Dietes de famosos: un perill de moda
Un dels temes que més ens preocupa avui dia és la nostra imatge. Tant l’aspecte com el pes corporal són temes que susciten gran interès. El problema rau en el fet que els cànons de bellesa actuals associen una “bona imatge” amb un pes corporal que, de vegades, competeix amb els límits raonables de pes saludable.
La pressió social i mediàtica per mantenir-nos prims és, per tant, elevada. Sovint fa que ens plantegem seguir l’exemple d’actors, actrius o models per a aconseguir eliminar alguns quilos. Famosos del món sencer es posen a dieta per aconseguir pèrdues de pes importants i, de pas, promocionen alguns d’aquests menús. Tot i això, cal tenir en compte que no totes les propostes són saludables i que els famosos no sempre són un exemple a seguir quan es posen a dieta.
Experts de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO) subratllen que, en cas de sobrepès, els objectius per a perdre quilos no han de centrar-se a aconseguir el “pes ideal”, sinó a aconseguir petites pèrdues de pes que es mantinguin a llarg termini. Sovint, com més ràpidament perden volum, més fàcilment en recuperem. Moltes de les dietes extremes o molt estrictes causen pèrdues de pes importants, però a llarg termini, quan algú es cansa de seguir aquestes recomanacions alimentàries tan rígides, és habitual recuperar gran part del pes perdut i, fins i tot de vegades, guanyar uns quilos de més.
Les dietes extremes o exprés no afavoreixen l’adquisició d’uns hàbits saludables que puguin ajudar-nos després a mantenir el pes perdut, un requisit indispensable si es pretén millorar l’estat de salut. Amb tot, són molts els famosos que s’han sotmès a aquest tipus de propostes miraculoses i que, a més, les promouen. Tot seguit en descrivim alguns casos:
- Dieta Dukan. Promocionada pel francès Pierre Dukan, ha estat una de les fórmules més utilitzades pels nostres famosos els últims anys, com ara Kate Middleton i Jennifer López, tal com recullen nombroses publicacions. És una dieta estructurada en diverses fases i que promou, sobretot, el consum de proteïna d’origen animal (carn, peix, ous i lactis) per aconseguir la pèrdua de pes. És important destacar que la dieta Dukan es basa en normes alimentàries arbitràries, definides pel senyor Dukan sense cap base seriosa ni rigor científic. A més, la dieta Dukan compleix totes les característiques de les denominades “dietes miracle”. No en va, el Grup de Revisió, Estudi i Posicionament de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (GREP-AEDN) va assenyalar el 2011 que aquest mètode “és fraudulent i il.legal, no serveix per a aprimar i suposa un risc per a la salut pública”.
- Dieta de la Zona. Promoguda per Barry Sears en el llibre Dieta per a estar a la zona, pretén que els individus entrin en una “zona de confort físic, emocional i psicològic” estructurant uns principis immediats de la dieta d’aquesta manera: un 40% de carbohidrats, un 30% de proteïnes i un 30% de greix. A més, promou l’ús de suplements amb àcids grassos poliinsaturats Omega-3 (EPA i DHA). De nou, ens trobem davant d’una dieta que no ha demostrat efectes beneficiosos en estudis d’intervenció ben controlats i dissenyats, i que compleix moltes de les característiques de les denominades “dietes miracle”.
- Dieta macrobiòtica. Madonna, Wyneth Paltrow, Julia Roberts i Paul McCartney, entre molts altres famosos, han optat per dietes alternatives vegetarianes o macrobiòtiques per perdre pes. Cal destacar que el vegetarianisme és una opció dietètica que pot cobrir el 100% dels nostres requeriments nutricionals, sempre que hi hagi una bona planificació dietètica. No obstant això, en l’alimentació macrobiòtica es troben orientacions dietètiques molt restrictives que poden comportar dèficits nutricionals.
- Dieta Atkins. És un règim dietètic altament conegut, en el qual es promou el consum d’aliments rics en greixos i proteïnes i es disminueix el consum d’aliments rics en carbohidrats, com la pasta, el pa, la patata, l’arròs, els llegums, etc. No hi ha estudis a llarg termini en els quals s’hagin pogut analitzar els possibles efectes adversos associats a aquest tipus de dieta, però cap societat científica recomana, avui dia, seguir unes pautes dietètiques amb aquestes característiques.
Aquests mètodes i dietes tan coneguts, tan seguits i, només en aparença, tan efectius i innocus poden comportar desequilibris nutricionals i, fins i tot, afectar el funcionament correcte de l’organisme. Per això, abans de sotmetre’s a qualsevol teràpia dietètica, és important posar-se sempre en mans d’un dietista-nutricionista i recordar que una dieta equilibrada que potenciï la pèrdua de pes ha de basar-se, segons totes les societats mèdiques i de nutrició, en el consum d’hortalisses i verdures, cereals integrals i aliments d’origen vegetal. Les dietes extremes, els mètodes ràpids i els productes “miraculosos” són perillosos. Els seus resultats són passatgers i, molt sovint, estan exaltats amb retocs, de bisturí o d’ordinador.