Treure partit de l'escàner
L’escàner ha passat de ser un enginy d’alta tecnologia utilitzat per professionals a convertir-se en un perifèric més del PC domèstic, present en moltes cases gràcies al seu preu baix-a partir de 60 euros- i la seua inclusió en aparells “tot en un” (impressora, fotocopiadora, fax i escàner). Però la necessitat d’alguns coneixements i una mica de pràctica per a aprofitar les possibilitats que ofereix fan que molts escàners es queden coberts de pols prop de l’ordinador davant de la frustració dels usuaris per no aconseguir bones còpies de les imatges originals.
A més, l’esclat de les càmeres digitals ha mitigat de manera notable la necessitat d’escanejar, perquè les imatges ja s’obtenen en format digital. Ara bé, aquest auge també condueix molts usuaris a fer servir l’escàner per reunir les imatges obtingudes pel procediment fotogràfic tradicional amb la seua col.lecció actual de fotografies digitals.
La instal.lació d’un escàner és una tasca senzilla: n’hi ha prou de connectar-lo, endollar el cable al port USB de l’ordinador (la majoria dels domèstics utilitza aquesta connexió) i seguir les instruccions del CD que l’acompanya. El més habitual és que l’escàner utilitze la tecnologia ‘Twain’, que permet accedir-hi des de qualsevol editor d’imatges, encara que, algunes vegades, per a fer-lo servir és indispensable utilitzar el programa específic que acompanya l’equip (més lleuger quant a prestacions i requeriments).
Tots inclouen formes senzilles d’escanejament i ajustos automàtics per a obtenir còpies digitals amb un parell de clics de ratolí. Però quan es busca una gran qualitat (per fer una impressió en paper a bona grandària) o una còpia fidel de l’original (quant al color, el contrast, la saturació, etc.) és fàcil que les opcions automàtiques no aconseguisquen els resultats desitjats. La neteja és un factor fonamental, tant del suport que es vol escanejar com de l’aparell mateix. Igual que en el revelat d’una fotografia, un pèl o una volva de pols sobre el negatiu, el paper o en els components òptics de l’escàner seran magnificats en la imatge resultant.
Un dels conceptes que cal tenir en compte és la resolució (píxels o punts d’imatge), element de referència per a molts usuaris. En el cas d’un escàner, és útil conèixer la resolució òptica (real) que apareix en el manual i procurar no escanejar a una resolució més gran. Encara que aquesta opció es pot materialitzar mitjançant l’anomenada resolució interpolada, aquesta no augmentarà mai la qualitat final (l’ordinador es limita a “deduir” el que l’escàner no capta). La resolució òptima per a escanejar una imatge o un negatiu dependrà de la seua destinació. Per a veure la imatge en pantalla és inútil triar una resolució més alta que 72 ppp (punts d’imatge per polzada), però si la intenció és fer-ne una impressió de qualitat caldrà elevar-la fins a 300 ppp o més. També és recomanable escanejar a una resolució submúltiple de la màxima, és a dir, si la màxima és 3.200 ppp, utilitzar aquesta o 1.600, 800, 400 ppp, etc. Com més alta siga la resolució, més qualitat tindrà la imatge, però també augmentarà el pes de l’arxiu, que ocuparà més espai a l’ordinador o CD i serà més lent d’enviar per correu electrònic o de descarregar d’Internet.
Després d’ajustar la resolució es pot preescanejar la imatge per seleccionar-ne només una part. Després es pot optar per escanejar amb les opcions predeterminades, efectuar ajustos manuals senzills de brillantor i contrast, confiar en correccions automàtiques com l’autoexposició o entrar en les opcions avançades per a modificar l’exposició, la profunditat de color, l’enfocament, les tonalitats, etc. En qualsevol cas, la majoria dels ajustos es poden fer a posteriori, amb la mateixa precisió o més, mitjançant el programa adequat. Si tenim pensat retocar la imatge, és convenient guardar-la en un format que no afecte la seua qualitat (com ara TIFF) en comptes de fer-ho en un de comprimit (JPEG o GIF).
Hi ha escàners plans (per a fotografies, textos o altres objectes) i de negatius/diapositives de 35mm, encara que també n’hi ha de mixtos: plans que admeten negatius gràcies a un adaptador, però que no solen ser òptims per a aquest tipus de suport.
En els escàners de negatius és important el rang dinàmic (o gamma dinàmica), mesurat entre 0 i 4 (el més alt), que representa el nombre de tonalitats que percep entre el blanc i el negre; és a dir, com més alt siga el rang dinàmic millor serà la capacitat de captar amb detall les zones més clares i fosques. Si disposem de l’original en paper i negatiu, sempre donarà millors resultats escanejar la pel.lícula; això sí, sempre que disposem d’un equip preparat per a aquest suport. En el millor dels casos una còpia en paper arriba als 300 ppp, mentre que una pel.lícula pot superar els 1.200 ppp.
La majoria dels laboratoris ofereix la possibilitat de digitalitzar i lliurar les fotos en un CD quan s’encarreguen còpies en paper a partir del negatiu. Així, quan se sol.liciten segones còpies es pot lliurar el CD deixant els negatius en bones mans.
Una utilitat menys coneguda d’alguns escàners, però que pot ser molt útil, és el reconeixement òptic de caràcters (OCR). A partir de la imatge obtinguda per l’escàner d’un full de text (una revista, una factura, un llibre…), aquesta tecnologia reconeix els caràcters i crea un document recuperable des de qualsevol editor de textos (com ara Word). Ara bé, generalment resulta inútil digitalitzar documents que no estiguen mecanografiats. Tot i que la tecnologia OCR ha avançat molt, encara cal revisar el text digitalitzat per a corregir paraules o símbols que l’escàner no ha sigut capaç d’interpretar. Amb l’OCR, qualsevol document del qual només guardem la còpia en paper es pot convertir en un arxiu de text que podem modificar (corregir, actualitzar, adaptar, etc.), guardar en el PC o enviar per correu electrònic sense necessitat de tornar-lo a escriure.
www.hugorodriguez.com
La pàgina del professor de tècnica fotogràfica Hugo Rodríguez conté un “Curs d’escàner” complet amb una calculadora de resolucions, elaborada en Excel, que es pot descarregar.
www.download.com
Mitjançant una senzilla recerca, desenes de programes (gratuïts o per a avaluar) per a tractament d’imatges i reconeixement de caràcters (OCR). En espanyol es pot provar, amb menys resultats, a Softonic (www.softonic.com) o en la pàgina de descàrregues d’EntreBits (www.entrebits.com)
www.scanstore.com
Programari, components i més de 150 models d’escàner d’una desena de marques (nous i de segona mà), amb les especificacions tècniques i els preus.