Múltiples models per a cobrir l'infortuni

Múltiples models per a cobrir l'infortuni

/imgs/20041201/informe01.jpg
Entre 30 i 40 anys, home o dona, casat o amb responsabilitats familiars, amb uns ingressos mitjans i preferentment urbà. Aquest és el perfil del client de l’assegurança de vida “risc” o mort. L’interès per garantir uns ingressos en cas d’invalidesa permanent o mort del cap de família és el principal motiu per a adquirir aquest producte financer. La demanda, no obstant això, no es limita als qui tenen fills sota la seua responsabilitat, i cada vegada més persones sense càrregues familiars en contracten. També cal tenir en compte que amb el pas a la trentena molts espanyols firmen algun tipus de préstec (hipoteques, crèdits personals, cotxes, etc.) que comporta, moltes vegades, la subscripció obligatòria d’assegurances de mort.

Les xifres descriuen perfectament la magnitud del negoci. A Espanya hi ha prop de 17 milions d’assegurances destinades a cobrir contingències de mort o invalidesa i l’estalvi gestionat en assegurances de vida individuals va créixer l’any 2003 un 6,38 %, amb la qual cosa va superar al tancament d’aquell exercici els 65.000 milions d’euros. Dins dels diferents tipus d’assegurances de vida (Unit Link, jubilació, etc.), la de mort és la més popular al nostre país, en què Catalunya, Astúries, Canàries i Navarra són les comunitats on es registra un nombre més gran d’assegurats. L’interès creixent per assegurar el futur davant de qualsevol contratemps es veu reflectit també en el fet que Espanya s’ha convertit en set anys (entre 1996 i 2002) en el cinquè país que més diners dedica a primes d’assegurança, segons dades recollides en l’última memòria d’Unespa, la patronal del sector assegurador a Espanya, corresponent a l’any 2002. Des de 1996, les primes d’assegurances de vida al nostre país s’han incrementat un 165,4 %.

Registre d’assegurances de vida

D’aquests 17 milions d’assegurances destinades a cobrir contingències de mort o invalidesa, la majoria mai no s’arriba a cobrar. El motiu? Que els beneficiaris en desconeixen l’existència. Aquesta falta d’informació provoca que les asseguradores siguen les grans beneficiades de la mort dels seus clients: si ningú no reclama el cobrament d’una assegurança, eviten desembossar quantitats importants de diners que passen a engrossir les seues xifres de beneficis. Per sort, aquesta situació tan anòmala sembla que té els dies comptats. Després de nombroses peticions per part dels consumidors i de diferents associacions i organismes, la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP) ha elaborat un avantprojecte de llei pel qual es crearà un fitxer informatiu d’assegurances amb cobertura de mort de persones finades. Aquest avantprojecte ja ha sigut enviat per l’òrgan de control a cada una de les parts que integraran el grup de treball: la mateixa DGSFP, UNESPA, el Ministeri de Justícia, la Confederació Espanyola de Mutualitats (CEM) i diverses organitzacions de consumidors.
El fitxer pretén aportar informació perquè els possibles interessats puguen conèixer si una persona finada tenia contractada una assegurança o diverses per mort (la de la targeta de crèdit, la de l’empresa, la subscrita per ell mateix, l’assegurança del crèdit hipotecari, etc.) i el nom de l’entitat amb qui la tenia subscrita. En principi, l’accés només serà possible després de la defunció de l’assegurat, amb l’acreditació prèvia d’aquesta circumstància i sempre que haja transcorregut un temps mínim per a preservar la intimitat i evitar el mal ús de la informació. La gestió del fitxer es portarà a terme en el Registre d’Actes d’Última Voluntat.

Varietat d'assegurances

/imgs/20041201/informe02.jpg
Els dos tipus d’assegurances de vida més habituals són les ‘temporals’ i les de ‘vida sencera’. Les dues modalitats estan presents en els catàlegs de totes les asseguradores, i a partir d’aquí cada una ofereix varietats distintes. La cobertura bàsica d’una assegurança d’aquest tipus és la mort. Quan el titular es mor, el seu entorn familiar cobra una indemnització per a resoldre els possibles problemes econòmics i de nivell de vida que generaria la defunció de l’assegurat. Ara bé, les assegurances de vida poden adoptar moltes formes, amb la qual cosa a la forma ‘pura’ (un sol risc) se suma també la fórmula mixta (que combina la cobertura de diversos riscos). Posats a comparar entre prestacions i tarifes, és fonamental recordar que no hi ha dues persones iguals i, per això tampoc dues assegurances de vida iguals.

Assegurances temporals

Les assegurances temporals per mort cobreixen l’assegurat per un període de temps determinat, que pot variar des d’uns dies (un viatge), alguns anys (entre 10 i 20) o fins a certa edat (65 o 75 anys, segons l’asseguradora). Si la persona mor durant la vigència de l’assegurança, el beneficiari rebrà el capital contractat, però si no sofreix cap mal, la companyia asseguradora no haurà de pagar la indemnització.
Aquestes assegurances destaquen pel seu cost relativament baix, fet que permet assegurar capitals molt elevats. Amb el capital de l’assegurança n’hi haurà d’haver prou per a cobrir les necessitats de l’assegurat, que poden variar amb el pas del temps. Hi ha tres tipus d’assegurances temporals: constant, creixent i decreixent. La primera manté el mateix capital durant tota la vigència de l’assegurança, en la creixent el capital va augmentant segons les necessitats de la família (nombre més gran de fills, crèdits per a la compra de vivendes, etc.), i en el decreixent el capital disminueix amb el temps, com en les assegurances que garanteixen el pagament d’un préstec bancari.
Pel que fa a les primes, poden ser renovables (cada anualitat de l’assegurança varia segons l’edat a què va arribant l’assegurat, d’acord amb l’evolució de la seua taxa de mortalitat) i constants (l’acceptant de l’assegurança paga els primers anys una prima superior a la que li correspondria pagar per la seua edat i pagarà menys de la que li correspondria quan pel pas del temps l’assegurança s’encarisca).

Assegurances de vida sencera

La finalitat d’aquest tipus d’assegurances és proporcionar a la família o a la persona designada com a beneficiària un capital que puga compensar la pèrdua dels ingressos deguda a la mort de l’assegurat, facilitar als hereus un capital que els permeta atendre les despeses de transmissió de béns o garantir el pagament dels deutes o hipoteques sense haver de recórrer a la resta de l’herència.
El capital assegurat (quantitat que s’acorda pagar a manera d’indemnització quan ocórrega l’esdeveniment assenyalat en la pòlissa, en aquest cas la mort de l’assegurat) s’abona als beneficiaris immediatament després de la defunció de l’assegurat, amb independència de la data en què tinga lloc.
Les primes poden ser vitalícies, és a dir, pagar-se fins al moment de la mort, o temporals; el pagament de les primes té un període determinat (20 o 30 anys) però la cobertura de l’assegurança s’estén fins que es produïsca la defunció.

Com podem encertar en l’elecció

• Prenguem-nos-ho amb calma i valorem tots els aspectes: la companyia que ens ofereix el producte, la solvència que tinga, la capacitat de gestió, el preu, les garanties, les condicions del contracte, etc.
• De primer busquem l’assegurança que més s’ajuste a les nostres necessitats i després comparem.
• Abans de decidir la suma del capital que hi pretenguem assegurar, fem un càlcul de les despeses que volem cobrir.
• Si necessitem obtenir la major cobertura al menor cost possible, contractem una assegurança temporal. La majoria de les persones assegurades té una necessitat a curt termini de l’assegurança de vida, la durada de la qual voreja els 20 anys (temps suficient, per exemple, perquè els fills cresquen i siguen autosuficients). Gairebé tothom en contracta una per a protegir la família davant de l’eventualitat d’una mort, però a mesura que els fills es forgen les seues pròpies vides aquestes necessitats desapareixen de la pòlissa.
• Quant a les persones joves, no és recomanable que contracten una assegurança anual renovable, ja que la prima creix cada any i la companyia asseguradora té la facultat de renovar o no l’assegurança en cada venciment anual. A més, a mesura que passa el temps i augmenta el risc, la prima creix a més velocitat. Per tant, és molt més interessant una assegurança amb prima temporal constant, encara que els primers anys resulte menys econòmic.
• Sovint les asseguradores ofereixen, juntament amb les garanties de mort i invalidesa absoluta, la possibilitat d’altres cobertures complementàries (la més freqüent és la de doble capital de l’assegurat en cas d’accident i triple per als sinistres de trànsit). Estudiem-les atentament: hi ha vegades que pagant una mica més es poden cobrir contingències interessants.
• En cas que siguem l’acceptant de l’assegurança i estiguem casats en règim de guanys, des del punt de vista fiscal és millor pagar l’assegurança amb diners privatius que no siguen dels dos cònjuges. D’aquesta manera estalviarem impostos.
• En la clàusula referent als beneficiaris és convenient incloure-hi cada un d’aquests amb noms i cognoms en comptes de la fórmula convencional “el cònjuge i els fills”. D’aquesta manera cobraran el capital assegurat sense necessitat d’esperar a la declaració d’hereus.
• És habitual que, a l’hora de percebre la indemnització, els beneficiaris es troben amb la desagradable sorpresa que és menor que el capital assegurat inicialment. Perquè això no passe, és molt important no ocultar cap dada a l’hora de contractar la pòlissa, ja que es pot aplicar una reducció proporcional a la prima que es va haver de pagar si la companyia hagués conegut la veritat.

Cap a la no diferenciació pel sexe

La immensa majoria de les assegurances per mort que hi ha al mercat espanyol són temporals renovables, és a dir, cada any es calcula el preu del risc de l’any següent i es reflecteix en la prima. Aquestes primes es calculen en base a diversos paràmetres com són l’edat, l’ocupació laboral, el pes i l’altura, la condició de fumador o el sexe de l’assegurat, entre d’altres. Ara bé, el sexe és una característica que té els dies comptats en la definició dels posseïdors d’assegurances. El Parlament Europeu va votar el passat 31 de març una nova directiva que exigeix el respecte del principi d’igualtat entre homes i dones a l’accés a béns i serveis i que impedirà a les empreses d’assegurances usar el sexe com a criteri per a determinar les primes.

La principal novetat és que les empreses d’assegurances ja no podran usar el sexe com a base per a calcular els “factors de risc” en les primes de les assegurances i els serveis financers relacionats. Cada estat membre disposarà d’un període de transició, sobre el qual haurà d’informar prèviament a la Comissió Europea, per a adaptar la seua legislació a aquesta directiva. No obstant això, es vol reduir aquest període transitori a un màxim de quatre anys, de forma que les assegurances no puguen usar el factor sexe a partir de mitjan 2010 com a màxim. A hores d’ara, l’ús del sexe com a factor varia segons els països, encara que està prou generalitzat.

* Preus aproximats de les cobertures bàsiques d’una assegurança de vida “risc” de tipus temporal anual renovable.
(1) Responsable d’administració en una pime, sana, no fumadora, que va a al gimnàs dues vegades per setmana. Alçada: 1,65 cm /Pes: 55 quilos
(2) Informàtic en una multinacional, sa, que no fuma i juga al futbol amateur. Alçada: 1,80 cm /Pes: 70 quilos
(3) Mestressa de casa. Està entrant en la menopausa, no fuma i acudeix a cursos de natació per a adults. Alçada: 1,60 cm /Pes: 62 quilos
(4) Responsable de qualitat. Fumador, té sobrecàrrega. Alçada: 1,70 cm /Pes: 90 quilos
(5) No incloses en els preus. Es poden contractar per separat, amb la condició que s’haja contractat la Garantia Principal.
(6) Mort simultània en el mateix accident d’una altra persona designada en les condicions particulars.