Què faig amb l'ordinador vell?
El 12 d’agost de 1981 IBM va treure el primer PC, una màquina amb 16 kB de RAM (avui en dia tenen 32.000 vegades més memòria) i que llegia disquets de 60 kB (un DVD d’una sola capa guarda 29.000 vegades més informació). A pesar del seu preu, prop de 3.000 euros (avui costen tres vegades menys, fins i tot sense tenir en compte la inflació!), en pocs mesos se’n van vendre 35.000 unitats, amb la sorpresa de la mateixa IBM.
La velocitat a què, des de llavors, apareixen al mercat ordinadors més nous i més potents sense que augmenten de preu, contribueix que els usuaris es vegen temptats a canviar de màquina molt abans del final de la seua vida útil. Els PC, monitors i perifèrics vells, espatllats o, senzillament, superats per nous models, acaben arraconats a l’habitació, als trasters o llançats de mala manera a un contenidor o abocador improvisat.
Però aquest avanç és necessari? Aquesta és la primera pregunta que s’ha de fer l’usuari quan es disposa a aparcar prematurament el PC envellit. És cert que a mesura que els ordinadors avancen en prestacions, la indústria se les empesca per a omplir-los amb versions més pesants dels programes i nous sistemes operatius cada vegada més exigents. Però els ordinadors vells servien i serveixen perfectament per a una gran quantitat de tasques, les més comunes entre els usuaris. Si no hi ha cap necessitat real, com l’edició de vídeo o els jocs d’última generació, els ordinadors amb més d’un lustre donen molt de joc.
Un ordinador amb un processador 386 a 33 MHz, amb 4 MB de RAM i 100 MB de disc dur, és a dir, de fa més de deu anys, pot realitzar sense problemes tasques d’oficina amb un sistema operatiu Windows 3.1. A partir d’aquí, amb processadors 486 DX2 i sobretot des d’un Pentium a 100 MHz, l’ordinador no es queixarà per utilitzar processadors de text, fulls de càlcul, programes de comptabilitat o el navegador d’Internet i el correu electrònic. No hi haurà problemes per a instal·lar-hi Windows 95 ni fins i tot el més exigent Windows 98 (a partir de 32 MB de RAM), ni per a gravar CD, això sí, a velocitats de 2x. En tots aquests casos, també hi ha versions específiques del sistema operatiu Linux que s’adapten com un guant a aquestes màquines antigues.
Abans de rebutjar l’ordinador antic, val la pena valorar si no n’hi haurà prou d’actualitzar-ne algun dels components (disc dur, memòria, targeta gràfica, etc.) o afegir-ne d’altres (lector/gravador de DVD, per exemple) per a cobrir les necessitats de manera menys onerosa.
Una vegada que s’ha pres la decisió d’adquirir un nou ordinador, el més normal és que l’anterior es convertisca en una caixa grisa amb la qual no se sap què fer. El PC antic serveix per a un munt de tasques ‘menors’, com ara processar textos, navegar per Internet o jugar partides d’escacs, que poden ser suficients per a cases on dues persones necessiten utilitzar el PC al mateix temps (com, per exemple, dos escolars). Per a això convé fer-hi una bona neteja, delimitar per a què s’utilitzarà i instal·lar-hi els programes adequats a la seua capacitat. Una altra opció és connectar-lo mitjançant un cable (o una xarxa sense fils) al PC més potent i utilitzar tots els seus recursos (és a dir, l’ordinador vell serà un “terminal ximple” del gran, i es comportarà gairebé com si tinguéssem dos ordinadors d’última generació, ja que el vell s’aprofita dels temps en què el processador del nou es manté inactiu). En última instància, es pot desmuntar i aprofitar-ne alguns dels components. Però si més que ajudar destorba, encara és possible trobar qui li’n trega algun partit.
Tant si es tracta d’un ordinador vell com si té alguna avaria, hi ha organitzacions que s’encarreguen de recollir-lo per a projectes socials, educatius o d’ajuda al tercer món. La Fundació Bip Bip (www.bipbip.es), per exemple, recull ordinadors d’empreses i particulars, els posa a punt i els cedeix a ONG que els destinen a persones en risc d’exclusió social. N’hi ha més projectes, com ara Presencia Activa (www.abierta.org/donar.htm), que també recullen ordinadors de manera gratuïta per a donar-los a organitzacions sense ànim de lucre, i d’altres ONG que destinen els equips a països en desenvolupament, com Nuevas Tecnologías para África (www.ntafrica.org) i Telecomunicaciones Solidarias (www.renuevate.com/teso/).
Si per fi decidim que l’únic destí factible per al PC són les escombraries, llavors només cal posar atenció a com ens en desfem. S’han de rebutjar per mitjà dels punts nets (a València es coneixen com “Ecoparcs” o “Àrees d’aportació”, al País Basc s’anomenen “Garbigune” i a Catalunya, “Deixalleries’), on van a parar els residus domèstics que pel seu volum (electrodomèstics, mobles, equips informàtics…) o perillositat (productes químics, pintures, olis, bateries, etc.) no tenen cabuda entre les deixalles normals. Aquestes instal·lacions són només per a particulars i són completament gratuïtes.
Peces de museu
www.obsoletecomputermuseum.org
Si l’ordinador és prou vell i original pot formar part d’un museu. Aquesta pàgina recopila imatges (algunes en 3D) d’antigalles com els Amstrad, Commodore o els primers Apple.
www.computeremuzone.com
Gràcies als emuladors, un PC antic (n’hi ha prou amb un 486) es pot convertir en una màquina de videojocs, per a jugar-hi a clàssics de Spectrum, Atari, Amstrad o Amiga.
Escola de reciclatge
www.escuelas.consumer.es/reciclaje
Un curs de consumer.es per a descobrir com fer un favor al medi ambient convertint senzills hàbits en una pràctica comuna.
Linux és un sistema operatiu lliure (es poden veure i canviar els seus budells) i gratuït. És personalitzable i flexible, i el seu disseny és tan modular que serveix perfectament tant per a l’últim dels ordinadors com per a una computadora ‘vella’ (encara que en aquest cas serà menys vistós i senzill). El seu problema és que encara no ha aconseguit ser tan fàcil de fer servir en alguns aspectes com Windows, per la qual cosa la millor opció per a iniciar-s’hi és recórrer a versions, com Knoppix (www.knoppix.com), que s’arrenquen directament des del CD-ROM (sense instal·lació ni configuració) i no canvien res del que ja hi ha a l’ordinador.
N’hi ha prou amb un processador 386, 8 MB de RAM i 50 MB d’espai al disc dur per a una instal·lació mínima (com la de Tiny Linux: http://tiny.seul.org), i amb poc més s’aconsegueix un sistema Linux completament funcional amb entorn gràfic (X-Window). A partir d’aquí es poden instal·lar versions per a Linux de tota classe d’aplicacions. Disposa d’un paquet ofimàtic complet (OpenOffice.org), navegadors (Mozilla, Firefox, etc.), programes de retoc fotogràfic (GIMP) o de missatgeria instantània (compatibles fins i tot amb els Messenger de Yahoo! i Microsoft). Però, és clar, a mesura que li exigim més, el PC haurà de ser “menys vell”.