Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Zones verdes urbanes: 36 parcs, a estudi : Equipament i seguretat, aspectes a millorar

La qualitat "verd" d'aquests parcs urbans aprova amb nota, i encara que es van registrar deficiències en altres apartats, cap suspèn globalment l'examen deficiencias en otros apartados ninguno suspende globalmente el examen

/imgs/20021101/tema01.jpg
A fi d’analitzar les zones verdes de les nostres ciutats i conèixer en quin estat es troben, CONSUMER ha visitat 36 parcs o jardins emblemàtics de 12 ciutats: Madrid, Barcelona, València, Alacant, Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Màlaga, Santander, Logronyo i la Corunya.

La principal conclusió és que totes les zones verdes estudiades aproven, i amb nota, l’examen d’aquesta revista, si bé hi ha molts matisos de gran interès. Destaca positivament la qualitat natural de les zones verdes, que mereix de mitjana un notable i no registra un sol suspens. En el bloc de la seguretat, encara que el 8% dels parcs suspenen, la nota mitjana és acceptable.

Però una cosa és l’examen tècnic de CONSUMER i una altra (a vegades molt diferent) la percepció dels usuaris. Aquesta revista va preguntar a 20 visitants de cada parc si consideraven que era segur durant tot el dia. Les dades són eloqüents: el 40% dels enquestats entén que el parc a què va habitualment no és segur.

La població urbana creix entre dues i tres vegades més de pressa que la rural i tot apunta que aquesta tendència es mantindrà en les pròximes dècades. Aquest ja tradicional èxode de les zones rurals cap a la ciutat representa en la nostra quotidianitat una certa renúncia als espais verds, considerats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com imprescindibles pels beneficis que reporten en el nostre benestar físic i emocional. A més d’ajudar que respirem aire fresc i net, les zones verdes constitueixen llocs d’oci i esbarjo, uns espais propicis per a les relacions socials entre les persones. També contribueixen a mitigar el deteriorament urbanístic de les ciutats, a fer-les més habitables. A més, el contacte amb aquestes zones verdes és la màxima aproximació de molts ciutadans a la naturalesa i alguns jardins i parcs antics alberguen valuoses espècies de flora i fauna mereixedores d’una atenció social especial.

A fi d’analitzar les zones verdes de les nostres ciutats i conèixer en quin estat es troben, CONSUMER ha visitat 36 parcs o jardins emblemàtics de 12 ciutats: Madrid, Barcelona, València, Alacant, Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Màlaga, Santander, Logronyo i la Corunya.

L’OMS recomana que les ciutats disposin, com a mínim, d’entre 10 i 15 m2 d’àrea verda per habitant, distribuïts equitativament en relació a la densitat de població i per tant, d’edificació. De les 12 ciutats estudiades, i segons les dades proporcionades per fonts oficials, només Vitòria (20,8 metres quadrats de zona verda per habitant), Logronyo (18,3), Pamplona (16,9), Madrid (15,9) i Santander (14,9) superen aquesta ratio establerta per l’OMS, mentre que Barcelona, Bilbao, Màlaga, València, Logronyo i la Corunya només tenen 7 metres quadrats de zona verda per habitant. Els ajuntaments de Sant Sebastià i Alacant no han ofert dades respecte d’això a aquesta revista, tot i la insistència reiterada dels tècnics de CONSUMER.

La principal conclusió és que totes les zones verdes estudiades aproven, i amb nota, l’examen d’aquesta revista, si bé hi ha molts matisos de gran interès. Destaca positivament la qualitat natural de les zones verdes, que mereix de mitjana un notable i no registra un sol suspens. En el bloc de la seguretat, encara que el 8% dels parcs suspenen, la nota mitjana és acceptable. Però una cosa és l’examen tècnic de CONSUMER i una altra (a vegades molt diferent) la percepció dels usuaris. Aquesta revista va preguntar a 20 visitants de cada parc si consideraven que era segur durant tot el dia. Les dades són eloqüents: el 40% dels enquestats entén que el parc a què va habitualment no és segur. Però hi ha una excepció: Sant Sebastià, amb les seves tres zones verdes sense una sola opinió negativa d’usuaris respecte de la seguretat, pot presumir que els ciutadans se senten realment segurs en els seus parcs (encara que indubtablement, el fet que tanquin a partir de determinada hora afavoreix aquesta percepció de seguretat per part dels seus usuaris). Els parcs més criticats en matèria de seguretat van ser (amb més del 50% d’opinions negatives), i de pitjor a millor valorats, els següents: jardins de Piquío (Santander), Lo Morant (Alacant), Doña Casilda (Bilbao), Lakua-Arriaga (Vitòria), Parque del Oeste i El Retiro (Madrid), Parque del Oeste (Màlaga), Parque del Carmen (Logronyo), La Taconera (Pamplona) i Pablo Ruiz Picasso (Màlaga). Parlant de mitjanes, els parcs (d’entre els estudiats, naturalment) percebuts pels seus usuaris com menys segurs es troben a Madrid, Màlaga i Alacant. Crida l’atenció poderosament el gran contrast entre les dades de l’anàlisi tècnica de seguretat dels parcs i l’opinió dels seus usuaris. Aquesta contradicció és molt manifesta als parcs de Madrid, que obtenen un notable en seguretat en l’examen de CONSUMER i, tanmateix, són els menys segurs per als usuaris consultats. L’escassa vigilància o nul·la, la comissió de robatoris i la presència d’indigents, toxicòmans, colles juvenils i prostitutes són, en aquest ordre, els arguments esgrimits pels usuaris enquestats que han suspès els parcs i zones verdes en matèria de seguretat. Són, en tot cas, qüestions ben diferents de les analitzades per CONSUMER.

I, finalment, l’equipament i altres serveis tan sols aconsegueixen un aprovat de mitjana i s’ha detectat en el 8% dels parcs (que suspenen en equipament i serveis) la necessitat de millores importants, fonamentalment pel que fa a inexistència d’àrees de joc infantil, espais esportius, carrils de bici, accessos per a minusvàlids, urinaris per a gossos, zones cobertes, fonts i cabines de telèfon i horaris curts d’obertura al públic.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografías | Fotografías | Investigaciones

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte