La malaltia de les taques roges
La psoriasi és una malaltia de la pell, crònica, caracteritzada per l’aparició de zones d’inflamació de color rogenc que es cobreixen d’una mena d’escates platejades, brillants, que sorgeixen sobretot als colzes, els genolls, el cuir cabellut i la part inferior de l’esquena. Evoluciona en brots, amb èpoques de reagudització que alternen amb d’altres de menor activitat. No es tracta d’una malaltia infecciosa ni contagiosa, tampoc no és una malaltia fatal ni generalment comporta conseqüències greus, encara que en els casos més severs pot tenir un impacte social important. Encara que no té curació definitiva, es pot controlar amb cures adequades.
No és una malaltia infreqüent -afecta aproximadament 8 de cada 100 persones- i pot aparèixer a qualsevol edat, encara que el més normal és que es manifeste entre els 15 i els 35 anys. Els brots poden ser bruscos o graduals. De vegades abasta una gran extensió i afecta també ungles, genitals i altres zones del cos, cosa que pot arribar a tenir una repercussió seriosa en la personalitat de l’afectat.
La causa de l’aparició és desconeguda, però se sap que és un trastorn hereditari, almenys en un terç dels casos, que origina un desordre en el sistema immunològic. En condicions normals, les cèl.lules de la pell es renoven cada 28 dies, però en qui pateix psoriasi aquesta activitat s’accelera i les cèl.lules es renoven cada 3 o 4 dies.
Les cèl.lules blanques de la sang són cèl.lules molt especialitzades que identifiquen i destrueixen no tan sols bacteris i virus, sinó també organismes estranys. Hi ha dos tipus de cèl.lules blanques, les T i les B. Quan les T identifiquen un material estrany l’ataquen, mentre que les cèl.lules B segreguen substàncies químiques especials denominades anticossos que s’hi adhereixen i el destrueixen. En la psoriasi hi ha una activitat augmentada de les cèl.lules T del sistema immunològic que ataquen les cèl.lules de la pell, fet que provoca, d’una banda, la inflamació, i d’una altra, que es reproduïsquen excessivament per reposar les cèl.lules destruïdes. Per això la pell apareix inflamada, engrossida, en contínua descamació de cèl.lules mortes i es formen les denominades plaques psoriàsiques, que poden adoptar diverses formes i distints graus d’intensitat.
La més comuna és l’anomenada psoriasi discoide o psoriasi en plaques, que afecta el tronc, els colzes, els genolls, el cuir cabellut o els genitals, i que també pot afectar les ungles, que apareixen engrossides, deformes. La psoriasi en gota sol presentar-se en xiquets, en forma de petites gotes de pell enrogida i engrossida. Menys freqüent és la psoriasi pustulosa, caracteritzada per l’aparició de petites pústules, com butllofes amb pus, que apareixen per tot el cos, als palmells de les mans o a les plantes dels peus.
En ocasions, la psoriasi pot arribar a estendre’s al 70% de la pell, condició que es denomina eritrodèrmia psoriàsica -la forma més severa de malaltia- i que pot arribar a produir trastorns de la regulació de la temperatura corporal i dels líquids, i per tant pot obligar a l’ingrés hospitalari. Així i tot, les lesions solen ser poc molestes, si bé pot haver-hi certa coentor, picor i ganes de rascar-se.
Algunes vegades, la psoriasi no es limita a la pell i es pot acompanyar d’inflamació a les articulacions, sobretot a les petites articulacions de mans i peus. Aquesta es coneix com artritis psoriàsica.
L’evolució de la psoriasi és per brots d’agudització i remissió, però hi ha circumstàncies que poden actuar com a factors desencadenants i agreujants:
- Estrès, situacions emocionals extremes
- Consum excessiu d’alcohol
- Excés o manca de llum solar
- Rascades, ferides, traumatismes
- Infeccions bacterianes i víriques
El diagnòstic de l’afecció no sol ser difícil perquè les plaques són recognoscibles amb una inspecció ocular, però això no impedeix que en algunes ocasions siga més complex i calga recórrer a la biòpsia. El tractament és un dels reptes que té la medicina actual. Encara no s’ha aconseguit un mètode efectiu, enfocat cap al control dels símptomes, la prevenció d’infeccions secundàries i, el més important, el control del desordre immunològic, que és la base de la malaltia.
Hi ha una sèrie de mesures generals, com ara una dieta equilibrada, el repòs adequat, l’exercici regular i l’ús de sabons i xampús que continguen quitrà o àcid salicílic, que poden ajudar a controlar-ne els brots.
Per a evitar les recaigudes i exacerbacions és convenient controlar l’estrès -la meditació i el ioga han donat bons resultats-, reduir l’exposició solar excessiva, utilitzar el bany de manera breu, limitar la natació, evitar rascar-se i també la fricció de la roba o bé frenar el consum excessiu d’alcohol.
El tractament de les lesions dèrmiques de la placa de psoriasi es basa en l’ús de substàncies queratolítiques que estoven les cèl.lules superficials de la pell: àcid salicílic, quitrà, antralina, anàlegs de la vitamina D (calciprotiè, calciprotiol, calcitriol, tacalcitol), etc., que funcionen com a emol.lients i humectants i estoven les cèl.lules. També s’hi utilitzen els retinoides, medicaments relacionats amb la vitamina A, que es poden administrar per via tòpica (gel, crema) o via oral. Per a la inflamació s’utilitzen els corticoides en forma de cremes. Per regla general s’usen locions que porten una barreja de tots aquests preparats. Un dels mites vinculat amb la psoriasi és que calia evitar la llum solar, cosa del tot falsa. La llum solar pot tenir efectes benèfics, però, això sí, mai no en excés. Per això la fototeràpia controlada és una altra modalitat de tractament.
El tractament del desordre immunològic és més complex. En l’actualitat es disposa de medicaments com el metotrexat, la ciclosporina o el tacrolimus, que són agents supressors de la resposta immunològica i que tenen aplicació en el tractament d’alguns càncers i en el rebuig en els trasplantats. S’ha comprovat l’eficàcia en la psoriasi, però tenen efectes tòxics que requereixen un control mèdic rigorós. Hi ha també altres medicaments, encara en procés d’investigació i experimentació, que actuen interferint l’acció de proteïnes alterades presents en el sistema immune i que es configuren com el tractament del futur.
Però no s’acaba aquí l’arsenal terapèutic per a lluitar contra la psoriasi. Hi ha una infinitat de teràpies que combinen diversos tractaments més o menys “naturals”. Com ocorre sempre amb una malaltia de la qual no es coneixen bé les causes i la forma de curar-la, sempre sorgeixen tractaments miraculosos i cal ser molt cauts amb les promeses de curació.