Begudes alcohòliques: etiquetes que compten poc
L’alcohol és l’únic producte que es pot ingerir i que no està obligat a mostrar-ne la composició en l’etiqueta. La legislació exigeix els fabricants d’aliments envasats o begudes a desglossar tots els ingredients, a més del valor nutricional (calories, hidrats de carboni, proteïnes i altres macronutrients i micronutrients). Les begudes alcohòliques són l’única excepció a la regla i així ho preveu la legislació vigent. Pels efectes nocius per a la salut i l’enorme difusió del consum que tenen cal preguntar-nos a què respon aquest tracte excepcional i si no s’està privant al consumidor del dret de conèixer una informació que afecta directament la seva salut.
Un consum elevat amb conseqüències greus
Els adults europeus beuen uns 9,8 litres d’alcohol a l’any, segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut de la primavera passada. Espanya, amb 10 litres, se situa lleugerament per sobre de la mitjana. Aquest mateix estudi adverteix que l’alcohol és causant d’una de cada deu morts a la regió (un milió a l’any). En concret, l’alcohol és el responsable del 29% de les morts per càncer, del 20% de les cirrosis hepàtiques i el 19% de les malalties cardiovasculars. A més, el seu consum és a l’origen de molts accidents de trànsit, laborals o de baralles de tota classe.
L’estudi posa un èmfasi especial en dues dades molt preocupants: la mortalitat elevada dels joves per l’alcohol (15,6% entre els 15 i 19 anys) i la reducció de l’esperança de vida en un 23% pel consum d’aquestes begudes. “L’alcohol no és una mercaderia ordinària i no s’ha de tractar com a tal. Per millorar la salut de tots els europeus necessitem un compromís renovat per a reduir-ne el consum i el mal que se li atribueix”, va assenyalar durant la presentació de l’informe la directora de la Divisió de Programes de Salut de l’OMS, Nino Berdzuli. Aquesta petició dels responsables sanitaris xoca amb una regulació laxa i un etiquetatge poc informatiu, ni sobre els ingredients ni sobre els seus riscos potencials.
Riscos que s’oculten
Un paquet de tabac ha d’advertir de manera molt visible sobre els riscos de fumar, amb missatges tan crus com “fumar mata”. L’etiquetatge de les begudes alcohòliques, tingui la graduació que tingui, no adverteix dels riscos que té, més enllà que no n’han de beure les dones embarassades. Tampoc s’apliquen les mateixes normes pel que fa a l’etiquetatge que obliguen tots els aliments processats a desglossar la informació nutricional. Expressament, l’article 16 del Reglament de la UE 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor eximeix de fer-ho a totes les begudes amb un contingut en alcohol superior a l’1,2%. Per a la tecnòloga dels aliments, Beatriz Robles, això deixa el consumidor en una situació de vulnerabilitat informativa. “Al nostre país, un 13% de la població consumeix alcohol diàriament i moltes persones no són conscients que aquestes begudes aporten quilocalories per l’alcohol (7 kcal per gram) i per la resta dels seus components”. Tampoc es perceben els riscos en tota la magnitud.
Què ha d’anar a l’etiqueta?
La llei només obliga a informar sobre el grau alcohòlic volumètric. No cal escriure la paraula alcohol completa, ni molt menys avisar sobre els riscos potencials d’aquesta substància. De manera voluntària, el fabricant pot declarar la informació nutricional completa o només el valor energètic (les conegudes com a calories buides, ja que no hi ha més aportació nutricional). Però és una estratègia enganyosa: en termes estrictament de calories, una copa no és una bomba (31 ml d’un de destil·lat “només” aporta unes 69 calories), encara que la densitat nutricional és nul·la.
Aprofitant que bona part de la població només compta calories i no nutrients, els distribuïdors faciliten diverses calculadores en línia amb les equivalències calòriques entre una copa, una hamburguesa i les calories que es cremen corrent. La conclusió és absurda: cinc didalets de whisky equivalen a una cheeseburger o a 30 minuts corrent. Ometen el fet tan important que l’esport aeròbic, a més de cremar calories, té efectes beneficiosos per al cor (l’enforteix i contribueix a reduir la freqüència cardíaca en repòs, un dels indicadors de salut principals) i metabòlics (millora el metabolisme de la glucosa i els lípids, un factor protector contra malalties com l’obesitat i la diabetis). La copa són calories buides, és a dir, no aporta més nutrients.
El reglament permet que cada país pugui desenvolupar normes nacionals que obliguin a declarar la llista d’ingredients en aquestes begudes. Alguns països com Alemanya, Àustria, Croàcia, Hongria o Romania ho han fet. A Espanya, alguns fabricants i distribuïdors espanyols ja desglossen la informació nutricional als seus webs, tot i que de vegades localitzar-la requereix un viatge tediós per tota la pàgina i diversos clics. “La indústria de l’alcohol és un motor econòmic molt important al nostre país. A més, forma part del patrimoni cultural. Evidentment, un etiquetatge més clar o amb un advertiment sobre els riscos de consum no els afavoreix”, sentencia Robles.
Els canvis que s’esperen i no arriben
La Comissió Europea planteja un nou etiquetatge per al 2023. Entre les propostes, incorporar la llista completa d’ingredients i el seu valor nutricional, a més d’advertiments sobre la relació amb el càncer i els riscos d’un consum excessiu. Aquest punt ha generat un debat cru en el si de la Comissió, el vicepresident de la qual, Margaritis Schinás, ha arribat a afirmar que “la Comissió no prohibirà el vi ni l’etiquetarà com a producte tòxic. L’abús d’alcohol el defineix la ciència, no Brussel·les”.
Malgrat la bona voluntat de part dels responsables europeus, la nova llei no ho tindrà fàcil. A diferència del tabac, que centra la producció fora d’Europa, el sector cerveser, l’enològic i tots els fabricants de begudes alcohòliques d’alta graduació tenen un pes indubtable en l’economia europea. I a això se suma la incidència en l’hostaleria. Per a Francisco Ojuelos, expert en dret i consum, “es pot intuir una pressió fortíssima d’aquests sectors que es resumeixen en els quatre projectes de lleis frustrats amb anterioritat”. Si s’encalla, la solució pot ser augmentar encara més els impostos per a reduir-ne el consum, basant-se només en mesures econòmiques i no de salut.
Preocupa el sucre, però no l’alcohol
Quatre de cada cinc consumidors voldrien que les etiquetes de les begudes alcohòliques informessin de la llista d’ingredients i dels valors nutricionals. I així ho entén l’OMS al seu Pla d’Acció europeu per a reduir l’ús nociu de l’alcohol 2012-2020, on assenyala que “l’etiquetatge de les begudes alcohòliques hauria d’assegurar que els consumidors tinguin accés a una informació completa sobre el contingut i la composició del producte”.
Resulta paradoxal que el debat d’aquests últims anys respecte dels sucres lliures i els seus efectes sobre la salut no tingui un equivalent en l’àmbit de les begudes alcohòliques. I no és precisament perquè es begui poc. A Espanya es consumeixen uns 51 litres de begudes ensucrades per persona, enfront dels més de 55 litres de begudes alcohòliques. “No s’obre el debat perquè no volem saber-ho. Els consumidors volem continuar pensant que “una copeta de vi al dia” és saludable o que la cervesa “té molts micronutrients”, mentre gaudim d’aquestes begudes en la nostra vida diària i en el nostre lleure. Aquests missatges es reforcen, a més, amb la publicació periòdica d’estudis científics amb conflictes d’interès evidents que es publiciten en tots els mitjans de comunicació perpetuant aquests mites tan nocius per a la salut pública”, recalca la tecnòloga dels aliments Beatriz Robles. “Vivim en un país amb una tolerància social altíssima al consum d’aquest tòxic, fins al punt que als abstemis se’ls demana que justifiquin per què no beuen. Tot això sumat al poder econòmic de la indústria de les begudes alcohòliques crea un context on és difícil obrir el debat”, afegeix.
El vi i la cervesa no són més bons
El fet que es consumeixin amb freqüència als dinars o sopars no vol que el vi o la cervesa siguin aliments en sentit estricte. Tenen un valor nutricional escàs, malgrat que la indústria s’entossudeixi a desglossar els beneficis dels tanins i de l’ordi. L’etiquetatge de la cervesa, que es regeix pel Reial decret 678/2016, només obliga el fabricant a informar quin tipus de cervesa és (normal, de cereals, extra, especial, sense alcohol, de baix contingut en alcohol o negra), la llista d’ingredients, els al·lèrgens, el grau alcohòlic volumètric (Alc. % vol), la quantitat neta, la data de consum preferent, la identificació de l’empresa productora i/o distribuïdora i el número de lot. La resta d’informació és voluntària.
Pel que fa al vi, l’etiquetatge es regeix pel Reial decret 1363/2011. Ha d’incloure la categoria del producte vitícola, el grau alcohòlic, la procedència, l’embotellador i importador (si n’hi ha), si és denominació d’origen protegida o indicació geogràfica protegida, el volum nominal i els al·lèrgens. En els vins espumosos també s’ha d’incloure el contingut de sucre. No hi ha obligació d’informar sobre l’aportació nutricional.
Les dues regulacions satisfan els interessos comercials del fabricant, però no els requeriments del consumidor. No sap ni què aporta a la seva dieta diària ni si té efectes potencialment nocius. A parer de Beatriz Robles haurien d’incloure, a més, “un etiquetatge d’advertiment, com el que s’utilitza en altres substàncies tòxiques, com el tabac”.
Les calories de l’alcohol
L’alcohol té un contingut energètic de 7 kcal per gram. Si s’ingereix amb una beguda ensucrada, com els refrescos o la tònica, caldrà sumar-hi les calories i els sucres d’aquestes. Una vegada s’ingereix, el punt màxim de concentració en sang s’obté als 15-30 minuts i el seu nivell dependrà, entre altres factors, de la quantitat i del tipus d’alcohol consumit, de si la ingesta es produeix sola o acompanyada d’altres aliments que puguin modificar-ne l’absorció o si l’estómac està ple o en dejú; en aquest cas, els nivells d’alcohol en sang seran més alts i s’obtindran més ràpid. S’elimina per via renal i, una petita proporció, exhalat a través dels pulmons.
Totes les begudes alcohòliques porten el mateix tipus d’alcohol (etanol) i tenen un efecte semblant, independentment de la procedència. El que importa és la quantitat i les condicions gàstriques en què es beu. Per tant, no importa l’ordre (no és veritat que s’hagi de començar amb cervesa o vi i després passar a majors), ni és veritat que l’alcohol del vi o de la cervesa siguin menys lesius. Només n’hi ha menys quantitat.
Efectes controvertits en la salut
Malgrat que el consum d’alcohol és a l’origen d’unes 200 malalties, la comunitat sanitària es mostra dividida davant del consum de l’alcohol. El dietista-nutricionista Julio Basulto és partidari de la tolerància zero. “D’entrada, perquè la dependència comença sempre amb un consum baix o moderat. Ningú està lliure de caure en l’alcoholisme. Pot ser per una mala ratxa vital o perquè tens una predisposició genètica que incrementa les teves possibilitats de patir-lo”, assenyala aquest expert. El ciutadà percep que els destil·lats –com el whisky, la ginebra i el rom– sí que tenen efectes tòxics en l’organisme, però el 90% no és conscient que el vi incrementa el risc de càncer perquè “els han venut els beneficis del resveratrol, no confirmats en humans. Tant és així que l’Agència Europea de Seguretat Alimentària prohibeix afirmar que el resveratrol és bo per a la salut”, explica.
Segons Basulto, el consumidor s’ho pensaria dues vegades abans de beure si, com es fa amb el tabac, l’etiqueta advertís dels efectes en els menors, embarassades, malalts, persones que prenen algun tipus de medicaments o que hagin de conduir. “I pel que fa al risc de càncer, missatges molt clars: un de cada cinc càncers de mama es relaciona amb el consum d’alcohol, tres begudes al dia augmenten un 20% el risc de càncer intestinal i més de dos al dia dupliquen la incidència de càncer de boca i gola”, adverteix.
En la mateixa línia es mou Marina Bosque, membre de la Xarxa de Trastorns Addictius (RETICS) i del Grup de Treball sobre Alcohol de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. “El consum de qualsevol quantitat d’alcohol pot suposar un risc per a la salut, especialment en les persones adolescents i joves, ja que encara es troben en període de desenvolupament neurocognitiu i per això són més vulnerables als efectes adversos”, explica Bosque. Segons dades del Ministeri de Sanitat, a Espanya el consum d’alcohol entre els joves sol iniciar-se als 13 anys i el nombre de noies que s’emborratxa és superior al dels nois, tot i que ells en beuen més quantitat. Una dada alarmant és que la meitat dels adolescents espanyols no pensa que consumir quatre o cinc copes durant els caps de setmana pugui ocasionar problemes de salut.
Des de la Fundació Espanyola del Cor es manté una postura ambigua davant del vi. Mentre s’apunta que “el consum mantingut i excessiu de vi pot danyar el cor perquè l’alcohol és un tòxic per al múscul cardíac, que l’afebleix i pot arribar a ocasionar insuficiència cardíaca”, dona per bona una copa de vi al sopar.
Així afecta l’assimilació de nutrients
No és només que el seu valor nutricional sigui nul. Des de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), la doctora Katherine García Malpartida adverteix que l’alcohol podria interferir en l’assimilació d’uns altres micronutrients. O causar altres alteracions metabòliques a llarg termini.
- Glucosa. L’alcohol altera l’equilibri de la glucosa, i pot causar hipoglucèmies severes, és a dir, la baixada dels nivells de sucre en sang. Això provoca símptomes com ara marejos, confusió i desmais.
- Triglicèrids. L’alcohol es metabolitza al fetge i, en aquest procés, es produeixen nivells alts de triglicèrids en sang (hipertrigliceridèmia). Això provoca, al seu torn, que s’elimini menys greix del torrent sanguini.
- Obesitat. Aquest excés d’àcids grassos acaba acumulant-se també en el teixit adipós, i augmenta el risc de patir sobrepès i obesitat.
- Proteïnes. El consum d’alcohol en excés danya el fetge i acaba dificultant la síntesi de proteïnes. Si el cos no obté prou proteïnes pels aliments, les extreu dels músculs (sarcopènia). A més, les persones que consumeixen alcohol de manera crònica generalment deixen de consumir altres aliments, per tant s’agreuja el dèficit proteic i s’hi sumen altres carències nutricionals.
- Folats. El dèficit de folat és la primera causa d’anèmia en pacients amb consum crònic abusiu d’alcohol, ja que altera l’absorció de l’àcid fòlic.
- Vitamines del grup B. Consumir alcohol regularment genera una carència de vitamines d’aquest grup. Això produeix alteracions neurològiques i psicològiques.
- Vitamina A. El dèficit d’aquesta vitamina és freqüent, ja que l’alcohol competeix en la ruta metabòlica del retinol (forma activa de la vitamina A), i dona lloc a problemes de visió, sobretot nocturna.
- Minerals. S’han descrit dèficit de minerals a causa de l’augment d’excreció renal de zinc, magnesi, calci, seleni i potassi.
- Greix al fetge. El consum habitual d’alcohol produeix esteatosi (acumulació de greix en el fetge). Si la situació empitjora, pot aparèixer cirrosi hepàtica, una malaltia irreversible que pot causar la mort.
El negoci de la ressaca
La ressaca amb tots els seus efectes (vasodilatació, sensació de calor, augment de la taxa cardíaca i respiratòria, disminució de la pressió sanguínia, sequedat en les mucoses, nàusees, mal de cap…) és el resultat de la interferència de l’alcohol en el funcionament normal del nostre sistema nerviós. “La major part dels problemes es deriven de l’acetilaldehid, una substància que es genera a partir de la metabolització de l’alcohol. Fins que no s’elimina, poca cosa podem fer. Com a màxim, una aspirina o ibuprofèn i beure molta aigua per a contrarestar la deshidratació”, explica Álex Pérez, dietista-nutricionista al Centre de Salut CAP Vallcarca-Sant Gervasi (Barcelona).
Els últims anys han proliferat tota mena de remeis per a pal·liar la ressaca. Són complexos vitamínics amb abundància de vitamines del grup B per a alleujar el treball del fetge en la metabolització de l’alcohol. Però cap d’ells no té els efectes quasi miraculosos que donen a entendre. Tampoc no ho són els injectables postressaca. Són preparats intravenosos de sèrum salí, magnesi, calci, vitamina C i molta vitamina B. En realitat, aquests micronutrients es podrien obtenir bevent sucs o brou. No són lesius, però no tenen cap aval científic. El que no ajuda contra la ressaca sense cap mena de dubte és tornar a beure. Només serveix per a introduir més metanol al cos, que retardarà l’aparició del formaldehid responsable de la ressaca. És a dir, només retardarem el que és inevitable.
Què beus quan demanes…?
Una llauna de cervesa (330 ml). Ingredients: aigua, malt d’ordi, blat de moro i llúpol. Alcohol: 4,8-6,4%. Nutrients: hidrats de carboni/sucres: 3,9 g/0,1 g; proteïnes: 0,4 g. Calories: 161 kcal
Un got de sidra (30 ml). Ingredients: suc de poma i alcohol. Algunes marques hi afegeixen sucre. Alcohol: 5-6%. Nutrients: –. Calories: 64 kcal.
Una copa de cava (125 ml). Ingredients: suc de raïm, llevat, sucre i sulfits. Alcohol: 12%. Nutrients: hidrats de carboni/sucres: 0,8 g/0,23 g; proteïnes: 0,07 g. Calories: 89 kcal
Un got de vi (100 ml). Ingredients: suc de raïm fermentat i llevat. Alcohol: vi negre, 12-13%; vi blanc, 10-12%. Nutrients: hidrats de carboni/sucres: 2,6 g/0,17 g. Calories: 84 kcal
Un patxaran (30 ml). Ingredients: aranyons i aiguardent. Alcohol: 25-30%. Nutrients: –. Calories: 99,6 kcal
Un brandi (30 ml). Ingredients: vi destil·lat i aiguardent. Algunes marques hi afegeixen sucre i caramel com a colorant. Alcohol: 30%. Nutrients: –. Calories: 60 kcal
Un cubalibre. Ingredients: rom (30 ml, aigua, sucre o melassa i llevats) + refresc de cola (200 ml, aigua carbonatada, sucre, àcid fosfòric i cafeïna). Alcohol: 37-43%. Nutrients: sucres, 25,12 g. Calories: 161,5 kcal
Un mojito (140 ml). Ingredients: rom (aigua, sucre o melassa i llevats), añadidos (suc de llima, sucre i fulles de menta). Alcohol: 37-43%. Nutrients: sucres, 23,47 g; proteïnes, 0,1 g; sal, 0,08 g. Calories: 217 kcal
Vodka (30 ml) + beguda energètica (250 ml). Ingredients: vodka (grans de sègol, blat, remolatxa o patata i aigua. Algunes marques hi afegeixen sucre), beguda energètica (aigua, acidulant edulcorants, taurina, cafeïna, vitamines (niacina, àcid pantotècnic, B6, B12), aromes i colorants). Alcohol: 37,5-40%. Nutrients: sucres, 27,5 g. Calories: 174,5 kcal.
Un tequila (25 ml). Ingredients: alcohol, aigua i agave. Alcohol: 37-40%. Nutrients: –. Calories: 216 kcal
Un combinat de whisky. Ingredients: whisky, 30 ml (aigua, sègol, ordi, blat i, fins i tot, blat de moro. Algunes marques porten sucre i caramel), refresc de cola, 200 ml (aigua carbonatada, sucre, àcid fosfòric i cafeïna). Alcohol: 40-43%. Nutrients: sucres, 25,12 g. Calories: 165,5 kcal
Un gintònic. Ingredients: ginebra, 30 ml (alcohol, baies de ginebre i aigua. Algunes marques afegeixen colorant i sucre), tònica, 250 ml (aigua carbonatada, sucre i aromes naturals (incloent la quinina). Alcohol: 41,3-47%. Nutrients: sucres, 15,6 g. Calories: 126 kcal