Alguns organismes i estaments auguren un creixement per al 2015.
Són previsions equivocades. Les fan per tractar de legitimar les mesures que imposen als governs, però quan passa el temps, es comprova que no encerten gairebé mai. És normal.
Normal?
Apliquen polítiques equivocades i els seus escenaris no es poden complir. Governen amb unes “ulleres ideològiques” molt grans que els impedeixen percebre de forma correcta la realitat. Només es busca satisfer els interessos més poderosos, com demostra el fet que el resultat de les polítiques aplicades és, en termes distributius, una concentració cada vegada més gran de la riquesa en poques mans. I, per fer-ho possible, s’ha generat un discurs completament fals, com ha demostrat l’experiència.
L’1 de gener entra en vigor una allau de canvis tributaris respecte l’IRPF, les indemnitzacions per acomiadament, el lloguer, els plans de pensions, els dividends, etc. Com creu que afectaran el ciutadà?
És possible que es percebi una aparent major disponibilitat d’ingressos, però no serà real. Sense garantir finançament a les empreses, sense proporcionar-los un escenari que els permeti cancel.lar el seu deute, sense que augmenti l’ingrés disponible destinat al consum i sense suport decisiu de l’Estat en forma d’inversió social, serà un miracle que “el carrer” percebi, de debò, una millora de la seva situació.
Pel que fa al mercat laboral, les perspectives també semblen esperançadores.
No veig per què. Insisteixo que si no augmenta la demanda, i no ho està fent, serà molt difícil que augmenti l’ocupació. El que passa és que es vol equiparar el canvi de naturalesa en les relacions laborals (transformant ocupació fixa en una altra de parcial i temporal) amb un increment net de l’ocupació. Perquè aquest increment de l’ocupació repercuteixi de manera efectiva i positiva en el conjunt de l’economia, és necessari que comporti un augment de la massa salarial, i això és, per desgràcia, el contrari del que ocorre ara mateix.
La previsió de l’augment del consum privat també és errònia?
M’agradaria que fos errònia. Al meu voltant, hi ha molta gent que sofreix i que està sense feina. No m’agradaria res més que estar equivocat i comprovar que es recupera el consum, la inversió i el conjunt de l’economia. Però no veig dades que anticipin un increment suficient de la renda que pugui comportar la recuperació efectiva del consum i de les vendes, i amb aquesta, de la inversió i l’ocupació.
N’hi ha que advoquen per un major consum per a fer front a la crisi. Uns altres, en canvi, defensen les restriccions per a superar aquesta etapa. Què en pensa?
Per a crear ocupació és necessari que hi hagi inversió privada per part de les empreses i també inversió pública, sobretot, en infraestructura social. La inversió es fa quan hi ha vendes, és a dir, quan hi ha demanda efectiva, ingressos suficients. Per tant, fa falta consum. Les restriccions a la despesa són una autèntica barbaritat si el que es desitja és reactivar l’economia. Ara bé, no tot consum és desitjable ni té el mateix efecte sobre l’economia i la societat. La nostra societat ha fomentat, els últims decennis, una pauta de consum ineficient, insostenible i poc útil des del punt de vista de l’autèntica satisfacció de les necessitats socials.
Europa recomana constantment a Espanya que els diners dels bancs arribin als ciutadans. Creu que el 2015 arribaran a la societat i creixeran els préstecs a petits i mitjans empresaris?
No ho veig clar. El sector bancari està molt tocat i només certa dissimulació comptable oculta la seva situació patrimonial, molt infringida. Ni tan sols el buit que van deixant les caixes al mercat permet a la banca privada recuperar un equilibri que li permeti finançar com cal. A més, les empreses i les famílies es troben en una “recessió de balanços”, és a dir, en una situació posterior a l’endeutament excessiu. Això fa que la liquiditat addicional es dediqui a disminuir deute, de manera que possiblement ni tan sols n’hi haurà prou que la banca obri de nou l’aixeta. Cal trobar altres vies de recomposició i no poden ser unes altres que la reestructuració dels seus deutes.
Llavors, com es pot fer front a la costa de gener?
Això sí que és una operació d’envergadura. Sobretot, es necessita reflexió, mesura i equilibri. També intel.ligència i un canvi de posició davant del que ens envolta. Cal que ens preguntem sobre el que de debò necessitem. Ho deia en Sèneca: “Els desitjos naturals són finits i, per contra, els que s’originen de falsa opinió no tenen fi”.