Profitosa per al medi ambient i per a la butxaca
L’energia és allò que utilitzem a diari i constantment des que ens llevem fins que anem al llit, però rarament pensem com administrar-la no només per a estalviar diners, sinó també per a ajudar el medi ambient. I és que hem de tenir clar que és la mateixa naturalesa la que més car pagarà tots els nostres malbarataments energètics, sobretot si es considera que tan sols el 6% de l’energia utilitzada a Espanya prové de fonts renovables. Resulta prioritari, doncs, reduir aquesta dependència econòmica del petroli i de combustibles fòssils -es tracta de fonts que a poc a poc s’esgoten- i per a això hi ha dues solucions: potenciar l’ús de fonts alternatives i renovables i, encara més important, aprendre a usar eficientment l’energia, qüestió en què tots tenim la mateixa responsabilitat. L’estalvi d’energia es pot aconseguir en qualsevol de les activitats diàries i, a més, avui en dia hi ha molts avanços tecnològics orientats a aquesta finalitat que han obtingut bons resultats. Es calcula que des de 1970 fins a l’actualitat s’ha consumit un 20% menys d’energia per generar els mateixos béns.
Els llums fluorescents (anomenats de baix consum) difereixen en molt poc dels convencionals i, a més, estan dissenyats per a substituir directament els llums incandescents tradicionals. Els avantatges del seu ús són nombrosos: consumeixen un 20-25% menys, duren fins a 8.000 hores (8 vegades més) i aconsegueixen la rendibilitat al voltant de les 3.000 hores de funcionament, per la qual cosa es recomanen especialment en usos de connexió prolongada. No obstant això, no es recomana el seu ús en llocs on s’apagui i s’encengui el llum de manera freqüent, ja que el seu consum es fa rendible a partir de la mitja hora de funcionament.
Les tècniques d’aïllament tèrmic, que consisteixen a incorporar als tancaments d’edificis (murs, sòls, cobertes, etc.) materials que oposen gran resistència al pas de la calor, redueixen les pèrdues de calor que es produeixen a l’hivern i, addicionalment, eviten que penetri a l’estiu. En resum, l’aïllament tèrmic serveix per a estalviar energia per reducció del consum de calefacció o aire condicionat, a més d’assegurar el confort interior tant a l’hivern com a l’estiu. La gamma de materials que es poden trobar al mercat és cada vegada més gran, però els més habituals són el suro i els aglomerats de fusta, les fibres minerals, el poliestirè, el vidre cel·lular o el poliuretà. La seva elecció dependrà del lloc on s’haja d’utilitzar.
Quant a l’estalvi de combustible en el transport, els hàbits de conducció constitueixen un factor clau per no consumir més del necessari cada vegada que s’utilitza l’automòbil. Per comprendre la rellevància de l’estalvi d’energia en motors i la importància d’apostar per les energies renovables, n’hi ha prou de saber que a Espanya el transport utilitza gairebé la meitat de tot el petroli consumit al país, i que en tot el món els automòbils són els principals responsables del consum de petroli. L’aportació dels usuaris passa per conduir amb menys velocitat o sense acceleracions brusques per reduir el consum.
Amb la nostra actitud a la llar també podem estalviar energia i no només retallar així les nostres factures de llum i de gas, sinó també ajudar el medi ambient. Es tracta de tenir en compte petits hàbits a l’hora de dur a terme les tasques de la llar o, simplement, d’estar a casa.
- Carregar la rentadora al màxim per fer el menor nombre de bugades possible.
- Planxar la major quantitat de roba cada vegada i no deixar la planxa encesa més del que sigui necessari.
- Tancar bé la nevera.
- Apagar els aparells d’àudio i vídeo quan ningú no els utilitzi.
- Encendre els llums només quan es necessiten, utilitzar sempre que es pugui la llum natural.
- No escalfar excessivament la casa per a acabar obrint les finestres després a causa de la calor (cal recordar que la temperatura ideal a la llar és de 22º)
- A l’hora de cuinar, tapar sempre les cassoles per no malgastar calor.
- El 1994 va entrar en vigor a Espanya una directiva comunitària que exigeix l’etiquetatge “energètic” de frigorífics, congeladors, rentadores, assecadores, rentaplats i llums d’ús domèstic. Des d’aquesta data, tots els fabricants han d’identificar cada electrodomèstic amb un nivell d’eficiència que s’indicarà amb una lletra, de la A a la G: la A indica la màxima eficiència i la G, la mínima.
- Un any abans que la directiva entrés en vigor a Espanya, a Europa es va fer un càlcul per situar cada electrodomèstic en un dels set nivells. Es va procedir de la manera següent: es va mesurar el consum anual de frigorífics, rentadores, etc, i al consum mitjà dels aparells analitzats es va assignar el punt intermedi entre les lletres D i E (que són els nivells que queden en la meitat entre la A i la G). A partir d’aquest punt o valor mitjà es van calcular els altres. Així, un frigorífic amb el mateix volum de classe A consumeix un 55% de l’energia que utilitzaria per a la mateixa tasca un de tipus mitjà (el 100% de l’energia). El de classe B consumeix entre un 55% i un 75%; una rentadora C gasta entre en 75% i un 90%, i així successivament. O dit d’una altra manera l’electrodomèstic B consumeix sobre un 10% més que l’A, el C un 20% més que l’A…
- En aquestes etiquetes, a més d’aparèixer la lletra que els correspon, s’adjunta més informació sobre cada electrodomèstic en la part dreta de l’adhesiu. Per exemple, les rentadores mesuren el consum energètic en KW/h (kilowatts per hora) per cicle de rentada i consignen també el consum d’aigua en litres i el soroll de la màquina mentre està funcionant.
- Convé tenir en compte que no hi ha cap organisme independent que etiqueti cada electrodomèstic. Les mateixes marques contracten els serveis de laboratoris homologats perquè facin proves de consum dels seus models i amb els resultats d’aquestes proves posen les etiquetes.
- Una dada important: diversos estudis han calculat que la diferència de preu entre un aparell de la classe A i un altre de la classe C s’amortitza en 5 anys gràcies al fet que el seu consum és menor.