Amenaces en 140 caràcters
En aquests moments, viure en societat és interactuar i relacionar-se també en l’univers en línia, sobretot a les xarxes socials. El respecte als altres hauria de ser la base del nostre comportament quan ens comuniquem a Internet, igual que ho és fora de la xarxa. Per garantir aquest respecte es va crear en el seu moment un protocol de comportament conegut com “netiqueta”, del qual és important dominar les normes de convivència que conté, així com els límits legals de les diverses conductes. I és que, moltes vegades, podem incórrer en un delicte sense saber-ho, i també cometre accions que posin en risc la seguretat o la privacitat, tant la pròpia com la de tercers.
Molts usuaris creuen que a Internet regna la impunitat a l’hora de cometre certs tipus de delictes cap als altres, gràcies al fet que impera un suposat anonimat. En certa manera, aquest anonimat no és tal, ja que cada usuari de la xarxa porta associada l’adreça IP des de la qual es connecta, a més de la identificació en els diversos serveis en què opera.
En cas d’un delicte penal, un jutge pot dictar una ordre a les empreses proveïdores d’Internet (ISP) per a la identificació de l’usuari. El 2012, la Policia Nacional espanyola va detenir 750 persones per injúries, amenaces i delictes contra la intimitat fetes per Internet, el triple que l’any anterior.
Una de les amenaces a les quals s’enfronten els usuaris de xarxes socials és la revelació de secrets, les accions contra la seva intimitat i les injúries comeses per altres. Són comentaris que atempten contra l’honor de les persones, ja que solen revelar aspectes del seu àmbit privat. En aquest sentit, molts usuaris detinguts argumenten que no eren conscients que estaven cometent un delicte, per desconeixement de la seva tipificació, la qual cosa no els eximeix de la possible imputació per aquesta acció.
En cas d’una infracció greu del dret a la privacitat, els usuaris poden recórrer davant l’Agència de Protecció de Dades. Aquest organisme públic és el responsable del compliment de la legislació de protecció de dades personals a Espanya i disposa de capacitat sancionadora.
D’altra banda, hi ha algunes aplicacions per a escampar rumors dins de les comunitats socials en línia. Aquest fenomen, conegut com gossiping, pot resultar perillós, ja que atempta contra els drets dels altres, com el de l’honor i la intimitat. Per aquest motiu, l’any passat es va engegar un pla en col.legis i escoles universitàries per informar que aquestes accions suposen un delicte contra la llibertat d’expressió.
En primer lloc, és important tallar qualsevol tipus de comunicació amb aquesta persona o grup de persones. I en segon lloc, no s’ha de cedir mai davant de possibles xantatges o exigències, ja que això agreujarà encara més el problema.
Una de les maneres més senzilles que hi ha per a obtenir proves que més tard es puguin presentar davant d’un tribunal és fer captures de pantalla de les amenaces rebudes o de qualsevol document gràfic que permeti identificar-ne els autors. En aquest sentit, en el sistema operatiu Windows es poden realitzar prement les tecles Alt+Impr Pant, mentre que en el sistema operatiu Mac OS X es fa prement les tecles Majúscules+Control+Ordre+3.
A continuació, és aconsellable que l’empresa conegui les proves gràfiques per mitjà de les quals s’ha produït aquest fet. Les xarxes socials més populars, com Facebook, Twitter o Tuenti a Espanya, disposen de mecanismes per a protegir la privacitat i seguretat dels seus clients davant de possibles amenaces d’altres usuaris d’aquestes xarxes.
En cas d’un delicte greu (davant d’un possible delicte de dany a la imatge o a l’honor), els usuaris que l’hagin sofert han d’anar a la comissaria més propera del seu domicili per a cursar la denúncia corresponent, i aportar proves d’aquests fets. La Guàrdia Civil també té una Unitat de Delictes Informàtics i des de la seva pàgina web (http://www.guardiacivil.es/ca/) es pot interposar una predenúncia, que després caldrà confirmar en una comissaria de forma presencial.