Altruisme a llarg termini

Els espanyols van donar més de 23 milions d’euros a causes benèfiques el 2020 gràcies a la inclusió d’entitats sense ànim de lucre en les últimes voluntats. T’expliquem els secrets d’aquest tipus de llegats, com es fan i què es pot donar.
1 Desembre de 2021

Altruisme a llarg termini

L’acte pel qual una persona disposa de tots els seus béns o d’una part d’aquests per a després de morir s’anomena testament. Així ho defineix l’article 667 del Codi Civil. Els últims anys s’ha observat una tendència a l’alça dels anomenats llegats solidaris, un gest altruista per a repartir l’herència o una part a favor d’organitzacions i entitats no lucratives, amb l’objectiu de fer costat a causes solidàries i contribuir a millorar el futur de les pròximes generacions.

Segons les dades de la plataforma Haztestamentosolidario.org –que reuneix 21 de les grans ONG espanyoles–, el 2019, aquesta forma de col·laboració va créixer un 24,7% respecte del 2018 a tot el món i, el 2020, els espanyols van donar més de 23 milions d’euros a ONGs per mitjà de testaments solidaris. De fet, es calcula que l’any passat 616.513 persones van fer testament davant notari i, d’aquestes, 1.026 van incloure una institució benèfica o més d’una entre els seus beneficiaris, un 53% més que fa 10 anys.

Però el testament solidari no és una novetat. La tradició es remunta a començament del segle XIX, encara que en aquells dies no fos voluntari. La manda pía forzosa va ser un tribut obligatori que s’havia d’incloure en els testaments, decretat per les Corts de Cadis el 1811, destinat a ajudar els presoners i les vídues de la Guerra del Francès. Aquest import es recaptava als hereus al mateix enterrament i no va desaparèixer fins al 1845. A Navarra es manté el concepte de manda pía com a últimes voluntats benèfiques que es poden incloure en el document de successió.

D’allò local a allò global

Les iniciatives que es poden finançar amb el llegat solidari són tantes com causes donen suport a les entitats no lucratives: des d’una petita ONG local que acompanya i assisteix els ancians que viuen sols en un barri, per exemple, fins a campanyes internacionals de vacunació en països en vies de desenvolupament. Iniciatives mediambientals, com la conservació d’espècies en perill d’extinció, creació d’escoles, suport a la infància o la població migrant, investigacions científiques i xarxes que ajuden les famílies afectades per malalties són només alguns exemples de la destinació de les donacions.

“No hi ha una quantitat mínima ni un límit màxim que es pugui donar en el testament solidari: nosaltres coneixem casos tant d’herències molt altes com de molt baixes. L’únic que cal tenir clar és que cada granet de sorra suma: 100, 200 euros fan molt”, descriu Alhelí Quintanilla, coordinadora de la campanya haztestamentosolidario.org.

Quins són els béns llegats més freqüents? Diners en metàl·lic, la majoria de les vegades, però també es llega amb freqüència immobles que serveixen de cases d’acolliment o per a allotjar familiars de malalts que són ingressats en una altra província. També es poden deixar obres d’art, joies, vehicles o nomenar beneficiaris en assegurances de vida. Els únics dos requisits per a poder fer un llegat solidari són ser major de 14 anys i estar en plenes facultats mentals en el moment de la signatura del document. És a dir, aquest testament serà vàlid –si no té correccions o canvis posteriors– fins i tot encara que el testador perdi les facultats mentals temps després d’haver-lo signat.

A Espanya, el testament solidari no és una figura legal en si mateixa, sinó que es regeix pel Codi Civil i la legislació pròpia de certs territoris, com Catalunya, Aragó, País Basc, Navarra, Galícia o Balears.

Tres maneres de deixar en herència

El llegat solidari es pot incloure en els tres tipus de testament que hi ha a Espanya:

  • Hològraf. Escrit a mà, amb data exacta, voluntat inequívoca, dades personals i signatura de puny i lletra, sense formalització davant notari ni testimonis. Aquí es pot deixar per escrit quines organitzacions es volen incloure com a hereves i quina part del llegat es vol donar. Però perquè sigui efectiu requerirà un procediment de certificació davant notari –anomenat tècnicament d’adveració i protocol·lització– que és complex i en el qual solen aflorar conflictes. Moltes vegades aquests testaments acaben al jutjat per no haver-hi hagut intervenció ni assessorament notarial.
  • Tancat. Es lliura en sobre tancat davant un notari, sense revelar ni les intencions ni a qui es vol donar quins béns. El notari només serà l’encarregat de certificar l’acte de lliurament del testament i conservarà el plec tancat i segellat fins a la defunció. Es fa sense assessorament, per tant aquest document podria presentar errors de fons i forma.
  • Obert. És la fórmula recomanada per les entitats no lucratives si volem fer un llegat solidari. Consisteix a anar al notari i transmetre-li la voluntat de deixar una part dels béns a una entitat benèfica. Així, el notari, pot assessorar de manera imparcial sobre el procés, redactar el contingut del testament amb subjecció a la llei i els detalls a petició del testador i controlar la legalitat del document. Aquest tràmit costa de mitjana uns 40 euros i és revocable; és a dir, en qualsevol moment, al llarg de la vida o si canvien les circumstàncies personals, familiars o econòmiques, es pot canviar d’idea, tornar de nou al notari i modificar el testament.

Mites i dubtes freqüents

Una de les preguntes més habituals sobre qualsevol tipus de testament, però sobretot sobre el que pretén incloure un llegat solidari, és saber si es pot desheretar els hereus forçosos i deixar-ho tot a una ONG. “La resposta és no. La legítima és una part de l’herència –variable en la quantia, depenent de quins hereus forçosos concorrin– que cal deixar obligatòriament a determinats parents, tant si són descendents com ascendents o cònjuge”, explica Teresa Barea, portaveu del Consell General del Notariat (CGN). Només una persona soltera, sense descendents ni ascendents vius, podria deixar els seus béns a qui vulgui: pot ser tot el seu patrimoni o només una part a una ONG, a diverses, a un fillol o amic, a qui sigui, amb total llibertat. Però si tingués fills, cònjuge o progenitors vius, la legítima sempre s’ha de respectar. El desheretament, que significa privar algú de la seva herència legítima, només es pot fer si concorre alguna de les causes greus taxades establertes en la llei, com ara maltractament, delictes greus o amenaces.

Un altre dels mites més estesos està relacionat amb la idea d’associar l’acte de fer un testament a una fase final de la vida. El Consell General del Notariat recomana que es comenci a informar i a considerar aquest document en una fase primerenca o a meitat de la vida, sense esperar a una malaltia terminal o algun esdeveniment tràgic per a posar en ordre les disposicions i voluntats, ja que un final imprevist pot ser més suportable (i econòmic) si els hereus tenen clares les voluntats, formalitzades davant notari.

“Si ens plantegem fer un llegat solidari, la nostra recomanació és que es busqui tota la informació possible sobre l’entitat o entitats amb què es vulgui col·laborar en un futur. Es pot deixar un percentatge del patrimoni que es tingui al final de la vida, per exemple, amb la tranquil·litat de saber que podem canviar d’opinió. És recomanable incloure-hi les dades completes i fiscals de l’ONG amb què volem col·laborar. I comunicar a l’organització la nostra intenció”, resumeix Barea.

Herències i llegats

Convé diferenciar també entre “legataris i hereus” quan disposem qui assumirà la gestió del nostre patrimoni quan ja no hi siguem. El llegat és aquell bé o dret concret que es deixa al legatari, sigui persona física o jurídica, que rep només això i no els deutes del causant. Com a peculiaritat, els llegats són béns “limitats” que no podran perjudicar mai la part legítima dels hereus forçosos. S’ha d’incloure per escrit i especificant de quin bé es tracta, si volem fer aquest llegat a favor d’alguna organització sense ànim de lucre.

