Greixos saturats, a debat
Les qüestions nutricionals sempre han estat sotmeses a debat. És el cas dels greixos saturats. Durant dècades, hi ha hagut un consens clar en la comunitat científica a l’hora d’assenyalar quins són els aliments rics en aquest tipus de nutrient, aquells presumptament implicats en l’alta incidència de malalties cardiovasculars. I és que aquest tipus de greixos es poden trobar en diversos aliments, però els que més contribueixen a la nostra ingesta són els carnis (sobretot les carns vermelles i els derivats carnis), els lactis i la brioixeria industrial.
Tot i això, algunes notícies recents semblen apuntar a un canvi d’orientació en les recomanacions sobre els greixos saturats, però convé esgranar aquesta afirmació perquè pot portar a males interpretacions.
Tot va començar en la revista Annals of Internal Medicine, quan al març de 2014 va publicar un estudi coordinat pel doctor Rajiv Chowdhury en el qual se suggeria que no es disposen d’evidències que abonin la recomanació, sostinguda durant els últims anys, de limitar el consum de greixos saturats.
Diversos mitjans de comunicació d’arreu del món no van trigar a fer-se ressò de l’estudi, mitjançant titulars similars a “No hi ha relació entre els greixos saturats i la malaltia cardíaca”. Alguns van anar més enllà i van incloure el titular “Mengeu mantega”.
El departament de Nutrició de l’Escola de Salut Pública de Harvard no va dubtar a advertir, mitjançant un comunicat fet públic el mateix mes en què va aparèixer la publicació, que les conclusions de l’estudi esmentat (i, més encara, les afirmacions dels mitjans de comunicació) eren “greument enganyoses”, ja que el treball conté, segons la seva opinió, errors i omissions importants”, per la qual cosa va assegurar que les conclusions de la recerca “han de descartar-se”.
Tampoc el prestigiós Institut Americà per a la Recerca del Càncer (AICR, en les sigles en anglès) va dubtar a respondre a la gran cobertura mediàtica que va tenir el treball científic de Chowdhury i col.laboradors. Al juny de 2014, l’AICR va dedicar una llarga explicació sobre per què no havia de donar-se crèdit a un reportatge aparegut en la portada de la revista TIME, titulat Mengeu mantega (“Eat Butter”). El reportatge havia tingut un gran impacte mediàtic, que es va traduir en un augment de les vendes de mantega, com calia esperar.
Per què a l’AICR li preocupa el titular “Mengeu mantega”? Molts estudis rigorosos mostren que les persones que segueixen dietes basades en aliments d’origen vegetal solen presentar menys pes corporal, tenen un risc més baix de patir molts tipus de càncer (entre altres malalties cròniques) i gaudeixen de més esperança i qualitat de vida. Per contra, menjar molta mantega (d’origen animal) és incompatible amb una dieta saludable.
Però per a l’AICR, el pitjor de l’article és que es “rehabiliten” els greixos saturats per “condemnar” els carbohidrats. Això, al seu parer, “simplifica massa un camp d’estudi marcat per la complexitat i els matisos”. I és que no és el mateix l’efecte sobre la salut que exerceixen els carbohidrats presents en una beguda ensucrada (sucres), que els que apareixen en l’arròs integral (carbohidrats complexos). Suggerir (com ho va fer el text de TIME) que l’única raó per la qual els occidentals pateixen moltes malalties cròniques ha de trobar-se en els carbohidrats és tan enganyós i simplista com culpar els greixos de tots els mals actuals.
Tal com assenyala l’AICR, “el problema no són els hidrats de carboni i tampoc el greix”. I és que podem trobar aliments saludables rics en carbohidrats (fruites, verdures, cereals integrals i llegums), com també podem trobar aliments saludables rics en greixos (fruites seques o alvocats). I viceversa: també podem trobar aliments no saludables rics en carbohidrats (per exemple, refrescs o granissats) o rics en greixos (patates fregides de bossa o brioixeria). El problema és el tipus d’aliments que escollim.
Convé triar diàriament, en la majoria dels menús, aliments poc processats (sense addició de sucres, greixos o sal) i prioritzar els d’origen vegetal (fruites fresques, verdures, hortalisses, llegums i fruites seques). Així mateix, el nostre consum d’aliments superflus, carn vermella i embotits hauria de disminuir, segons l’AICR.
En aquest sentit, segons unes reflexions incloses en l’edició d’abril de 2011 de la revista ‘American Journal of Clinical Nutrition’, una dieta saludable sol ser pobra en greixos saturats, encara que no està del tot clar si és la poca presència d’aquests greixos la responsable dels beneficis atribuïbles a un bon patró d’alimentació. Sí que és clar que un patró d’alimentació saludable “es basa principalment en aliments d’origen vegetal”, segons els autors, encara que pot incloure carns magres i lactis baixos en greix en quantitats que oscil.lin de petites a modestes. Així, destaca aquesta consideració: “Les recomanacions basades en els aliments són més útils que els consells basats en els nutrients”.