La despesa familiar s'esfondra un 20% en sis anys
Continua sense ser el millor moment per a moltes famílies a Espanya. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 17% de les llars espanyoles va manifestar arribar a final de mes amb molta dificultat el 2013 i un altre 9% també reconeix que s’està retardant a l’hora de fer pagaments relacionats amb l’habitatge principal.
La crisi colpeja amb força des del començament: dos de cada cinc famílies no tenen capacitat per a afrontar despeses imprevistes i, menys encara, per anar-se’n de vacances fora de casa una setmana a l’any. El pitjor: aquestes dades no han deixat d’agreujar-se des de fa tres anys.
En vista d’aquesta situació, EROSKI CONSUMER ha volgut indagar quant i com gasten les famílies espanyoles, així com l’evolució de la seva despesa familiar entre el 2006 i el 2012, un període fonamental que transcorre per la difícil crisi econòmica. També s’han analitzat les dades comunitat per comunitat. Tota aquesta informació s’ha obtingut a partir de l’Enquesta de Pressupostos Familiars que any rere any publica l’INE.
La despesa mitjana per llar a Espanya el 2012 va ser de 28.151 euros. Fa vertigen girar la vista enrere, perquè s’observa una caiguda lliure des de 2007, any en què es van arribar als 32.000 euros de mitjana. Amb tot, en sis anys, la contracció ha estat del 12%, una situació que s’agreuja si s’elimina l’impacte de l’IPC anual. En aquest cas, la despesa familiar s’esfondra un 20%.
Tot això demostra molt clarament que la crisi ha fet un forat a les carteres de les famílies espanyoles. Aquesta situació difereix en funció de les comunitats autònomes. Mentre que a Madrid, el País Basc i Navarra les llars fan una despesa mitjana per sobre dels 30.000 euros, a Canàries i Extremadura no arriben als 23.000. En totes les altres regions, la despesa s’ha contret en sis anys, però destaca el fort descens en la despesa dels canaris: un 18%.
Per tipus de llar, els qui més gasten són les parelles amb 3 o més fills (més de 38.000 euros), mentre que els més estalviadors són les llars o famílies unipersonals, persones que viuen soles amb 65 anys o més (al voltant de 17.000 euros).
Però, en què se’n van els diners? Sobretot, en el manteniment i la conservació de l’habitatge, així com en altres despeses com la llum o l’electricitat. La llar és la partida que més diners s’emporta del pressupost anual: al voltant de 9.000 euros.
Després, les famílies dediquen més de 4.000 euros a l’any en la compra d’aliments i begudes no alcohòliques. La segueixen els transports (3.320, euros a l’any); l’hostaleria (hotels, cafès i restaurants), amb una despesa de més de 2.400 euros anuals; el lleure, els espectacles i la cultura (prop d’1.600 euros); i els articles de vestir i calçat, amb una despesa de 1.400 euros a l’any. Per sota del miler d’euros, gastem en salut, comunicacions, begudes alcohòliques, tabac; i en ensenyament, respectivament.
S'abaixa la despesa en roba
En sis anys (entre el 2006 i el 2012), la radiografia de la despesa familiar ha canviat molt. Les famílies no gasten tant en articles de vestir i calçat, ni tampoc en mobiliari i equipament de la llar: en els dos casos, la despesa ha descendit entorn del 30%. Així mateix, destaca la caiguda de la despesa mitjana en transport: un 26%. Per contra, les llars són incapaces de controlar l’augment de la despesa en habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles: en 6 anys, ha crescut un gens menyspreable 34%.
A la guardiola familiar, de cada tres euros que en surten, un es destina al pagament de l’habitatge, l’aigua, l’electricitat, el gas i altres combustibles, així com al mobiliari, l’equipament de la llar i les despeses corrents de conservació de l’habitatge. En total, la factura mitjana ascendeix a 10.300 euros. Per descomptat, no totes les regions hi dediquen els mateixos diners. Les famílies madrilenyes i basques se’n gasten molt més (per sobre dels 11.500 euros) que les famílies extremenyes i canàries (entorn de 6.700 euros). En el transcurs d’aquests sis llargs anys, les famílies espanyoles han sofert un creixement de la despesa tot i la crisi. Dels dotze grups de despesa analitzats per l’INE, el corresponent al d’habitatge i la seva conservació és el que més ha augmentat. Ni més ni menys que un 34%.
Però mantenir i conservar un habitatge suposa efectuar desemborsaments importants: el pagament d’hipoteques o lloguers, els impostos lligats a l’habitatge (IBI, neteja, escombraries, clavegueram, etc.), les despeses corrents de llum, aigua i calefacció; les reparacions i un llarg etcètera.
La partida que ha crescut més ha estat la dels serveis de subministrament, com la distribució de l’aigua, el clavegueram, les despeses comunitàries i la recollida d’escombraries. Ha augmentat un 32% en 6 anys.
La despesa en electricitat també ha incrementat la seva participació en els pressupostos familiars des de 2006, especialment amb l’aparició de la crisi: el 2009, la despesa va créixer un 21%; el 2010, un 35%; i el 2011, un 45%.
Precisament l’electricitat, la font d’energia més utilitzada, és un dels maldecaps més importants per a les famílies. Encara que en època de dificultats econòmiques la seva demanda ha caigut, no ho ha fet el preu de la factura de la llum. En vuit anys, l’import de les factures s’ha disparat almenys un 70%. El 2001, per exemple, el consum es va reduir el 2%, però el cost domèstic del quilowatt sense impostos es va apujar prop del 13%.
Alimentar-se, vestir-se i tenir cura de la salut són necessitats bàsiques per a les quals cada llar destina una mitjana de 6.400 euros a l’any; és a dir, un de cada quatre euros que entren en la cartera de cada família.
Per comunitats autònomes, les llars gallegues són les que més gasten en alimentació (4.600 euros a l’any) i en salut (1.070 euros); i les madrilenyes, en articles de vestir i calçat (1.660 euros). En l’extrem oposat, els extremenys són els qui menys destinen a aliments i begudes no alcohòliques (3.500 euros) i a la salut (590 euros), i els canaris en articles de vestir i sabates (910 euros).
Els últims 6 anys, les tendències han variat. D’una banda, el desemborsament familiar en aliments i begudes no alcohòliques ha descendit tan sols un 4%. I és que la crisi ha provocat que els hàbits de consum dels espanyols canviïn i avui les famílies busquen comprar alimentació de millor preu i, la meitat, reconeix que prefereix comprar aliments més barats.
La caiguda que mostra el pendent més pronunciat la va sofrir la despesa en roba i calçat, gairebé el 32%. El 2006, es feia una despesa de més de 2.000 euros de mitjana i 6 anys després, aquesta xifra s’ha reduït a 1.400 euros.
Finalment, la despesa mitjana per llar en salut ha augmentat en sis anys només un 2%. Per tipus de llar i de comunitat autònoma, destaca que siguin les famílies formades per una parella sense fills les que més gasten en salut. La diferència de despesa en salut entre Extremadura (la que menys gasta) i Galícia (la que més) és del 81%.
Més crisi, menys desplaçaments
Vivim en una societat que s’ha desenvolupat perquè es mou. Som subjectes “mòbils”. Transportar-se, comunicar-se i formar-se són elements fonamentals. Tot això suposa una despesa gens menyspreable per a les llars, ja que suposa al voltant de 4.500 euros, el 16% de la despesa familiar total. Entre aquests serveis, el transport és el que té més pes i incidència. Es va fer una despesa mitjana de 3.320 euros a l’any en cada llar. Per regions, és especialment alt a Cantàbria (4.200 euros) i a la Comunitat de Madrid (3.900 euros).
Malgrat la seva importància, els diners que es destinen a traslladar-se d’un lloc a un altre han disminuït en sis anys gairebé un 26%, però va ser entre el 2007 i el 2008 quan va tenir lloc la principal caiguda, prop del 17%.
I és que cada vegada ens movem menys i de forma diferent, amb menys vehicle privat i més transport col.lectiu (autobús, metro, etc.).
El nostre lleure inclou acudir a espectacles i gaudir de la cultura, a cafès i restaurants, fer escapades… A més, en els nostres actes socials també intervé el consum de begudes alcohòliques i tabac. Cada llar s’hi gasta uns 4.700 euros, un 16% de la despesa familiar anual el 2012.
En aquest aspecte, són les famílies del País Basc, la Comunitat de Madrid i Navarra les que més es gasten en lleure: 3.000 euros en cafès, restaurants i hotels i al voltant de 2.000 euros en espectacles i cultura. De nou, Extremadura i Canàries són a la cua (allà, les famílies no arriben als 2.000 euros de mitjana). Els qui més diners destinen a begudes alcohòliques, tabac i “altres consums no legals” són les llars madrilenyes i andaluses (més de 640 euros de mitjana a l’any).
Comunitat per comunitat
Cada família és un món i el territori on es troba també influeix a l’hora de fer la despesa anual. Per això, EROSKI CONSUMER ha volgut desgranar l’evolució de la despesa mitjana per llar en cada comunitat autònoma des del 2006 fins al 2012 i sense tenir en compte l’impacte de l’IPC anual:
- Andalusia: les llars andaluses es van gastar el 2012 una mitjana de 25.615 euros, a la cua de la resta de comunitats autònomes, juntament amb Extremadura, Canàries, Castella-la Manxa i Castella i Lleó. En sis anys, les famílies andaluses han contret aquesta despesa mitjana en un 23%, una tendència que s’està produint des de 2008.
- Aragó: les famílies aragoneses van fer una despesa mitjana el 2012 de 28.003 euros, prop de la mitjana de l’estudi (28.151 euros). En sis anys, aquest pressupost ha disminuït un 17%, encara que la pitjor caiguda es va produir entre el 2008 i el 2009.