D’altra banda, l’herència és el conjunt de “béns, drets i obligacions” que no desapareixen amb la defunció de la persona; és a dir, inclou la part positiva i negativa del patrimoni. L’herència es divideix, quan hi ha descendència, en tres terços iguals: la “legítima estricta”, repartida de manera igualitària entre els descendents; el “terç de millora”, que s’ha de repartir entre els descendents, però no necessàriament a parts iguals (es pot beneficiar un fill sobre un altre) i el “terç de lliure disposició”, que es pot deixar a qui es triï, tant si és persona física o jurídica, no necessàriament familiar, i que és on s’inclouen les entitats sense ànim de lucre amb què podríem col·laborar.

En el cas dels llegats solidaris, l’avantatge és que la major part de les entitats estan exemptes de l’impost de successions i donacions. Si llegues a una persona física sempre estarà subjecte a gravamen, però quan el destinatari és una entitat de caire benèfic entra dins d’una exempció. Si compleixen els requisits establerts per la legislació fiscal tenen aquesta exempció perquè els arribi realment el capital donat i el puguin fer servir amb utilitat pública.

L’últim pas del testament solidari consisteix a custodiar i registrar aquest document. El testament original es queda a la notaria, a casa en portarem una còpia i el notari enviarà la comunicació que s’ha signat aquest testament al Registre General d’Actes d’Última Voluntat del Ministeri de Justícia. Aquí els hereus podran consultar, després de presentar el certificat de defunció i sol·licitud corresponent, quants testaments hem signat al llarg de la nostra vida, quin és l’últim que hi ha en vigor i a quina notaria hem d’anar per consultar-lo i sol·licitar-ne una còpia. Serà en aquest moment quan coneixerem, entre les últimes voluntats del testador, quines seran les futures causes i iniciatives benèfiques que es podran finançar gràcies al seu altruisme.

Com es fa un testament solidari

Pas 1 / A qui es vol donar. Escollim les entitats no lucratives que treballen en les causes solidàries amb què ens sentim més identificats, tant si són locals com nacionals o internacionals.

Pas 2 / Quina informació cal aportar. Consultem a la institució o a les entitats escollides a què dediquen les donacions i com inverteixen els llegats solidaris que reben. Sol·licitem la informació legal completa, el domicili, les dades de constitució i el CIF, per a incloure’ls al testament.

Pas 3 / Tràmits davant notari. Anem a un notari i manifestem la voluntat d’ordenar i signar un testament solidari, tràmit que sol costar 40 euros. Especifiquem el nostre estat civil i les càrregues familiars, els béns o el patrimoni que volem llegar i el percentatge que donarem a cada ONG escollida.

Pas 4 / Informar. Comuniquem, si volem, a familiars i a l’organització benèfica la nostra intenció de col·laborar amb ella després de la defunció. També podem assenyalar la notaria on s’ha dipositat el testament solidari, encara que els familiars ho podran consultar al Registre General d’Actes d’Última Voluntat.

En què es pot ajudar?

Gràcies a les donacions rebudes, les entitats benèfiques poden invertir en ciència, medi ambient, educació o drets socials, entre altres causes que contribueixen a millorar el futur de les pròximes generacions. Aquests en són alguns exemples, segons dades de la plataforma haztestamentosolidario.org.

  1. Els llegats solidaris permeten convertir immobles donats en habitatges d’acolliment per a famílies amb recursos econòmics limitats que requereixen desplaçament durant llargues temporades per a rebre tractament.
  2. També es pot evitar el trànsit humà en països en vies de desenvolupament, mitjançant el rescat i la reinserció social de nenes i joves en risc de ser explotades sexualment.
  3. Permeten la inversió en maquinària d’última generació necessària per al tractament de malalties i contractació de nous investigadors i biomèdics que desenvolupen teràpies innovadores contra malalties degeneratives o causants d’alta mortalitat.
  4. Contribueixen a la instal·lació de sistemes de distribució d’aigua i sanejament en regions empobrides, on el difícil accés a aigua potable posa en risc la salut de més de 50.000 persones al cor d’Àfrica.
  5. També es poden dedicar a la reforestació de territoris, a la retirada de plàstics de les platges i a la contractació d’equips destinats a la protecció d’animals en perill d’extinció.