Penelló, la cara més dolorosa del fred
Fan mal, i sovint fins a estar rabiós. Aquesta és la característica més comuna dels penellons, sobretot durant els mesos més freds de l’any i de la primavera. Aquestes estacions no només posen a prova el nostre organisme enfront dels virus, sinó també la nostra pell, que es pot veure afectada per les baixes temperatures. Aquest fred intens és per tant el responsable de l’aparició de penellons, nom popular que es dóna a l’eritema perni o perniosi; lesions inflamatòries que apareixen en mans, peus, nas i orelles, de color vermellós o violaci, i que molesten perquè produeixen dolor, picor o una gran coïssor o cremor. Es localitzen a les zones més exposades al fred, com les mans i els peus, encara que també es poden veure sovint als pavellons auriculars i al nas i, fins i tot, als glutis en les persones que s’estan assegudes molt temps en un banc fred al carrer i en aquelles que desenvolupen l’activitat laboral a baixes temperatures.
Per molt que sembli mentida, encara no se sap per què el fred és responsable del desenvolupament de penellons en alguns individus. Tot i això, es pot constatar que la majoria de vegades és un trastorn aïllat en persones sanes, sobretot en dones i adolescents, també en adults joves, i que hi ha certa predisposició familiar.
En el 50% dels casos, els penellons són perniosis primàries o idiopàtiques, és a dir, de causa desconeguda no associada a cap malaltia i en el 20% es classifiquen com a perniosis secundàries, quan s’associen a malalties sistèmiques immunològiques, com la crioglobulinèmia o el lupus, segons un article elaborat per experts de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid. En casos aïllats es poden veure en diverses malalties com l’anorèxia nerviosa, els processos hematològics, la presència d’anticossos antifosfolípids o algunes malalties d’origen genètic.
Els perfils de persones més propenses a desenvolupar penellons corresponen a dones d’entre els 15 i els 30 anys, encara que també poden patir-ne nens i ancians. I s’ha observat que les persones afroamericanes, els fumadors i es familiars d’afectats en sofreixen amb més freqüència.
Paradoxalment, són menys comuns en climes molt freds, perquè la població tendeix a protegir-se millor de les baixes temperatures respecte de la de climes més temperats, com el mediterrani, i perquè no es requereixen per al seu desenvolupament condicionis tèrmiques extremes. Aquests penellons poden sorgir a la tardor i, fins i tot, a la primavera. La humitat també sembla un factor important, ja que augmenta la conductivitat de l’aire i incrementa la sensació de fred. També és freqüent, si ja s’han desenvolupat penellons, que aquests reapareguin un any rere l’altre. Per a prevenir-los, és molt important protegir-se bé del fred i de la humitat.
Una vegada que apareixen aquestes lesions, cal mantenir la zona afectada neta i seca, i evitar el sobreescalfament directe o la fricció, ja que podrien empitjorar-los i sobreinfectar-los.
Encara que moltes persones propenses als penellons saben reconèixer-los per si mateixes i com tractar-los, hi ha experts que recomanen consultar sempre un metge i un dermatòleg, perquè els penellons es poden confondre amb altres lesions dermatològiques, com la vasculitis, per exemple, que es desenvolupen a la punta del nas. A més, quan els penellons surten de forma repetida, o són casos severs de perniosi, està indicat fer-se una analítica de sang que determini els anticossos antinuclears o les crioglobulines i, fins i tot, és recomanable practicar-hi una biòpsia.
Els penellons són lesions que es curen de forma espontània sense seqüeles, per això són importants les mesures de protecció al fred i fer servir la indumentària adequada i el condicionament tèrmic de les habitacions, per a reduir la freqüència dels brots.
El tractament farmacològic dels penellons es basa a utilitzar corticoides de potència mitjana, d’aplicació tòpica, és a dir, local. S’han d’aplicar una vegada al dia i els penellons triguen a millorar entre deu o quinze dies. A més, en alguns casos cal utilitzar tractaments sistèmics, entre els quals els d’elecció són els antagonistes del calci, en concret, el nifedipina. Tot i això, cal tenir en compte que no hi ha cap evidència científica que sustenti la seva eficàcia i que hi ha remeis casolans tradicionals que poden alleujar les molèsties de les lesions.
- Abrigar-se i aclimatar bé la casa i la zona de treball.
- Protegir les mans i els peus amb guants i mitjons; també les orelles amb casquet o orelleres i el nas amb bufanda.
- Mantenir la pell neta i seca, perquè disminueix la pèrdua de calor.
- No fumar; la nicotina augmenta la resposta anòmala al fred.
- Quan sorgeixin els penellons, no escalfar ràpidament les zones afectades sinó fer-ho de manera gradual per a evitar la contracció dels vasos, que empitjoraria les lesions.
- Consultar el metge si el quadre es repeteix moltes vegades o si no millora amb escalfament progressiu; també, si s’associa a altres símptomes com sensibilitat al sol o dolors articulars.
Fonts: Elena de las Heras, directora de la Clínica Dra. Elena de las Heras, de Madrid, i membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), i Mireia Serrano, responsable de Dermatologia de la Societat Catalana de Medicina de Família (Camfic).