El primer pas per a una millor qualitat de vida

El primer pas per a una millor qualitat de vida

/imgs/20021101/alimentacion01.jpg
Els avanços de les ciències de la salut, inclosos els de la nutrició humana, han permès prolongar la nostra esperança de vida considerablement. Així, actualment se situa per damunt dels 70 anys en països d’alt nivell de benestar. Paral·lelament, el concepte de la qualitat de vida ha adquirit un protagonisme més gran entre els qui arriben a la tercera edat, que ja no es conformen a viure una llarga existència: ara també es persegueix arribar a vell en el millor estat físic i mental. Una alimentació adequada és el primer pas per a aconseguir-ho, però emmarcada dins d’un estil de vida saludable, que comprèn també la pràctica regular d’exercici segons la condició física individual i l’abandó d’hàbits perjudicials (tabac, alcohol, automedicació), sense oblidar la importància de mantenir la ment ocupada en activitats ludicorecreatives.

Quina relació té la salut amb l’alimentació?

Determinades alteracions i malalties es relacionen amb desequilibris en l’alimentació, ja sigui per excés d’alguns nutrients, que poden causar obesitat, problemes de tensió, colesterol elevat, etc., o per defecte, com la falta de vitamines i minerals, que provoquen anèmia, falta de gana, caiguda de cabell, etc. Alimentar-se, doncs, no només consisteix a menjar per a viure o per a assaciar la fam, constitueix una necessitat que podem aprofitar per millorar la nostra salut o, almenys, per no empitjorar-la. Factors ambientals (costums i cultura del lloc en què vivim, modes i mitjans de comunicació, entorn familiar…), personals (sexe, edat, preferències, religió), el grau d’activitat (sedentària, lleugera, moderada) i l’estat d’ànim i de salut influeixen en la nostra alimentació. Per això, encara que dues persones segueixin dietes molt diferents, les dues es consideraran adequades sempre que cobreixin les necessitats de l’organisme d’acord a les característiques individuals i permeten aconseguir o mantenir un òptim estat nutritiu i de salut.

Necessitats d’aliments en les persones grans

Cap modalitat dietètica serveix per a totes les persones, l’alimentació ha d’ajustar-se a les necessitats particulars en funció de diversos factors. No obstant això, hi ha recomanacions generals extensibles a totes les persones grans, que els permetran cobrir les necessitats d’energia i d’altres substàncies aprofitables per l’organisme (nutrients).

• ENERGIA (hidrats de carboni i greixos): és necessària per a efectuar les funcions vitals del cos (bombament del cor, respiració, etc.) i per a realitzar activitat física. A partir dels 50 anys les necessitats d’energia disminueixen considerablement, pel fet que es produeixen canvis en la composició del cos (part de múscul es converteix en greix) i que normalment disminueix el grau d’activitat. Per tant, l’alimentació ha d’aportar menys calories que en etapes anteriors de la vida, perquè en cas contrari es tendeix a engreixar fàcilment i de forma progressiva. A partir dels 65-70 anys el nivell de sucre en la sang és, amb freqüència, més elevat del normal, per la qual cosa es recomana consumir menys dolços, rebosteria, begudes amb sucre… En canvi els cereals (pa, arròs, pasta…), les patates i els llegums, base de la nostra alimentació, han de seguir presents en cada una de les menjades del dia. Després dels 65 anys no cal abusar d’aliments grassos d’origen animal (maionesa, nata, mantega, formatges curats, carns grasses, embotits i patés…), ja que es relacionen amb nivells alts de colesterol i altres greixos (triglicèrids) que poden augmentar el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars.
  Per a persones grans que no prenen calories suficients per falta de gana, malestar o altres causes, convé preparar plats complets, de poc de volum, però molt nutritius (puré amb pollastre o peix blanc, etc.).
• MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ (proteïnes): és necessari incloure aliments rics en proteïnes completes, perquè contribueixen a mantenir els nostres òrgans, teixits (músculs, ossos…) i el sistema de defenses en bones condicions per a combatre eficaçment infeccions i malalties. N’hi ha prou prenent cada dia la quantitat suficient de llet i lactis; carn, peix o ou com a segon plat, en els principals àpats, i els seus derivats (iogurts, formatges poc grassos, carns fredes, pernil, etc.) en menor quantitat en esmorzars i berenars. En cas de seguir una dieta baixa en sal és preferible triar el formatge fresc sense sal o el mató (els altres són molt rics en sodi) i carns fredes especials baixes en sodi, per a un consum ocasional.
• ELEMENTS REGULADORS (vitamines, minerals, aigua i fibra): es tracta de substàncies que regulen tots els processos que tenen lloc en l’organisme. Per això, és recomanable menjar diàriament una mica de verdura i fruita fresca.
  Així mateix, és fonamental prendre la quantitat suficient de líquids, especialment en temporades de calor intensa. Beure aigua, sucs de fruites, infusions, brous desgreixats o de verdures i sopes, gelatines de sabors, etc. al llarg del dia ajuda a netejar l’organisme (risc més baix d’infeccions urinàries i respiratòries) i s’aconseguirà evitar la deshidratació.

Recordi que la quantitat i tipus d’aliments a consumir cada dia (poc grassos, semigrasos o grassos, refinats o integrals, amb sal o sense, etc.) depén de les necessitats de cada persona.