Ulleres premuntades: no aptes per a tots els públics
Llegir amb claredat o enfilar una agulla a la primera. A partir dels 40 o 45 anys, aquestes dues tasques, a primera vista senzilles, esdevenen tot un repte. El motiu és l’envelliment natural del cristal.lí -la lent interna que es troba en l’ull humà-, que comença a endurir-se i es perd la capacitat d’enfocar bé de prop.
Molt pocs poden escapar d’aquest trastorn. Els experts afirmen que, una vegada endinsats en les edats mitjanes o avançades de la vida, el 100% de la població sofreix presbícia. Aquesta pèrdua de la facultat d’enfocar, d’ampliació i acomodació de l’ull es dóna de forma simptomàtica i gradual. Cada dècada que passa, es perd una diòptria.
És en aquest punt quan entren en escena les ulleres pregraduades o premuntades, com una solució econòmica per a la vista cansada o presbícia. Aquests articles estàndard amb graduacions de 0,50 fins a 3 o 4 diòptries estan concebuts per a compensar la presbícia o vista cansada. Però no serveixen per a tot tipus de persones. Només si no se sofreix un altre defecte refractiu com la hipermetropia, la miopia o l’astigmatisme. En aquests casos, es necessitarien ulleres amb graduació personalitzada.
Adquirir aquest tipus d’ulleres sense el consell d’un expert pot suposar un risc per a la salut visual. El Consell General de Col.legis d’Òptics i Optometristes (CGCOO) va advertir el 2012 que aquestes ulleres es fabriquen amb unes mides estàndard de distància interpupil.lar i de graduació que només coincideixen amb les que té el 5% de la població amb presbícia. Això significa que tan sols són útils per a un grup molt concret de persones afectades per presbícia.
Malgrat aquests advertiments i d’altres dels especialistes, cada vegada més persones adquireixen aquesta mena d’ulleres. S’estima que, al nostre país, es venen prop de set milions d’unitats a l’any. Segons el “Llibre Blanc de la Salut Visual a Espanya” del 2013, només el 4,3% es compren en òptiques.
Abans de comprar unes ulleres premuntades, l’oftalmòleg ha de descartar l’existència de qualsevol altre problema ocular. Si no n’hi hagués, un òptic-optometrista ha de prescriure la graduació necessària i s’han de comprar en un establiment sanitari adequat; és a dir, en una òptica o en una farmàcia amb òptica (òptica farmacèutica). Solament aquests establiments de venda autoritzada poden garantir que reuneixen la qualitat i els requisits exigits per la legislació actual.
Segons el CGCOO, hi ha una norma espanyola, la UNE-EN 14139:2010, d'”Especificacions per a les ulleres premuntades”. És la versió oficial en l’àmbit espanyol de la Norma Europea EN 14139, del novembre de 2002. La norma especifica que “aquestes ulleres no estan previstes per a ús regular sense l’aprovació d’un oftalmòleg o òptic-optometrista”.
La Llei 10/2013, de 24 de juliol, considera les ulleres premuntades com un producte sanitari. El Reial Decret 1407/1992, de 20 de novembre, també les considera com a equip de protecció individual (EPI) o de protecció personal (EPP), per la qual cosa han de complir tots els mètodes i les especificacions tècniques d’aquests articles. Així mateix, han de portar el marcat de conformitat CE (Conformitat Europea), en vigor en la Unió Europea des de 1993, en virtut de la Directiva Europea 93/68/CEE. Això avala que la seguretat i la salut dels usuaris no estan en perill.
Convé tenir en compte que la gran majoria de les ulleres que es venen fora dels canals autoritzats porten plàstics injectats sense tractament de superfície òptica, fet que pot provocar aberracions i que els rajos lumínics que les travessen no coincideixin en un mateix punt, sinó que es dispersin. Les conseqüències per als usuaris que recorren a l’ús continuat d’aquestes ulleres premuntades de qualitat dubtosa són marejos, mal de cap, cansament i dificultat en la lectura.
Adquirir-les en un establiment no autoritzat (mercats, venda ambulant, basars, restaurants i fins i tot a l’interior del recinte aeroportuari) pot tenir dues conseqüències: d’una banda, que les ulleres es trenquin abans i, de l’altra, que no ofereixin la garantia que la graduació és la correcta; és a dir, no està garantit que tinguin les diòptries que s’anuncien en la venda. Per aquestes raons, la compra s’ha de fer d’acord amb les consignes o els consells dels professionals.
FONT: Andrés Picó, oftalmòleg de la Unitat de Cirurgia Refractiva del Centre d’Oftalmologia Barraquer, i Luis Alfonso García, secretari de la Fundació Salut Visual (FUNSAVI) i membre del Consell General de Col.legis d’Òptics i Optometristes (CGCOO)
- Descartar un altre problema de visió, per a la qual cosa és imprescindible acudir a una revisió anual amb un oftalmòleg o amb un òptic.
- Comprar-les en un establiment sanitari, ja sigui una òptica o una farmàcia.
- No comprar-les mai en canals no autoritzats com són mercats ambulants, restaurants, aeroports o venda ambulant.
- Comprovar que les instruccions inclouen el marcat de conformitat CE.
- Comprovar que inclouen el prospecte d’ús.
- Adquirir-les amb la prescripció adequada d’un optometrista.
- Davant del mínim símptoma, acudir de nou a l’oftalmòleg.