Sense lligams

Sense lligams

/imgs/20021101/internet01.jpg
Les connexions sense fil no són cap novetat. Fa anys que alguns ratolins, impressores o agendes electròniques comparteixen informació sense necessitat de cables. Llavors, per què tant d’enrenou? La tecnologia que emergeix té dos canvis fonamentals. Primerament, es desterren els infrarojos a favor de les ones de ràdio que operen en freqüències que permeten un intercanvi de dades més veloces. A més, els infrarojos necessiten una línia visual entre l’emissor i el receptor, per la qual cosa resulten inútils quan hi ha una paret, una prestatgeria o simplement els aparells no estan orientats un enfront de l’altre.

El segon canvi que està alterant el món sense fil és l’estandardització. Les tecnologies que pugnen per la supremacia en el món sense cables conciten el suport del suficient nombre de fabricants perquè cada dispositiu no es quedi aïllat en una única funció com ocorre avui en dia. I és que, qui tingui un teclat actual sense fil sap que serveix per a fer servir l’ordinador de sobretaula, però no per a introduir dades en una agenda electrònica o per programar el vídeo, com seria desitjable. Manca la lingua franca que permeti conversar uns amb altres.

Llenguatge comú

Bluetooth és aquesta norma oberta que permet als dispositius entendre’s en les distàncies curtes. Compta amb el beneplàcit de la major part de la indústria i el seu major mèrit consisteix a simplificar l’ús conjunt de diversos aparells que, fins ara, treballaven cada un pel seu compte: càmeres de fotos que envien imatges directament a la impressora sense passar per l’ordinador, auriculars per a parlar a través del mòbil guardat a la bossa o a la guantera, agendes electròniques PDA que romanen sincronitzades sense endolls amb l’equip domèstic o garatges que s’obren en teclejar una contrasenya en el mòbil. És difícil imaginar un aparell electrònic que quedi fora d’aquesta cursa per la interconnexió.

La majoria d’aquests productes, sobretot telèfons mòbils, es troben ja a la venda des de fa més d’un any, i els seus preus comencen a reduir-se com ja ho van fer abans altres tecnologies noves. Igual que ocorre amb el devedé, pocs experts dubten ja de la seva adopció massiva, el dubte es troba en quan i com.

Però l’exigua capacitat de transmissió de Bluetooth tant en distància (no fa més d’uns metres) com en capacitat (el triple que un ADSL corrent, o, el que és el mateix, cinquanta vegades menys que un CD-ROM convencional, suficient per a dispositius petits però sense futur en tecnologies com el vídeo que impliquin la transmissió de grans volums de dades) fa que siguin necessàries altres vies per a l’intercanvi massiu d’informació per via sense fil.

Més velocitat i extensió

Totes les concessions de cadenes de televisió, les de ràdio comercial digital i analògica, les tres llicències de telefonia mòbil GSM (l’estàndard actual) i les quatre d’UMTS (la que ha de venir), a més dels canals per a emissores de policia, ambulàncies, aviació o militars han copat la immensa majoria de l’espectre radioelèctric, però no tot. Com si fos el llogarret gal d’Asterix, queda un petit reducte de llibertat en les ones que els usuaris poden utilitzar: 802.11b, o, el que és el mateix, wi-fi.

Amb un màxim teòric d’enviament d’informació pròxim als 11 megabits per segon (gairebé sis vegades l’ADSL més veloç que s’ofereix a Espanya) la tecnologia wi-fi permet interconnectar equips com si estiguessin físicament units a una xarxa local convencional (LAN) com la de qualsevol empresa. Alguns hotels, aeroports o parcs ja ofereixen accés sense fils a Internet als usuaris que hi vagin amb un portàtil equipat amb aquesta tecnologia.

Cada node, o punt d’accés wi-fi (un ordinador equipat amb una targeta wireless i una antena) ofereix connexió en un radi de 100 a 300 metres, una distància més que suficient per connectar sense fils els ordinadors d’un domicili, una oficina o, fins i tot, d’un bloc d’habitatges. No obstant això, amb antenes especials i condicions meteorològiques òptimes s’han assolit enllaços de desenes de quilòmetres. Usuaris amb afició pel bricolatge tecnològic han descobert, fins i tot, que es poden fabricar antenes eficients i barates amb tubs metàl·lics com els que es troben a alguns envasos de patates fregides.

Xarxes ciutadanes lliures

Aquesta facilitat per construir un node de connexió sense fil ha motivat que alguns internautes en posin en marxa un, i l’utilitzin per compartir desinteressadament per l’aire amb els vianants la seva connexió a Internet. I és que ningú no utilitza permanentment tot l’ample de banda contractat en un ADSL, sempre hi ha moments d’inactivitat que altres poden aprofitar. S’han creat així xarxes ciutadanes lliures (Madridwireless, Pucelawireless…) en què, en condicions ideals, un vianant pot saltar de node a node des de l’antena del seu ordinador portàtil o des de la de la seva agenda de mà mentre està connectat a Internet sense pagar un cèntim d’euro.

El problema sorgirà si aquest sistema es generalitza, ja que les operadores ofereixen als seus clients un ample de banda a un preu determinat, amb el convenciment que la immensa majoria d’internautes no l’usaran tot el temps. Per això, si es generalitzen les xarxes ciutadanes lliures, aquestes tindran per a les companyies telefòniques el mateix efecte demolidor que per a un restaurant de “mengi tot el que pugui”, en què els clients comparteixen el menjar amb qualsevol altre.

En tot cas, convé sospesar que a les xarxes sense fil no tot són avantatges. Generalment esdevenen més oneroses i intrínsecament més insegures que les cablejades. I és que, excepte en les novel·les de ciència ficció, si algú no pot connectar-se físicament a la xarxa, difícilment podrà atacar-la. Per això, una connexió sense fil que permeti intentar la connexió a qualsevol que es trobi a diversos centenars de metres a la rodona és necessàriament més vulnerable que una altra a la qual per connectar-se sigui imprescindible estar connectat.

En aquests casos, convé ser especialment previngut i posar especial èmfasi a actualitzar els programes convenientment. Si, a més, un és usuari d’un sistema majoritari com Windows, no serà sobrer tenir sempre activa una aplicació antivirus.