Equipament i seguretat, aspectes a millorar
A fi d’analitzar les zones verdes de les nostres ciutats i conèixer en quin estat es troben, CONSUMER ha visitat 36 parcs o jardins emblemàtics de 12 ciutats: Madrid, Barcelona, València, Alacant, Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Màlaga, Santander, Logronyo i la Corunya.
La principal conclusió és que totes les zones verdes estudiades aproven, i amb nota, l’examen d’aquesta revista, si bé hi ha molts matisos de gran interès. Destaca positivament la qualitat natural de les zones verdes, que mereix de mitjana un notable i no registra un sol suspens. En el bloc de la seguretat, encara que el 8% dels parcs suspenen, la nota mitjana és acceptable.
Però una cosa és l’examen tècnic de CONSUMER i una altra (a vegades molt diferent) la percepció dels usuaris. Aquesta revista va preguntar a 20 visitants de cada parc si consideraven que era segur durant tot el dia. Les dades són eloqüents: el 40% dels enquestats entén que el parc a què va habitualment no és segur.
La població urbana creix entre dues i tres vegades més de pressa que la rural i tot apunta que aquesta tendència es mantindrà en les pròximes dècades. Aquest ja tradicional èxode de les zones rurals cap a la ciutat representa en la nostra quotidianitat una certa renúncia als espais verds, considerats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com imprescindibles pels beneficis que reporten en el nostre benestar físic i emocional. A més d’ajudar que respirem aire fresc i net, les zones verdes constitueixen llocs d’oci i esbarjo, uns espais propicis per a les relacions socials entre les persones. També contribueixen a mitigar el deteriorament urbanístic de les ciutats, a fer-les més habitables. A més, el contacte amb aquestes zones verdes és la màxima aproximació de molts ciutadans a la naturalesa i alguns jardins i parcs antics alberguen valuoses espècies de flora i fauna mereixedores d’una atenció social especial.
A fi d’analitzar les zones verdes de les nostres ciutats i conèixer en quin estat es troben, CONSUMER ha visitat 36 parcs o jardins emblemàtics de 12 ciutats: Madrid, Barcelona, València, Alacant, Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Màlaga, Santander, Logronyo i la Corunya.
L’OMS recomana que les ciutats disposin, com a mínim, d’entre 10 i 15 m2 d’àrea verda per habitant, distribuïts equitativament en relació a la densitat de població i per tant, d’edificació. De les 12 ciutats estudiades, i segons les dades proporcionades per fonts oficials, només Vitòria (20,8 metres quadrats de zona verda per habitant), Logronyo (18,3), Pamplona (16,9), Madrid (15,9) i Santander (14,9) superen aquesta ratio establerta per l’OMS, mentre que Barcelona, Bilbao, Màlaga, València, Logronyo i la Corunya només tenen 7 metres quadrats de zona verda per habitant. Els ajuntaments de Sant Sebastià i Alacant no han ofert dades respecte d’això a aquesta revista, tot i la insistència reiterada dels tècnics de CONSUMER.
La principal conclusió és que totes les zones verdes estudiades aproven, i amb nota, l’examen d’aquesta revista, si bé hi ha molts matisos de gran interès. Destaca positivament la qualitat natural de les zones verdes, que mereix de mitjana un notable i no registra un sol suspens. En el bloc de la seguretat, encara que el 8% dels parcs suspenen, la nota mitjana és acceptable. Però una cosa és l’examen tècnic de CONSUMER i una altra (a vegades molt diferent) la percepció dels usuaris. Aquesta revista va preguntar a 20 visitants de cada parc si consideraven que era segur durant tot el dia. Les dades són eloqüents: el 40% dels enquestats entén que el parc a què va habitualment no és segur. Però hi ha una excepció: Sant Sebastià, amb les seves tres zones verdes sense una sola opinió negativa d’usuaris respecte de la seguretat, pot presumir que els ciutadans se senten realment segurs en els seus parcs (encara que indubtablement, el fet que tanquin a partir de determinada hora afavoreix aquesta percepció de seguretat per part dels seus usuaris). Els parcs més criticats en matèria de seguretat van ser (amb més del 50% d’opinions negatives), i de pitjor a millor valorats, els següents: jardins de Piquío (Santander), Lo Morant (Alacant), Doña Casilda (Bilbao), Lakua-Arriaga (Vitòria), Parque del Oeste i El Retiro (Madrid), Parque del Oeste (Màlaga), Parque del Carmen (Logronyo), La Taconera (Pamplona) i Pablo Ruiz Picasso (Màlaga). Parlant de mitjanes, els parcs (d’entre els estudiats, naturalment) percebuts pels seus usuaris com menys segurs es troben a Madrid, Màlaga i Alacant. Crida l’atenció poderosament el gran contrast entre les dades de l’anàlisi tècnica de seguretat dels parcs i l’opinió dels seus usuaris. Aquesta contradicció és molt manifesta als parcs de Madrid, que obtenen un notable en seguretat en l’examen de CONSUMER i, tanmateix, són els menys segurs per als usuaris consultats. L’escassa vigilància o nul·la, la comissió de robatoris i la presència d’indigents, toxicòmans, colles juvenils i prostitutes són, en aquest ordre, els arguments esgrimits pels usuaris enquestats que han suspès els parcs i zones verdes en matèria de seguretat. Són, en tot cas, qüestions ben diferents de les analitzades per CONSUMER.
I, finalment, l’equipament i altres serveis tan sols aconsegueixen un aprovat de mitjana i s’ha detectat en el 8% dels parcs (que suspenen en equipament i serveis) la necessitat de millores importants, fonamentalment pel que fa a inexistència d’àrees de joc infantil, espais esportius, carrils de bici, accessos per a minusvàlids, urinaris per a gossos, zones cobertes, fonts i cabines de telèfon i horaris curts d’obertura al públic.
Seguretat, millorable
En més d’un de cada deu parcs s’han anotat, a determinades hores del dia, l’existència de prostitutes, proxenetes o toxicòmans i xeringues. Prova d’això són les xeringues detectades al parc de la Florida a Vitòria, la presència de prostitutes i proxenetes als parcs d’Arriaga (Vitòria), jardins de Pereda (Santander) i el Parque del Oeste (Madrid), o l’advertència feta per gran part de transeünts del Parque del Retiro (Madrid) alertant de la possibilitat de robatori en el cas de descuidar alguna de les pertinences. Si bé el percentatge dels espais que no aconsegueixen aprovar aquest apartat supera lleugerament el 11% i tan sols els espais verds malaguenys no aconsegueixen aprovar l’examen tècnic, la lectura de les dades (i encara més si tenim en compte les dades proporcionades per l’enquesta a usuaris) no pot ser positiva. En el 42% de les zones verdes no es va observar personal de seguretat, mentre que en el 32% la seva presència és esporàdica.
Una dada positiva: el 83% dels espais verds està tancat o delimitat d’alguna manera en el seu perímetre. I un altra de negativa: en el 64% de les zones verdes estudiades hi ha trànsit que afecta el desenvolupament normal de les activitats d’oci. Entre aquestes, en el 54% dels cas el tràfic travessa la zona verda, en el 38% és perifèric i en el 8% la circulació hi és de les dues maneres.
El millor i el pitjor... ciutat per ciutat
Parcs estudiats: Media Luna, La Taconera, Yamaguchi
El millor:
Entre els millors en qualitat d’espais verds
- La possibilitat de gaudir de la gespa en totes les zones analitzades.
- L’existència de flors i el seu òptim estat de conservació i neteja.
- L’existència d’àrees infantils, fonts i cabines telefòniques.
- La quarta millor valoració global de les dotze ciutats analitzades (7,6 punts de mitjana).
El pitjor:
- Inexistència de personal de seguretat.
- No hi ha urinaris per a gossos en cap de les zones verdes estudiades.
- Hi manquen zones cobertes en què resguardar-se de la pluja.
Parcs estudiats: Príncipe de Vergara (La Espuela), San Miguel, El Carmen.
El millor:
- No tenen barreres arquitectòniques per a minusvàlids en les seves zones verdes urbanes, i disposen d’obres artístiques en un òptim estat de conservació.
El pitjor: - No hi ha zones cobertes en què resguardar-se de la pluja.
- Només un dels tres parcs tenia flors.
- La presència d’un canal d’aigua arran de sòl sense senyalitzar i molt accessible en el Parque del Carmen, a més de fanals amb fils solts a l’abast de nens.
- La segona pitjor ciutat en el bloc de seguretat, amb 6,3 punts.
Parcs estudiats: jardins de Pereda, Península de La Magdalena, Piquío.
El millor:
- Papereres en perfecte estat de conservació i netedat i ben repartides per tota l’extensió del parc, única ciutat en què això ocorre en les tres zones.
El pitjor: - El parc de Pereda no aprova (4,8 punts) el bloc de qualitat a causa del mal estat de conservació i netedat de la gespa, encara que sembla que les obres de millora d’aquest parc començaren de forma imminent.
- Tan sols en un espai verd hi ha lavabos públics, i el seu estat de conservació i netedat deixa molt a desitjar.
- La tercera pitjor nota en equipament de les dotze ciutats de l’estudi, per darrere d’Alacant i Madrid.
- La segona pitjor valoració global (encara que amb 6,4 punts) després de Màlaga.
Parcs estudiats: parc de l’Oest, jardins del Real, jardí del Túria (tram X-XI).
El millor:
- Els parcs més ben valorats de mitjana (8,1 punts).
- La seguretat: arrbien a 8,3 punts, la segona millor valoració.
- Presència contínua de personal de seguretat en dos dels tres espais verds visitats.
- Arbres en perfecte estat de conservació i capaços de proveir una bona ombra.
El pitjor: - Dos dels tres parcs analitzats tenen horari de tancament.
- Cap disposava d’urinari específic per a gossos.
Parcs estudiats: Lo Morant, El Palmerar i Castell de Sant Ferran
El millor:
- Les zones de gespa, les millors de l’estudi.
- Parcs tancats o delimitats d’alguna manera en el seu perímetre, molt útil perquè els nens no s’escapin.
El pitjor: - Arbres, tanques i flors en mal estat.
- L’equipament (4,8 punts): cap dels parcs analitzats disposa de cabines ni d’urinaris per a gossos i només un té un accés per a minusvàlids adequat.
- Juntament amb Logronyo, l’única ciutat en què dos dels tres els parcs analitzats manquen de flors.
Parcs estudiats: jardins Méndez Núñez, parc de Santa Margarita i parc d’Europa.
El millor:
- Juntament amb els parcs de Bilbao, els millors en equipament (7,4 punts).
- Els segons millors en la valoració global (7,9).
- Parcs oberts tot el dia i dissenyats per a facilitar l’accés a usuaris minusvàlids.
- Juntament amb els de Barcelona, disposen de les millors zones cobertes.
- Entre les millors zones d’arbres
El pitjor: - El trànsit travessa dos dels parcs analitzats, i això dificulta el desenvolupament normal de les activitats d’oci.
Parcs estudiats: parc de la Ciutadella, Diagonal Mar, Parc Güell.
El millor:
- Els més segurs (9,4 punts), encara que el fet que romanguin tancats a determinades hores del dia contribueix al fet que la nota en aquest sentit sigui positiva.
- Dos dels parcs analitzats disposaven de personal de seguretat.
- Tots els parcs tenien bancs, obres artístiques i fonts en bon estat de conservació i neteja.
- Juntament amb els de la Corunya i Bilbao, els millors quant a presència de zones cobertes.
- Els que més espais esportius tenen.
El pitjor: - Manquen de cabines telefòniques.
- Tots els parcs analitzats romanen tancats a certes hores del dia.
Parcs estudiats: El Retiro, Parque del Oeste i Jardín del Capricho
El millor:
- Juntament amb els de Sant Sebastià, València i Pamplona, els millors en la qualitat de les zones verdes (9 punts).
- Els tres parcs visitats tenen zona d’arbres i de flors.
- Obres artístiques en bon estat de conservació.
El pitjor: - Juntament amb els d’Alacant, els pitjors en equipament (4,5).
- Cap disposa d’àrees infantils o zones cobertes.
- En dos dels tres parcs no hi ha lavabos públics o quan n’hi ha, el seu estat de conservació i netedat no és adequat. A més, cap té urinari per a gossos.
Parcs estudiats: Aiete, Miramar i Cristina Enea
El millor:
- La segona millor valoració global: 7,9 punts.
- Els segons millors en qualitat de les zones verdes (9,3 punts), després dels de València.
- Tots disposen d’àrea infantil de jocs, obres artístiques, fonts en bon estat de conservació i garanteixen l’accés als minusvàlids.
El pitjor: - Manquen de cabines telefòniques i urinaris per a gossos.
- Tots romanen tancats a determinades hores del dia.
- Dos d’ells tenen diverses zones sense senyalització ni barana, les úniques dues deficiències en seguretat dels tres parcs.
Parcs estudiats: Doña Casilda, Etxebarria i parc d’Europa (Txurdinaga)
El millor:
- L’equipament: el millor de les dotze ciutats estudiades.
- El gran nombre de papereres i el seu òptim estat de conservació i netedat.
- Espais esportius en molt bon estat.
El pitjor: - No hi ha personal de seguretat en cap dels espais verds.
Parcs estudiats: La Florida, Lakua-Arriaga i El Prado.
El millor:
- Les tres zones verds romanen obertes tot el dia.
- Única ciutat en què dos dels tres espais disposen de carril de bicicletes.
- Absència de barreres arquitectòniques per als minusvàlids en totes les àrees.
El pitjor: - La pitjor valoració en la qualitat de la gespa, els arbres, etc.
- Presència de toxicòmans i xeringues en un dels parcs, i de prostitutes en un altre.
Parcs estudiats: Pablo Ruiz Picasso, Paseo del Parque i Parque del Oeste.
El millor:
- L’atenció, l’estat de neteja i conservació dels tanques, que destaquen també per no tenir camins creats pels usuaris.
El pitjor: - La pitjor nota global, amb 6 punts.
- Absència de personal de seguretat.
- Només un dels parcs es troba lliure de trànsit
- La presència, en uns dels parcs, de tapes metàl·liques en el sòl, amb forats i òxid, poden resultar tallants.
