El diagnòstic precoç, el millor per a combatre-la
El 14% del total de les baixes laborals del nostre país es deuen a malalties reumàtiques, segons la Societat Espanyola de Reumatologia. Només les afeccions respiratòries motiven més baixes, però les reumàtiques ocupen el primer lloc en nombre de dies de treball perduts. Dolor i incapacitat són els símptomes més greus de les malalties reumàtiques, que tenen l’honor dubtós de ser considerades com les malalties amb pitjor qualitat de vida per als qui les pateixen.
Hi ha una gran confusió al voltant del terme “reuma”, que s’utilitza per a englobar qualsevol tipus de dolor muscular, ossi i articular, siga quin siga el seu origen i causa. Fins i tot, sovint es fa servir per a referir-se a dolors ocasionats per estats de tensió, estrés, males postures, fred, humitat o malestars associats a malalties infeccioses com la grip, les angines, la febra tifoide, etc., que no té res a veure amb les malalties reumàtiques.
Però en realitat no hi ha una única malaltia reumàtica, sinó més de dues-centes malalties diferents, cadascuna amb les seues manifestacions i tractaments diversos. Les més conegudes i freqüents són: l’artrosi, que pateixen prop de dos milions de persones i es produeix pel desgast del cartílag; l’artritis reumatoide, que es manifesta amb la inflamació de les articulacions; i l’osteoporosi, amb dos milions i mig d’afectats, la majoria de les quals dones a partir de la menopausa.
Davant de la presència de dolors articulars o musculars de llarga durada, és fonamental establir el diagnòstic al més precoçment possible, per a instaurar així la teràpia adequada amb la major celeritat. Encara que les malalties reumàtiques no es curen, per mitjà dels tractaments s’aconsegueixen remissions importants i, en molts casos, encara que el pacient continua amb la malaltia, a penes en pateix els símptomes.
Les malalties reumàtiques responen a diverses causes:
- Degeneratives: la més freqüent és l’artrosi.
- Metabòliques: és el cas, per exemple, de la gota.
- Immunològiques: cada vegada és més coneguda l’associació entre alteracions immunològiques i malalties reumàtiques.
- Infeccioses: l’exemple més clar és el de la febra reumàtica.
- Inflamatòries: són produïdes per la inflamació de les articulacions sense que hi hagi una causa coneguda clara, com és el cas de l’artritis reumatoide, i que és el prototipus de malaltia reumàtica inflamatòria i de la qual ens ocuparem a continuació.
L’artritis reumatoide (AR) és una malaltia inflamatòria de causa desconeguda, que afecta fonamentalment les articulacions -preferentment de mans, genolls, columna cervical- i amb participació del sistema immunològic. Es tracta d’una malaltia d’evolució crònica, amb curs i durada variables, que a més s’acompanya d’altres símptomes extraarticulars. En la fase final de l’artritis reumatoide les articulacions es deformen i es perd la capacitat de portar a terme accions quotidianes. S’estima que entre l’1% i el 2% de la població pateix artritis reumatoide; per tant, és una malaltia molt freqüent. Les dones la sofreixen més que els homes, en una proporció de tres a un, i s’inicia preferentment entre els 25 i els 50 anys, per bé que la seva prevalència augmenta amb l’edat i entre les persones més grans de 65 anys arriba a ser del 12%. No té predilecció per cap raça, ni relació amb àrees geogràfiques o condicions climàtiques. Ens trobem, per tant, davant d’una afecció universal.
Cal assenyalar que hi ha una forma d’artritis que apareix a edats molt joves i que s’ha anomenat de diverses maneres, com artritis reumatoide juvenil o artritis crònica juvenil, una forma d’artritis en els nens que ofereix moltes variants, amb un procés diferent de l’adult i que seria més correcte denominar artritis idiopàtica juvenil, que requereix un diagnòstic al més precoç possible per a establir-ne el tractament oportú.
Des de fa més de mig segle s’intenta identificar algun bacteri o virus que en siga el causant, però no s’ha demostrat que un agent infecciós intervingui en la malaltia. Se sap que, dins del procés inflamatori que caracteritza l’artritis reumatoide, participa el sistema immunològic. La inflamació de la sinòvia, membrana que recobreix les articulacions per dins i que segrega el líquid que lubrica les superfícies articulars, caracteritza la malaltia. Aquesta membrana sinovial sofreix un procés inflamatori i com a conseqüència es forma un teixit de granulació conegut com pannus, que envaeix l’articulació i afecta el cartílag, els lligaments, els tendons i les estructures òssies. Gradualment es va destruint i deformant l’articulació. A la llarga, a més de la simptomatologia, de vegades molt dolorosa, apareixen la incapacitat funcional i es perd mobilitat articular. El símptoma més habitual és la rigidesa matinal de les articulacions afectades, especialment de les mans, que es prolonga almenys una hora i desapareix de forma espontània.
Davant de la sospita que es pateix la malaltia cal efectuar un estudi radiogràfic i una anàlisi de sang amb determinacions d’immunoglobulines, factors reumatoïdals i autoanticossos. És fonamental efectuar el diagnòstic correcte al més aviat possible per a establir ràpidament el tractament i frenar, en la mesura que es pugui, l’avanç de la malaltia.
L’evolució de la malaltia és molt variable, amb èpoques més suportables que alternen amb d’altres de simptomatologia florida en forma de brots. El tractament té com a finalitat alleujar el dolor, disminuir la inflamació articular i, el més important, mantenir o restablir la funció articular i prevenir la destrucció òssia i del cartílag. El tractament ha de ser individualitzat, perquè en cada pacient les manifestacions de la malaltia són diferentes.
El tractament simptomàtic per a controlar la inflamació i el dolor es du a cap per mitjà d’antiinflamatoris. El tractament específic, a base de cloroquines, sals d’or, metotrexate, sulfasalazina i altres fàrmacs, presenta riscos i beneficis i ha de ser sempre administrat sota control especialitzat. Resulten imprescindibles les mesures per a preservar la funció i la integritat articular i el sistema musculoesquelètic en general. La fisioteràpia i la rehabilitació constitueixen dues opcions interessants. Alguns especialistes recomanen realitzar activitats aquàtiques terapèutiques, exercicis en l’aigua practicats en una piscina climatitzada, adequats no només per a l’artritis reumatoide sinó per a totes les malalties reumàtiques.
- Artritis de tres o més zones articulars: els més afectats són els genolls, els colzes, les espatlles i els turmells.
- Artritis simètrica, és a dir, afectació simultània de les mateixes zones en les dues meitats corporals.
- Artritis de les mans. Amb el pas del temps les mans es van deformant, els músculs es van atrofiant i, al final, l’anquilosi (pèrdua total de la mobilitat) de les articulacions n’és el resultat en els casos més greus.
Però a més d’estes manifestacions articulars, n’hi ha d’altres extraarticulars:
- Els nòduls reumatoïdals, presents en el 25% dels casos, són nòduls situats sota la pell sobre prominències òssies.
- L’afectació cardíaca en forma de pericarditis es dóna en el 30-40% dels casos.
- A nivell pulmonar pot haver-hi pleuritis, fibrosi pulmonar, obstrucció de les vies aèries, nòduls pulmonars.
- També els ulls poden afectar-se i apareix la inflamació de la còrnia i de la conjuntivitis (queratoconjuntivitis seca)