Hèrnia de hiat, la medicina està en la dieta?
En Medicina, una hèrnia s’origina quan un teixit, estructura o part d’un òrgan es desplaça o sobresurt dels límits normals. La de hiat és un desplaçament de part de l’estómac, que sobresurt dins del tòrax. Això es produeix a través d’un orifici situat en el diafragma. És un trastorn molt freqüent, que pateix entre el 10 i el 50% de la població adulta. És més habitual en homes, sobretot a partir dels 50 anys, i la seva incidència va en clar augment.
Aquesta malaltia, com qualsevol altra, ha de ser diagnosticada per un metge, encara que en aquest cas resulta important insistir-hi, ja que els típics símptomes que pot patir una persona amb hèrnia de hiat són molt semblants als de molts altres trastorns. De fet, l’hèrnia de hiat se sol sobrenomenar “el gran imitador”. En tot cas, els símptomes solen ser reflux (retorn dels aliments des de l’estómac cap a l’esòfag, cosa que sol causar cremors), molèsties o dolor al pit, dificultats respiratòries (per l’efecte de l’hèrnia en el diafragma), palpitacions (per la irritació del nervi vague) o sensació de “rampes” en ingerir el menjar mentre passa per la part baixa de l’esòfag, fins que entra a l’estómac.
El tractament dependrà de la gravetat dels símptomes. Pot ser que no calgui fer-hi res, bé perquè no hi ha molèsties o bé perquè són lleus i tolerables. O pot donar-se el cas contrari, en què hi ha símptomes severs, com el reflux gastroesofàgic greu sense resposta al tractament mèdic indicat, que requereixin cirurgia. En el punt mitjà se situen la majoria de persones, que solen necessitar, a més d’alguns canvis en l’estil de vida, fàrmacs per a controlar el símptoma més comú en aquesta malaltia: el reflux gastroesofàgic. Els canvis dietètics o les mesures generals relacionades amb l’alimentació que han mostrat eficàcia són els següents:
- Si es pateix de sobrepès o obesitat (cosa freqüent en aquests pacients), s’ha d’acudir, en primer lloc, al metge, perquè diagnostiqui l’excés de pes i valori si hi ha patologies associades que requereixin tractament. En segon lloc, s’ha de consultar un dietista-nutricionista amb l’objectiu de disminuir el pes corporal.
- S’han d’evitar les atipades i els aliments abundants. Algunes estratègies útils: utilitzar una vaixella més petita de l’habitual, no tenir plates d’aliments a taula, començar els àpats amb aliments com fruites i hortalisses o acudir amb menys freqüència a restaurants, sobretot a bufets lliures.
- Convé fer àpats freqüents, lleugers i poc especiats, sobretot abans d’anar al llit.
- Seguir una dieta rica en aliments d’origen vegetal, que contenen fibra dietètica, cosa que evitarà el restrenyiment, un mal que en pot empitjorar els símptomes.
- Controlar l’alt consum d’aliments rics en greixos, com olis, salses (maionesa, allioli), mantega, margarina, embotits i derivats carnis (cansalada viada, xistorra, foie gras, salami, llonganissa, etc.) o formatges curats.
- No prendre certs aliments que poden irritar la mucosa gàstrica o esofàgica si ja està lesionada: xocolata, espècies, picants, begudes alcohòliques (encara que siguin de baixa graduació, com el vi o la cervesa), el cafè o els cítrics.
És important recordar que aquestes mesures no necessàriament prevenen la malaltia. El fet que una persona amb hèrnia de hiat acompanyada de reflux esofàgic no hagi d’abusar, per exemple, dels cítrics, no significa que aquests aliments “causin” la malaltia.
Encara que no són dietètics, altres consells importants són deixar de fumar, anar al llit una o dues hores després de sopar, tombar-se del costat esquerre i amb la capçalera del llit elevada uns 10 cm (no serveixen els coixins, ja que s’ha d’inclinar tot el tronc) i, finalment, practicar un mínim d’exercici físic de 30 minuts diaris. És millor que l’exercici no sigui intens, per a evitar augmentar la pressió sobre el diafragma. Els exercicis o treballs en què s’hagin d’aixecar objectes pesants o que requereixin ajupir-se sovint estan contraindicats. La bona notícia és que la majoria de pacients amb hèrnia de hiat poden alleujar-ne els símptomes quan canvien els hàbits de vida per uns altres de més saludables i ho combinen amb la presa de fàrmacs antiàcids i antisecretors gàstrics.