- Astúries: la despesa mitjana per llar a Astúries va ser de 26.096 euros, per sota de la mitjana de l’estudi (28.151 euros) i només per sobre de la despesa de set comunitats autònomes. Des del 2006 i fins al 2012, aquest desemborsament ha caigut un 20%, encara que la pitjor caiguda es va produir entre el 2010 i el 2011.
- Balears: entre les regions amb una despesa més alta es troben les llars balears, que el 2012 van gastar 28.459 euros, per sobre de la mitjana de l’estudi. No obstant això, el 2006 el seu pressupost era de 32.181 euros, per la qual cosa en sis anys s’ha contret un 23%. La caiguda va ser especialment dura entre el 2008 i el 2009.
- Canàries: les llars canàries tenen la segona despesa mitjana més baixa (22.793 euros), tan sols per davant dels extremenys (22.218 euros). Un pressupost que ha anat en descens pràcticament des del 2006. En els sis anys que han transcorregut fins al 2012, ha sofert una caiguda del 31%, la més significativa l’estudi.
- Cantàbria: les famílies càntabres es van gastar una mitjana de 28.935 euros el 2012. Se situen per sobre de la mitjana (28.151 euros) i en el cinquè lloc del rànquing de les que més gasten. Entre el 2006 i el 2012, aquest pressupost familiar va caure un 15%, encara que està caient des de 2009, moment en què es van gastar una mitjana de 32.270 euros.
- Castella i Lleó: des del 2006 fins al 2012, la despesa mitjana a les llars de Castella i Lleó ha disminuït gairebé un 19%. Ara se situa en els 25.444 euros, per sota de la mitjana nacional i la quarta per la cua en el rànquing de comunitats autònomes (només per sobre de Castella-la Manxa, Canàries i Extremadura).
- Castella-la Manxa: les llars manxegues gasten un dels totals més reduïts de l’estudi, una mitjana de 24.320 euros. Tan sols la superen Extremadura i Canàries. El descens des de 2007 ha estat més o menys regular, encara que va haver-hi moments de recuperació entre el 2009 i el 2010. Després, entre el 2011 i el 2012, la caiguda va ser més forta.
- Catalunya: els catalans van reduir la despesa més del 22% durant sis anys. El 2008, van aconseguir la xifra més alta de despesa mitjana per llar, 34.511 euros, però des de llavors no ha parat de baixar fins als 29.960 euros de 2012.
- Comunitat Valenciana: des de l’any 2007, la despesa mitjana de les llars valencianes no ha deixat de caure. En total, un 24% en sis anys. Dels 30.872 euros de 2006 han passat a gastar una mitjana de 26.037 euros el 2012.
- Extremadura: les llars extremenyes són les que menys van gastar el 2012 passat, 22.218 euros de mitjana a l’any. Se situa molt per sota de la mitjana de l’estudi, 28.151 euros. En sis anys, la caiguda d’aquesta despesa ha estat d’un 22% i porta en descens des de 2007, encara que el més important es va produir entre el 2011 i el 2012.
- Galícia: Galícia es troba en la mitjana de l’estudi en despesa mitjana per llar, fins i tot una mica inferior. El 2012, aquesta xifra es va situar en 27.205 euros, encara que el 2008 (el moment àlgid) va arribar als 30.149 euros. Malgrat una petita recuperació tres anys més tard, durant el període entre 2006 i 2012 el pressupost familiar ha disminuït un 17%.
- La Rioja: en sis anys, les llars de La Rioja han disminuït la despesa un 16%. Aquest pressupost familiar va suposar el 2012 una mitjana de 26.176 euros, per sota de la nacional (28.151 euros) i per darrere de deu comunitats autònomes.
- Comunitat de Madrid: 34.766 euros de mitjana es va gastar el 2012 cada llar madrilenya. És la xifra més alta de l’estudi. Tanmateix, la seva evolució en 6 anys ha estat decreixent, un 15%. No obstant això, en aquest període s’han succeït diverses caigudes i recuperacions, la pitjor entre el 2008 i el 2009.
- Múrcia: les llars murcianes es van gastar el 2012 una mitjana de 27.372 euros, una quantitat per sota de la mitjana general. En 6 anys, s’ha produït un descens del 20%, encara que en els últims (el 2011 i el 2012), el desemborsament familiar s’ha recuperat lleugerament (però sense arribar al nivell de 2007, moment en què la despesa mitjana per llar suposava 32.219 euros).
- Navarra: els navarresos han contret la despesa en 6 anys gairebé el 20%. No es recupera des de 2008, quan la xifra va arribar als 36.036 euros. Ara és de 31.646 euros. Així i tot, se situa entre les comunitats amb una despesa més alta, només per darrere de Madrid i el País Basc.
- País Basc: les famílies basques es van gastar el 2012 una mitjana de 33.118 euros, molt per sobre de la de l’estudi i és la segona comunitat amb un pressupost més alt. En sis anys, la despesa familiar ha descendit un 13%, encara que s’hi han produït diversos alts i baixos en aquest període.