- L’única ciutat en què els espais verds suspenen en seguretat (4,2 punts).
L'estudi: només les dades
- El 64% de les zones verdes romanen obertes durant tot el dia.
- En el 58,3% hi ha trànsit que afecta el desenvolupament normal de les activitats d’oci. Entre aquestes en el 54% dels cas el trànsit travessa la zona verda, en el 38% aquest és perifèric mentre que en el 8% la circulació es dóna de les dues maneres.
- El 89% de les zones verdes visitades disposen d’arbres. D’aquestes, el 89% compten amb arbres prou grans com per a proveir d’ombra els usuaris. S’han vist arbres deteriorats, en mal estat o amb signes de vandalisme, en el 14% de les zones analitzades.
- El 14% de les zones verdes tenien zones de gespa descuidada, mentre que la netedat no era l’adequada en el 7%. Quant a la possibilitat d’aixafar la gespa, en el 19% de les zones no es permetia fer-ho.
- El 22% de les zones verdes mancaven de flors. En les que sí que n’hi havia, tan sols en un 3% l’estat de conservació i cura no era l’idoni, però en el 11% s’han observat flors en mal estat o amb signes de vandalisme.
- Hi havia tanques en el 92% dels espais verds, i en el 14% d’aquests es va detectar falta de netedat.
- El 44% de les zones verdes manquen d’espais esportius, mentre que entre els que sí en tenien el 10% presentaven mal estat de conservació i netedat.
- Les zones cobertes on resguardar-se del sol i la pluja brillaven per la seva absència en el 67% de les àrees verdes.
- En el 52% dels espais verds urbans no hi havia cabines telefòniques.
- El 92% comptaven amb fonts de les quals el 12% eren de subministrament d’aigua potable, el 6% ornamentals, i el 82% tenien aquests dos tipus de fonts.
- Només en el 42% de les zones verdes no es va observar personal de seguretat, mentre que en el 32% la presència d’aquests és esporàdica.
- El 83% dels espais verds està tancat o delimitat d’alguna manera en el seu perímetre.
- El 53% de les àrees verdes manquen de lavabos públics, en la seva majoria (el 97%) gratuïts, i tan sols en el 52% d’aquests l’estat de netedat i conservació era òptim.
- El 78% de les zones verdes manquen d’urinaris per a gossos.
- El 78% de les zones verdes presenten obres artístiques, si bé tan sols en dues de cada tres l’estat de conservació i netedat era òptim.
- El 97% dels espais verds tenien papereres, però en una de cada quatre l’estat de conservació de les papereres no era l’adequat, i quant a la netedat d’aquestes, només el 8% presentaven un estat òptim.
- En totes l’àrees verdes hi havia bancs per a seure, i en el 50% dels casos el seu estat de conservació i netedat eren els òptims, mentre que el 17% es trobaven amb necessitat de manteniment millor.
- El 25% de les zones verdes mancaven d’àrea infantil d’oci, i en el 30% de les zones en què existia el seu estat de conservació no era l’adequat, per bé que resultava almenys acceptable. La netedat brillava per la seva absència en el 7% de les àrees infantils però era òptima en el 70%.
- Tan sols el 8% dels espais verds comptava amb carril específic per a bicis.
- El 17% dels parcs no estan adequadament adaptats per a ser visitats per minusvàlids.
Com es va fer?
Tècnics de Consumer van visitar durant la primera i segona setmana d’octubre un total de 36 grans espais verds urbans de dotze ciutats per a avaluar la qualitat d’aquestes zones verdes, els seus serveis i equipaments i la seva seguretat. Es van visitar els tres espais verds més representatius de cada ciutat considerant-los com els parcs o jardins amb vegetació que disposen de mobiliari urbà i d’altres serveis o equipaments. Tots ells són gestionats per entitats públiques. Per a triar les zones verdes que complissin aquests requisits, es va contactar amb el Departament de Parcs i Jardins o de Medi Ambient dels ajuntaments, perquè assenyalessin els tres espais verds més importants de la seva ciutat. Es van entendre com a tals els parcs o zones verdes de certa extensió, amb gran afluència de visitants i amb certa tradició en la ciutat. Una vegada en les zones verdes, tècnics de CONSUMER en van analitzar diversos aspectes, englobats en tres blocs: qualitat de les zones verdes (en termes d’existència i estat de conservació i netedat de zones de gespa, arbres, flors i plantes, tanques…), serveis i equipament, i seguretat. Les variables estudiades en cada bloc es van fixar amb la col·laboració amb experts en parcs urbans i medi ambient. A més, en cada un dels espais verds estudiats es va fer una enquesta a 20 usuaris (un total de 720 breus entrevistes), per conèixer la seva percepció de la seguretat de cada zona verda.