Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

: Objectiu: limitar el menjar “porqueria”

PIZZES, “BURGERS”, “DELÍCIES”... L’ESCALADA DE L’OBESITAT I EL SEU VINCLE AMB EL CONSUM DE PRODUCTES DE BAIXA QUALITAT POSA L’ALIMENTACIÓ AL CENTRE DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES QUE VOLEN REDUIR EL CONSUM D’ULTRAPROCESSATS I AUGMENTAR EL DELS FRESCOS I SALUDABLES.

A Espanya, el 60,9% de la població d’entre 25 i 64 anys pateix de sobrepès o obesitat, segons l’Enquesta Nutricional de la Població Espanyola (ENPE) de la Fundació Eroski. Els sanitaris apunten a les dietes no equilibrades, formades per aliments rics en sal i en sucres lliures, com a responsables de la major part de les patologies no transmissibles, com ara l’obesitat, la diabetis, malalties cardiovasculars i diversos tipus de càncer. La comoditat i les presses del dia a dia fomenten el consum de plats fàcils. Segons l’Informe de Consum Alimentari a Espanya 2018, el plat que més es repeteix en tots els dinars i sopars casolans és l’amanida verda (bona notícia), però seguida de prop per la pizza. Una altra dada: la venda d’hamburgueses en bars i restaurants va créixer un 14% aquell any, i va superar els 550 milions d’unitats, segons la consultora NPD. Una mitjana de gairebé 12 unitats per boca.

Aquest patró de consum ja té uns anys. Cal buscar-lo en una que va sorgir a Occident després de la II Guerra Mundial, quan la tecnologia de l’alimentació va començar a imposar-se sobre receptaris populars i productes frescos, desenvolupant comestibles molt barats a gran escala. Va ser l’inici de l’esplendor de la indústria alimentària i de l’explosió d’una constel·lació de productes que no es cuinen, sinó que s’escalfen, es desprecinten o s’aboquen al plat, tots presents avui dia als establiments, els rebosts, les neveres i les màquines de venda automàtica.

Els més vulnerables

L’augment de l’obesitat infantil suposa un dels reptes més complexos en salut pública. En el cas d’Espanya, el 35% dels menors d’entre 8 i 16 anys tenen excés de pes; d’aquests, un 20,7% té sobrepès i un 14,2% obesitat, segons dades d’Unicef. Els investigadors atribueixen aquestes xifres al protagonisme dels productes de perfil nutricional baix en les dietes infantils. Les begudes ensucrades, entre les tipologies més consumides, tenen una relació més directa amb l’augment de pes. L’especialista del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CiberOBN) Nancy Babio troba en els preus baixos, l’accessibilitat i la publicitat orientada al públic infantil i juvenil –objecte de crítica per l’OMS– les raons de l’expansió d’aquests productes, que converteixen aquests trams d’edat en els més exposats a aquest patró. Però els pares no són aliens a l’hàbit.

El terme adequat

Conceptes com “menjar porqueria”, “junk food” o “ultraprocessats” defineixen el mateix. El problema està en el consens en la nomenclatura. Tots es refereixen a aliments d’escàs valor nutricional i el seu consum està associat al desenvolupament de malalties no transmissibles. Per a Nancy Babio, “a hores d’ara hi ha una imprecisió legal i científica amb aquests termes. Encara cal una definició específica per a dissenyar adequadament polítiques públiques”.

Així les coses, les investigacions en nutrició es recolzen en el Reglament europeu 852/2004, que distingeix entre transformació, productes transformats i sense transformar, i en el sistema de recollida de dades Foodex 2, desenvolupat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) amb dades de consum de països diferents, pretén l’evaluació de riscos i estudis nutricionals.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions