Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen
Entre consumir sovint xiclets ensucrats i desenvolupar càries dental hi ha una clara relació. Molts no en són encara conscients, ni tampoc del fet que els xiclets sense sucre (que contenen edulcorants sense calories) poden prevenir de forma efectiva la càries dental. I hi ha proves àmplies que avalen aquest paper preventiu. Tant és així, que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les sigles en anglès) ha permès, mitjançant tres dictàmens avalats per la Comissió Europea, que els fabricants de xiclets sense sucre acompanyin els seus productes amb declaracions que informin el consumidor sobre aquesta qüestió.
La bona salut bucal ens permet respirar i parlar, i és molt important en la nutrició humana. Així, encara que no posin directament en perill la nostra vida, les malalties bucodentals (mal desenvolupament de l’esmalt, erosió dental, periodontopaties, entre d’altres) disminueixen la nostra qualitat de vida perquè influeixen en la nostra capacitat d’alimentar-nos i, en última instància, en la nostra salut general. Ara bé, el consum de xiclets sense sucre no ha de substituir el consell de seguir una dieta saludable, ni el de raspallar-se les dents després de cada àpat principal i just després de consumir aliments ensucrats.
La revista Pediatrics ha publicat un estudi en què s’ha observat que en nadons amb alt risc de patir obesitat, una lactància materna més prolongada podria protegir-los de patir excés de pes uns anys més tard. Es tracta d’una recerca coordinada per la investigadora Stacy Carling, experta en nutrició de la Universitat de Cornell, a Ithaca, Nova York. En el seu treball, van fer un seguiment de 595 nens des del naixement fins a l’edat de dos anys. Van observar que els nadons amb un risc més alt de patir obesitat que van ser alletats menys de dos mesos van registrar més del doble de probabilitats de guanyar “pes extra” que els nadons (també d’alt risc d’obesitat) que van ser alletats un mínim de quatre mesos.
Per a Stacy Carling, “un temps de lactància més llarg pot exercir un efecte protector contra els primers signes de sobrepès i obesitat”. Encara que l’estudi no permet demostrar que la lactància sigui l’únic factor responsable del menor risc d’obesitat observat en els nens alletats durant més temps, hi ha diverses raons que poden explicar aquest vincle, segons els autors de la recerca. Una d’aquestes és la composició de la llet materna. Però Carling insisteix que la lactància materna, sobretot quan s’ofereix a demanda, «pot permetre el desenvolupament adequat dels senyals de gana i sacietat, i també pot ajudar a prevenir alguns dels comportaments que porten al sobrepès i a l’obesitat».
Una bona alimentació no “cura” un càncer una vegada instaurat. De fet, el Reial Decret 1907/1996 “sobre publicitat i promoció comercial de productes, activitats o serveis amb pretesa finalitat sanitària” prohibeix fer promoció de mètodes amb suposades propietats curatives d’aquesta malaltia. El tractament del càncer ha de quedar en mans d’un oncòleg i els consells dieteticonutricionals per a un pacient amb càncer (efectius per a mitigar els símptomes d’aquesta malaltia) els ha de pautar un dietista-nutricionista amb experiència en el tema. Però l’estil de vida que inclogui un bon patró d’alimentació sí que pot prevenir de forma efectiva el càncer. A l’octubre de 2014, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar una sèrie de consells:
- No fumar.
- Fer que la llar estigui lliure de fum.
- Prendre mesures per a mantenir-se en un pes saludable.
- Ser físicament actiu en el dia a dia.
- Seguir una dieta saludable: prendre molts cereals integrals, llegums, verdures i fruites. Limitar els aliments rics en calories, evitar les begudes ensucrades i restringir les quantitats d’alcohol.
- Evitar prendre molt el sol, sobretot en el cas dels nens. Utilitzar protectors solars.
- No utilitzar cabines de bronzejat.
- Tenir en compte que alletar redueix el risc de càncer de la mare.
De forma periòdica, apareixen consells perquè consumim complements alimentaris amb magnesi per a prevenir (o fins i tot tractar) diverses malalties. Tanmateix, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles en anglès), tot i que reconeix que el magnesi és necessari per a diverses funcions corporals, detalla que no hi ha proves que sustentin algunes afirmacions sobre el magnesi: calma l’estómac, manté o regula la pressió arterial, ajuda el desenvolupament normal de l’embaràs i el naixement d’un nen sa o contribueix al manteniment de la salut hormonal, entre d’altres. Així doncs, aquestes declaracions no poden aparèixer en els complements alimentaris que continguin magnesi.
En nutrició humana, “el tot és més gran que la suma de les parts”. És cert que els aliments rics en magnesi exerceixen beneficis per a la salut, però no hi ha proves convincents que demostrin que aquests beneficis són atribuïbles al magnesi. Potser es deu a altres components de l’aliment o a la sinergia entre aquests. Convé, per tant, consumir el magnesi a partir d’aliments saludables. Hi ha excepcions (els suplements de magnesi podrien ser útils en determinats casos de preeclàmpsia), però és millor centrar-se a prendre sovint aliments rics en magnesi: cereals integrals (pa, pasta, arròs, blat de moro, etc.), vegetals de fulles verdes (com ara espinacs), llegums, fruites seques i patates.
En el seu cas no és rellevant preocupar-se per aquesta qüestió. Una altra cosa seria si fos un atleta, sobretot si hagués de participar en competicions que requereixen un esforç físic important. El fet que els atletes consumeixin carbohidrats després de l’exercici, en funció de la durada i de la intensitat de l’esdeveniment, sí que té sentit. Però és innecessari en persones que descansen un o més dies entre les sessions d’entrenament i que segueixen una dieta saludable.
Quant a l’esmorzar, és possible que si pren un gran volum d’aliments (“esmorzar fort”) pot patir més tard molèsties digestives, que potser l’obligaran a deixar de practicar exercici. A més, és molt probable que hagi sentit consells que el convidin a consumir aliments rics en sucre l’hora anterior a la pràctica esportiva. És innecessari i pot generar, a més, molèsties gastrointestinals. També se sol afirmar que prendre sucres abans de fer exercici pot produir un fenomen denominat «hipoglucèmia de rebot» o «hipoglucèmia reactiva», que no és res més que una disminució brusca dels nostres nivells sanguinis de glucosa. Tanmateix, una revisió sobre aquest tema publicada el 2010 per Jeukendrup i Killer a Annals of Nutrition and Metabolism va concloure que els símptomes de la hipoglucèmia, si apareixen, rarament estan relacionats amb els nivells sanguinis de glucosa.
El 2006, la Societat Espanyola de Reumatologia va publicar sobre l’osteoporosi que “el calci, utilitzat de manera aïllada, no ha demostrat un efecte significatiu sobre la incidència de fractures en dones amb osteoporosi postmenopàusica”. És una cosa que han confirmat, una vegada i una altra, les revisions científiques i els consensos internacionals. A més, la revista Osteoporosis International va publicar, al gener de 2013, un consens en què va participar la Fundació Internacional de l’Osteoporosi i que va concloure que la millor manera d’obtenir el calci és seguir una dieta saludable. També va detallar que els suplements de calci podrien incrementar en un 30% el risc d’infart de miocardi. Amb aquest punt de vista va coincidir una revisió recent publicada al maig de 2013 en la revista Annals of Internal Medicine.
En conclusió, no convé que s’automediqui amb suplements de calci, vista la falta de proves científiques que avalen que això pugui prevenir l’osteoporosi. A més, es tracta d’una pràctica que no eximeix de perills, ja que pot augmentar el seu risc de patir un episodi cardiovascular. Ha de saber que el doctor Mark Hegsted, professor emèrit de Nutrició a la Universitat de Harvard, considera que intentar prevenir l’osteoporosi només amb calci és com pretendre guanyar un partit de futbol amb un únic jugador. Per a prevenir aquesta malaltia no hi ha millor estratègia que seguir, cada dia, un bon estil de vida: faci exercici, no fumi, begui la menor quantitat d’alcohol possible i segueixi un patró d’alimentació basat en un consum abundant i freqüent d’aliments d’origen vegetal poc processats.