i la distància al lloc de destinació. Les ciutats en què més barats van ser els desplaçaments: Màlaga, la Corunya i Bilbao. Al contrari, el desembossament va ser més alt a València, Barcelona i Madrid.
Recorreguts nocturns
Per comprovar la disponibilitat de taxis els dissabtes a la nit (queixa freqüent dels usuaris en algunes ciutats), es va intentar aconseguir un taxi entre la una i les tres de la matinada d’una nit de dissabte per fer un trajecte molt curt dins de la ciutat. Els resultats van ser bons en la majoria de les ciutats, però a Pamplona va resultar impossible aconseguir un taxi entre la 1 i les 3 de la matinada, tot i que es va intentar fer-ho per telèfon durant dues hores.
- Preus: van oscil.lar entre els 3 i els 6 euros (les més barates van ser la Corunya, Oviedo i Sevilla). A més, en la majoria de les ciutats la diferència de preu entre el trajecte d’anada i el de tornada al mateix lloc (en un taxi diferent) no va ser superior a l’euro. Les excepcions van ser València i Sant Sebastià: les diferències entre el trajecte d’anada i el de tornada van ser de 1,45 i 1,90 euros, respectivament.
Recorreguts curts
La finalitat d’aquests recorreguts era comprovar si el taxista estava disposat a fer un recorregut curt. El conductor no es va negar a prestar el servei, excepte en situacions molt concretes (com ara que vulguen pujar-hi més persones del nombre autoritzat; que siguen individus perseguits per la policia; que el vestit, els equipatges o els animals puguen causar danys o que el servei implique circular per vies intransitables). Cap taxista no es va negar a efectuar aquests trajectes, encara que les reaccions d’alguns en conèixer el lloc de destinació de l’usuari no van ser massa amables.