Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: La lluita contra l’obesitat infantil: el paper essencial de la ciència

Espanya és el quart país europeu que té més nens amb sobrepès i obesitat, aproximadament un 40% dels menors viuran amb un risc alt de desenvolupar malalties cardiovasculars, diabetis o diferents tipus de càncer. Sabem que molts dels factors de risc disminueixen o desapareixen quan es fa un canvi en els hàbits de vida, però només la ciència ens pot transmetre aquest coneixement.

La investigació és l’eina imprescindible per a saber com hem de prevenir l’obesitat i com l’hem de tractar, per això, cal continuar invertint-hi. Si no ho fem, ens sortirà molt més car.

Darrere de campanyes com Fills del sucre, llançada recentment pel Ministeri de Consum per a conscienciar els pares de la relació directa entre el consum de sucre i l’obesitat infantil, i de decisions com la implantació del semàfor nutricional Nutri-Score, que aporta una informació més bona als consumidors sobre els aliments, o la de limitar la publicitat dels productes poc saludables dirigida a menors, hi ha la feina de recerca de nombrosos científics. Totes són decisions que arriben després d’anys de treball de multitud d’investigadors.

Gràcies a les seves conclusions sabem que tenim una prevalença d’obesitat en els nostres menors del 18,1% (20,4% en nens i 15,8% en nenes) i que aquesta taxa exposa els petits a un risc seriós de desenvolupar malalties com la diabetis de tipus 2, hipertensió o síndrome metabòlica. També sabem que ni tan sols el 3% dels joves espanyols obté la ingesta òptima de fruites i hortalisses recomanada (400 grams al dia), que la població infantil i adolescent consumeix el 21,5% de l’energia de la dieta en forma de sucres totals (gairebé el 30% en els menors de tres anys) i que cada vegada hi ha més nens diagnosticats amb diabetis de tipus 2, quan abans era una malaltia d’adults.

El coneixement necessita inversió

És pràcticament impossible investigar sense finançament i aquesta inversió es pot obtenir de les institucions privades (les que menys) i públiques. El sistema funciona de la manera següent: mitjançant diferents convocatòries, els grups d’investigació es presenten amb els projectes respectius i a continuació, després de revisar-ne les propostes, un comitè avaluador decideix finançar un projecte concret amb la quantitat que ha sol·licitat el grup investigador o una altra de menor.

No hi ha dades dels euros que es destinen específicament a investigar sobre l’obesitat infantil, però molts d’aquests projectes es financen gràcies a les ajudes que atorga el Ministeri de Ciència i Innovació, per mitjà de l’Agència Estatal d’Investigació. El 2020 es van atorgar 411,15 milions d’euros a equips de les universitats, centres públics i centres privats sense ànim de lucre. Amb aquests recursos es promou que la comunitat científica espanyola pugui abordar projectes d’investigació d’alta qualitat, novetat i rellevància que contribueixin al progrés del coneixement, i també a la resolució de problemes de la societat i al creixement de l’economia.

El centre que més recursos va obtenir va ser la Universitat de Barcelona, que va captar 21,8 milions d’euros per a efectuar 168 projectes, majoritàriament a les facultats de Medicina i Ciències de la Salut i de Biologia (25 projectes) i Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (amb més d’una desena). Fent comptes, cada projecte rep uns 131.000 euros. Però n’hi ha prou?

El cost d’una investigació depèn de factors gairebé innombrables i això és, precisament, el que fa que els projectes puguin variar tant en el cost final. “S’han de tenir en compte els anys que calen per a executar-la i l’àrea concreta de la recerca (més social, com una gran enquesta d’hàbits, o més científica, de l’àrea d’immunologia, metabolisme, genètica…). També depèn del tipus d’experiments que s’hagin de fer, del nombre de persones involucrades, si és necessari adquirir nous instruments per al laboratori, contractar personal, utilitzar models animals, de l’existència de serveis de suport…”, relata Lluís Montoliu, científic del Centre Nacional de Biotecnologia, que ha liderat i ha avaluat durant molts anys projectes d’investigació per a administracions nacionals i internacionals. Un projecte pot costar milers d’euros, centenars de milers i fins i tot milions d’euros.

A aquesta enumeració caldria afegir dos condicionants més: la quantitat de diners públics destinats aquest any a la investigació i el nombre de grups científics que postulen per a aconseguir la subvenció.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions