Els consumidors paguen una factura per l’aigua que “no cobreix els costos dels serveis”, segons vostès.
Els costos es paguen en gran part mitjançant els pressupostos generals. Amb la crisi, les administracions destinen pocs recursos a noves infraestructures i renovacions. Això pot retardar l’evolució futura dels serveis i la qualitat de l’aigua, que fins ara ha estat excel.lent. Si el preu de l’aigua cobrís cada vegada més els costos, es podria exigir més i hi hauria una relació directa entre el que paguem i la qualitat del servei.
Els ciutadans haurien de pagar més per la factura de l’aigua?
La idea seria pagar més en la factura i menys en els impostos. Estem una mica fora del mecanisme comú europeu. Les infraestructures tenen una durada llarga. Si passen cinc o deu anys es nota moltíssim, i ara s’està començant a notar.
La qualitat del servei ha baixat?
La qualitat de l’aigua no baixa, però sí que ho fan les prestacions dels serveis. Comença a haver-hi barris o zones amb problemes de vellesa de canonades i més avaries.
Quines diferències de tarifes hi ha a Espanya i a Europa?
La mitjana a Espanya és d’1,57 euros per mil litres subministrats més IVA, mentre que a Glasgow en paguen 5,28, a la Haia 4,67 o a Berlín, 4,63. Aquestes ciutats incorporen a les seves tarifes les despeses de renovar infraestructures. Aquest preu inclou oferir aigua de qualitat, depurar-la una vegada utilitzada i retornar-la al medi ambient en condicions. Les plantes depuradores dels anys 80 necessiten una renovació.
Quant haurien de pagar els espanyols per l’aigua?
Caldria passar dels 1,57 euros de mitjana als 2,20 o 2,30 euros amb una pujada progressiva en uns quatre o cinc anys. Tanmateix, la responsabilitat dels preus és de les institucions locals. En algunes ciutats cobreixen costos i en unes altres, no.
Els vessaments incontrolats en entorns urbans o la falta de sistemes de depuració han estat problemes comuns fa anys. Quina és la situació actual?
El Ministeri de Medi Ambient assegura que el problema de la depuració està resolt en un 80%, en gairebé totes les grans ciutats. Però encara queda molt per fer. Com que no s’han complert tots els objectius, la Unió Europea ens ha obert expedients, normalment per municipis petits i mitjans. I és possible que ens sancionin econòmicament.
La crisi no hi ajuda.
És clar. En el seu moment va haver-hi molt de suport dels pressupostos europeus. Es va partir pràcticament de zero en aquest 80%. Però aquest 20% que manca s’ha de resoldre. I ara no hi ha ajudes europees. En els últims cinc o sis anys no s’inverteix.
En aquest 20% hi ha algun municipi destacat?
Santiago de Compostel.la, o alguns de coneguts com Chipiona, Estepona, Nerja, etc. Alguns tenen operatives les plantes, uns altres encara no.
Vostès asseguren que l’aigua a Espanya és de gran qualitat. Malgrat això, ha augmentat el consum d’aigua embotellada.
No apreciem el luxe de tenir aigua corrent i de qualitat a casa. Ens fa vergonya demanar aigua d’aixeta en un restaurant, però té la mateixa qualitat que la que ens cobren. En algunes zones les aigües tenen un sabor menys agradable, però des del punt de vista sanitari totes són segures. El Ministeri de Sanitat té una pàgina web, Sinac, que informa dels controls a l’aigua en cada població. I gairebé no n’hi ha cap punt vermell. L’aigua, sens dubte, és el producte alimentari més controlat, el que més proves passa.
Què aconsellaria als consumidors per a usar millor l’aigua?
Estem en uns nivells d’ús molt raonables, en alguns casos millor que la mitjana europea. S’ha canviat el bany per la dutxa, més curta, i la modernitat dels equips es nota. Es gasta més aigua fregant a mà que amb rentaplats. Sí que caldria posar l’accent en el bon ús dels desguassos urbans.
Com?
No s’hauria d’utilitzar el vàter com a paperera o cubell de les escombraries. No hem de llençar sòlids. Tot i això, no és el mateix llençar una resta de sopa, que té certa biodegradabilitat i no hi ha més problema, que una medicina o productes químics com ara pintures o dissolvents, per això hi ha els Punts Nets.