Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: “Posi-me’n mig quilo”

EL RECEL SOBRE LES CARNS VERMELLES I LA RECOMANACIÓ DE SUBSTITUIR-LES PER LES BLANQUES SÓN CADA VEGADA MÉS FREQÜENTS. PERÒ EL PROBLEMA NO ES TROBA EN EL PRODUCTE –FONT DE VITAMINES I PROTEÏNES– SINÓ EN EL CONSUM EXCESSIU. REDUIR DEL MENÚ ELS PROCESSATS COM ARA SALSITXES O BACÓ HA DE SER EL PRIMER PAS.

Els últims temps, la carn es troba en l’epicentre de totes les converses sobre nutrició i sostenibilitat. La comunitat científica adverteix sobre la quantitat creixent d’estudis que vinculen el seu consum recurrent i elevat amb el desenvolupament d’obesitat i de diversos tipus de càncer, a més de la factura mediambiental per al planeta. Però, tot i les onades d’informació i les seves malinterpretacions en la població, convé recordar que els informes científics no demanen abraçar el vegetarianisme ni demonitzar la carn, sinó acostumar-se a controlar-ne la freqüència i la quantitat d’ingesta, sobretot de processada com ara salsitxes, hamburgueses o bacó, el consum habitual de les quals presenta els riscos més alts per a la salut. La clau sembla que es troba a adoptar un patró dietètic en el qual les proteïnes, les vitamines del grup B i el ferro procedeixin majoritàriament del pollastre, el peix, el conill o els llegums.

Malgrat aquestes pautes nutricionals, el ben cert és que la ingesta de carn encara és molt elevada. Espanya és el principal consumidor d’aquest aliment d’Europa –amb les ciutats de Pamplona i Sant Sebastià al capdavant– i el dotzè del món, amb una ingesta per persona de 46,19 quilos a l’any, segons l’Informe del Consum Alimentari a Espanya 2018. Però això no ha estat sempre així. El catedràtic de Salut Pública de la Universitat de Navarra Miguel Ángel Martínez-González recorda que les carns vermelles no pertanyen al patró de la dieta mediterrània. Al contrari, es tracta d’una tendència que s’ha disparat les últimes dues dècades.

La gran controvèrsia

Fins ara, una ingesta excessiva de carn es relacionava amb diverses patologies. L’octubre de 2019, però, la publicació d’un macroestudi en la prestigiosa Annals of Internal Medicine dictaminava que el consum de carns vermelles i processades no repercutia negativament en la salut. Alguns centres de recerca tan importants com l’Escola de Salut Pública T.H. Chan de Harvard, la Unitat d’Epidemiologia de la Universitat de Cambridge, el Departament de Salut Pública de la Universitat d’Oxford o la Societat Espanyola d’Epidemiologia van denunciar contradiccions en aquest estudi. Segons aquests organismes, les directrius d’aquest informe “no estan justificades, ja que contradiuen l’evidència generada per les metaanàlisis pròpies”. A més, els experts consideren que seguir les pautes que es proposen en aquesta recerca poden malmetre la salut de les persones, la salut pública i la salut del planeta. I, no menys important, “també pot malmetre la credibilitat de la ciència de la nutrició i erosionar la confiança pública en la recerca científica”.

El que sí que està demostrat, segons uns informes recents de l’Agència Internacional de Recerca del Càncer o l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a partir de nombrosos estudis de seguiment a milers de persones, és la relació directa de l’alt consum d’aquests productes amb el càncer colorectal i de mama, malalties cardiovasculars i diabetis. Diverses recerques espanyoles, com l’estudi del Projecte SUN de la Universitat de Navarra, destaquen l’augment de la mortalitat en més d’un 50% en persones més grans de 45 anys que ingerien més d’una ració al dia, així com el doble de risc de desenvolupar diabetis gestacional en dones que en consumien grans quantitats abans de l’embaràs.

La recomanació des de les societats científiques és que “com menys carn, millor”. Una pauta que les piràmides d’alimentació saludable com la de la Fundació Eroski concreten en dues racions a la setmana de carns vermelles i pernil. També convé vigilar la mida de les racions (es recomana que siguin de 100 i 125 g), per la tendència, sobretot en rostidories, d’oferir aquests productes en quantitats cada cop més abundants.

Així les coses, contínuament sentim a dir que cal moderar el consum de carns vermelles i processades, i substituir-les per les blanques, però sabem de debò què és “carn vermella”, “carn processada” i “carn blanca”?

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions