Una operació elemental de seguretat quotidiana
Un de cada sis vehicles que circulen per les carreteres espanyoles roda amb un pneumàtic que ha de ser canviat per la seva escassa capacitat d’adherència; una tercera part té les rodes posteriors en pitjor estat que les del davant, fet que pot plantejar situacions de risc; el 73% dels pneumàtics té la pressió més baixa que la recomanada, i la meitat dels cotxes circulen amb algun pneumàtic amb la pressió tan baixa com per a patir un seriós contratemps en qualsevol moment. Aquestes dades resulten encara més preocupants amb l’arribada de l’hivern, les pluges i el fred. Així, dels més de 77.000 accidents que es van produir a Espanya el 2001 amb alguna víctima, 371 van tenir com a causa principal el mal estat dels pneumàtics (molt desgastats), segons xifres de la Direcció General de Trànsit. Dels pneumàtics depenen factors com el consum, la seguretat i el confort d’un vehicle, i per això és important dur-los sempre en bon estat. I l’arribada de la meteorologia adversa fa créixer, encara més, la necessitat de revisar l’estat dels pneumàtics que, a més, durant les vacances d’estiu pateixen un desgast mes gran de l’habitual.
Els pneumàtics disposen d’uns ‘testimonis’ de desgast situats en el fons. Quan aquests testimonis es poden veure arran de la superfície indiquen que el dibuix de la roda ha arribat a la seva profunditat mínima legal, per la qual cosa la seguretat del conductor perilla i, a més, estarà cometent una infracció del Codi de Circulació.
Quan se sobrepassa aquest límit el pneumàtic perd eficàcia, per la qual cosa les distàncies necessàries per a frenar seran més grans i s’incrementa el risc de patir un aquaplanning (patinada del cotxe, a causa sovint al fet que el dibuix de la roda està tan gastat que no evacua adequadament l’aigua). Aquest moment per al canvi de pneumàtics està marcat per llei, però els experts recomanen no esperar a arribar al límit legal (1,6 mm).
Segons l’associació Automobilistes Europeus Associats (AEA), el reglament de conducció també es preocupa que el pneumàtic estigui en perfectes condicions. Encara que la banda de rodament compleixi la normativa, hi ha altres factors com la deformació o els talls que poden motivar que a un conductor li imposin una multa. La sanció per aquesta infracció voreja els 91 euros, però pot arribar als 150 euros. Per tant, la roda cal canviar-la quan presenti alguna anomalia. Així mateix, els conductors novells han de revisar els seus pneumàtics cada vegada que freguin la vorada, perquè la roda pateix un colp, es deforma i s’exposen a ser multats. Des de l’AEA es recomana, a més, acudir al taller mecànic quan un automòbil ha estat un llarg període de temps inutilitzat. Segons aquesta associació, deixar el cotxe aturat un any desgasta més les rodes que conduir durant 100.000 quilòmetres. Però en qualsevol cas aconsellen anar amb més freqüència a revisar l’automòbil.
Als joves, des de l’AEA els aconsellen que deixen de rendir-se als encants del tunning, ja que en moltes ocasions instal·len rodes no homologades pels fabricants i es juguen la multa i perden seguretat. Cal respectar la fitxa tècnica del fabricant, perquè les rodes que dissenyen per a cada model responen a una sèrie de lleis físiques que cal respectar.
Des del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) asseguren que no hi ha una època ideal per al canvi de rodes i que cada cas és particular. Si bé a l’hivern fa més fred i es requereix més adherència a la carretera, la necessitat del bon estat del pneumàtic és extensible a tot l’any. Per a canviar les gomes el RACC recomana considerar el tipus de conducció, l’estat del cotxe i el pressupost de què es disposa. La font de l’AEA afegeix altres factors a considerar, com la zona per la qual es condueix o el tipus de carreteres que s’utilitzen amb més freqüència. No és el mateix conduir pel nord que pel sud, com tampoc ho és viatjar per autopista que per una carretera de muntanya.
Per terme general, i amb ús normal, el canvi se sol realitzar cada dos anys o cada 40.000 quilòmetres. Respecte del preu, es poden trobar models amb òptimes prestacions des de 42 euros fins a 84 euros per roda. A partir d’aquí, la gamma és molt àmplia. Quan es va al taller cal tenir clares dues coses: el pressupost i la mida de les rodes que fem servir. Si el pressupost és més elevat del que s’ha esperat, sempre hi ha la possibilitat de canviar dues rodes, en comptes de les quatre. Es recomana muntar els pneumàtics nous en l’eix posterior, amb l’objectiu d’assegurar un millor control del vehicle en situacions difícils (frenada d’emergència o corba tancada), ja que l’eix davanter es controla amb el volant, encara que l’adherència sigui més dèbil i el cul funciona millor i s’aprofita de l’adherència dels pneumàtics nous. A vegades, els deterioraments d’un pneumàtic estan ocults. Si el cotxe vibra o tira cap a un costat es pot deure a un desperfecte de la roda.
La utilització que es fa del vehicle i el seu estat determinen que un mateix joc de rodes puga durar entre 5.000 i 40.000 quilòmetres, segons el portal Todomotor. Per això, tant els fabricants de rodes com els de cotxes donen una sèrie de pautes per a treure el màxim rendiment als pneumàtics. Una firma de pneumàtics aconsella controlar-los de manera regular, i sempre abans de cada viatge. Un control periòdic permet detectar-ne i corregir-ne les anomalies. A més, recomana que cal evitar els cops contra les voreres i els clots, ja que danyen els pneumàtics greument. El fabricant aconsella verificar la pressió d’inflament una vegada al mes, perquè unes rodes mal inflades es gasten abans i, a més, de forma irregular. Així mateix, assenyala que és convenient fer un canvi de les rodes davanteres amb les del darrere cada 5.000 a 10.000 quilòmetres.
El tipus de pneumàtic que equipa d’origen cada cotxe ha sigut elegit pel fabricant per a optimar les prestacions del vehicle. Per tant, en condicions normals, els experts recomanen mantenir el mateix model. Ara bé, és possible i recomanable canviar de pneumàtics en funció del tipus de conducció, de les condicions climàtiques, de l’estat de les carreteres i dels recorreguts. Però no es recomana muntar qualsevol model de pneumàtics. Les rodes del mateix eix han de tenir les mateixes característiques comercials i tècniques. I, no cal dir-ho, els fabricants de cotxes proposen respectar sempre les especificacions que ells mateixos aconsellen per als seus vehicles.
La mida del pneumàtic es fixa per l’amplària en mil·límetres o perfil. Aquests dos paràmetres permeten modificacions. Una roda més ampla té més adherència, encara que té l’inconvenient que la resistència al rodament és major, per la qual cosa augmenta el desgast i el consum. En contra seva també hi ha el fet que la precisió en la conducció disminueix. Així mateix, es pot optar per diferents composicions en els materials de la roda. En termes esportius, es parla de gomes toves, dures o mixtes. En el cas dels turismes és el mateix. Les toves s’arrapen més, però es gasten abans. Per descomptat, són millors, però resulten més cares. Si el que es fa és disminuir el perfil, hi ha més adherència, però amb l’agreujant de reduir el confort i la durada del pneumàtic.