Segons molts experts, la situació econòmica al nostre país està millorant. Podem creure que, aquesta vegada, sí que es pot parlar de “brots verds”?
Una cosa és parlar d’indicadors econòmics i una altra, de la realitat al carrer. Les últimes revisions són a l’alça: l’economia espanyola creixerà un 2,4% el 2015, es generaran 330.000 llocs de treball i es reduirà l’atur al 22,45% (segons FUNCAS). Els últims estudis realitzats apunten que cinc trimestres de creixement poden fer pensar en un canvi de cicle. Però la millora de l’economia i de la riquesa mesurada a través d’aquests indicadors no arriba als ciutadans de forma immediata. S’han aconseguit nivells de pobresa impensables, desequilibris immensos i desconfiança en el sistema i en els governants. La durada de la crisi ha provocat mals que arriben a fer-se crònics.
Es continua destruint ocupació?
No es donen les circumstàncies per a crear grans empreses i, segons les dades ofertes pel Directori Nacional d’Empreses de l’INE, es continua mantenint la destrucció del teixit productiu. A més, més del 50% de les empreses actives són autònoms que desenvolupen una activitat de forma individual, i això indica que s’estan fent esforços per tirar endavant. No es donen les circumstàncies favorables per a generar grans empreses que creïn ocupació externa, però s’estan fent passos per a generar el nostre propi lloc de treball. El principi empresarial de creixement, quan les circumstàncies siguin més favorables, farà la resta.
L’1 de gener ha entrat en vigor una allau de canvis. Com creu que afectaran “el carrer”?
En una situació com l’actual, no ja de recessió sinó d’estancament, una baixada d’impostos ha de procurar la reactivació del consum i la generació de riquesa. Ara bé, aquesta reforma no està ni estarà exempta de crítiques relacionades amb la seva conveniència per la proximitat de les eleccions, amb el perjudici a les classes mitjanes i amb la necessària compensació de la pèrdua d’ingressos en un moment com l’actual, quan encara hi ha retallades que afecten serveis i prestacions.
Pel que fa al mercat laboral, es parla d’un atur estructural per a Espanya del 18%. Pot un país suportar unes xifres de desocupació com aquestes?
No. Des de fa temps es diu que un atur d’aquesta magnitud no podria sostenir-se i que la crisi procurava un increment de l’economia submergida del voltant del 25% del PIB. En efecte, la crisi és el brou de cultiu per a incrementar l’economia submergida, i sembla fer-ho amb més virulència a les zones on l’atur arriba a nivells superiors i on més s’ha patit la reestructuració del sector immobiliari i de la construcció.
Aquesta crisi afecta molts joves.
Sí. A Espanya, hi ha joves aturats de llarga durada, ocupant llocs de treball de categories inferiors a la seva formació i joves que, segons l’Organització Internacional del Treball, són els últims a ser contractats i els primers a ser acomiadats. Aquest és el nostre llast i hem de mirar amb optimisme i pensar en una generació capaç de superar les dificultats. Tot això només és possible si els procurem una alternativa i una esperança.
El 2015 es preveu el creixement del consum privat, fet que accelerarà l’avanç de l’economia en general. És encertada o massa optimista?
Segons l’informe EAPN 2004-2014, ens enfrontem a unes xifres de pobresa esgarrifoses. A Espanya ja hi ha tres milions de persones en situació de “pobresa severa” (segons la terminologia de Càrites Espanyola), això és, que viuen amb menys de 307 euros al mes. Aquesta xifra constitueix el 6,5% de la població espanyola i s’ha duplicat des de l’any 2007. Aquest mal, agreujat per una crisi de llarga durada, és de molt difícil reconducció. Hem de tenir en compte que els nivells en què ens trobem són tan baixos que qualsevol variació en termes relatius és enorme, encara que en termes absoluts parlem de molt poc. Amb tot, es comença a albirar una acceleració del consum intern que podrà crear una demanda que les empreses hauran de satisfer.
N’hi ha que defensen un major consum per a fer front a la crisi. D’altres, en canvi, advoquen per les restriccions per a superar aquesta etapa. Què en pensa?
No hi ha més possibilitat. Si no hi ha consum, no hi ha producció i si no generem riquesa, no es desbloquejaran la resta de les variables, sobretot, l’atur.
Com es poden minimitzar els efectes de la “costa de gener”? Hi ha una regla d’or?
És inevitable que el consum perdi la seva moderació. Una regla bàsica per a les empreses i, per tant, aplicable a les famílies és la planificació. Planificar suposa anticipar-se al futur, pressupostar amb racionalitat tenint en compte els recursos amb què comptem i les obligacions de pagament compromeses. Requereix pensar en totes les despeses previstes, els ingressos i tots els escenaris possibles. N’hi ha prou de preguntar-nos “què passaria si?”.