L'impacte de la tecnologia en miniatura
La nanotecnologia i les seues aplicacions estan cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana, encara que fins fa ben poc es consideraven ciència ficció. La medicina, l’enginyeria, la informàtica, la mecànica, la física o la química són només algunes de les disciplines que ja s’estan beneficiant, o ben aviat ho faran, de les possibilitats que ofereix la nanotecnologia, que no és res més que la branca de la tecnologia que s’ocupa de la fabricació i el control d’estructures i màquines de dimensions minúscules, a escala nanomètrica. Per a entendre més fàcilment les dimensions d’aquestes microscòpiques mesures, hem de dividir un mil.límetre entre un milió i així ens situarem en el món en què treballa la nanotecnologia.
Les possibilitats que ofereix són múltiples i ja hi ha al mercat productes aplicats en la medicina i la cirurgia (que constitueixen el 21 % dels negocis nanotecnològics dels Estats Units), en la informàtica (la potència dels ordinadors ha augmentat i ho continuarà fent), l’alimentació (el subministrament d’energia), la construcció d’edificis (ciments, pintures especials), els cosmètics, els teixits tèxtils i els sistemes per a la purificació i la desalinització de l’aigua. Per a alguns científics, la nanotecnologia és “comparable al naixement dels semiconductors electrònics en la dècada dels 50, o al del làser als anys 60”, i els seus avantatges, innumerables.
Però no tot són lloances per a aquesta nova tecnologia. Els grups contraris sostenen que la incidència mediambiental que té és gran i assenyalen com a exemple els danys causats a animals per avions supersònics personals volant baix, o l’impacte de l’energia solar a gran escala, que podria fins i tot modificar la lluminositat terrestre actual. A més, subratllen que uns materials més resistents permetrien el desenvolupament de màquines molt més grans, capaces d’excavar o destrossar grans àrees del planeta a un pas més accelerat. Segons aquestes organitzacions, la nanotecnologia podria fomentar l’ús de productes diminuts, que podrien, al seu torn, convertir-se amb el temps en un tipus de nanodeixalles difícils de netejar i podrien causar problemes de salut. En canvi, per als defensors d’aquesta especialitat, amb el seu ús es podrien eradicar els patògens, la pol.lució en l’aire i l’aigua i la fam al món, gràcies a la multiplicació d’aliments.
Per a molts investigadors l’impacte més important de les tecnologies a nanoescala podria resultar de la fusió de la nanotecnologia i la biotecnologia: es crearia una nova disciplina a penes reconeguda, anomenada nanobiotecnologia. Segons el grup Acció sobre Erosió, Tecnologia i Concentració (ETC), “l’escenari futur més probable és la fusió de matèria viva i no viva. A partir d’aquesta unió es fabricaran organismes i productes híbrids que tindran uns comportaments i unes formes impredictibles i incontrolables”. En aquest context, el grup ETC planteja les preguntes següents: arribarà la indústria nanobiotecnològica a combatre els nanobiorobots fora de control de la mateixa manera que la indústria biotecnològica ho ha fet amb els transgènics?, es convertirà la contaminació genètica actual en la “plaga verda” del demà?
Encara que s’espera que la nanotecnologia ocasione un fort impacte en sectors bàsics com l’alimentació, l’agricultura i la salut, no hi ha cap organisme intergovernamental responsable de normalitzar-la, ni estàndards científics internacionals per a regular la investigació en laboratoris o la introducció al mercat de nanoproductes o nanomaterials. Per al grup ETC pocs governs del món estan calculant les implicacions ambientals i per a la salut d’aquesta nova revolució industrial.
A hores d’ara, són escassos els estudis sobre l’impacte dels nanomaterials en el medi ambient i la salut, per la qual cosa moltes preguntes no tenen resposta. Una d’aquestes poques anàlisis és un informe especial de la Royal Society i l’Acadèmia Reial d’Enginyers britànica, en què s’adverteix sobre els possibles riscos per a la salut humana i el medi ambient de l’ús d’aquesta nova tecnologia en miniatura. L’estudi afirma que “és fonamental que el sistema regulador siga ajustat i que les nanopartícules siguen avaluades com a nous químics, tant en les proves com en l’etiquetatge”. D’altra banda, l’informe reconeix que la majoria de les àrees de la nanotecnologia no resulten perilloses per a la salut, però adverteix que algunes nanopartícules de fàbrica poden penetrar en zones del cos humà inaccessibles per a partícules més grans. Quant als aspectes mediambientals, els investigadors britànics recomanen “que es prohibisca l’alliberament en el medi ambient de grans quantitats de nanopartícules fins que quede fefaentment demostrat que hi ha més beneficis que riscos en aquesta activitat”.
Nanobomba: màquina experimental capaç de distingir entre bacteris i cèl.lules humanes. Una vegada que ha seleccionat el seu blanc, ataca el bacteri fins a matar-lo i respecta la cèl.lula humana.
Nanomotors: il.lustren un exemple d’engranatge atòmic realitzat per ordinador.
Nanotransportadors: de gran eficàcia a l’hora de transportar fàrmacs i ADN.
Fago T4: el seu disseny està inspirat en els virus, i dóna vida a una màquina que té la capacitat de col.locar les potes sobre la superfície dels bacteris i injectar-los ADN.
Nanolaboratori: enfront dels laboratoris convencionals que ocupen àmplies sales, es podran dissenyar autèntics centres d’investigació de la grandària d’un microxip.
En el medi ambient
La nanotecnologia ha llançat nous productes ambientals per a prevenir l’erosió i netejar els llocs contaminats. Per exemple, es pot protegir la terra assolada mitjançant un component que afavoreix l’estabilització del sòl. Hi ha un producte, orgànic i biodegradable, que experimenta reaccions electroquímiques a un nivell de quatre nanòmetres mesclat amb aigua. La reacció provoca que entre els silicats del sòl i els silicats del producte es produïsca un autoacoblament, i que es forme un tipus de crosta que es manté durant un any. La crosta prevé l’arrossegament de la terra (erosió) i permet la germinació i l’arrelament de les llavors mesclades amb el producte.
En la salut
La nanotecnologia dóna llum a una nova ciència que irromp en el camp de la medicina. Es basa en la creació d’ordinadors microscòpics capaços de rastrejar els racons més inaccessibles de l’organisme. El seu objectiu immediat és reparar lesions, ja siguen produïdes per una malaltia, accidents o per envelliment, però també poden combatre virus i bacteris o destruir cèl.lules canceroses.
Fins al moment, la cirurgia més puntera no aconsegueix arribar a nivell cel.lular, però la nanotecnologia ofereix possibilitats revolucionàries. Els seus artefactes moleculars estan dirigits per nanocomputadores i a través de sensors, programes i artefactes moleculars seran capaços d’examinar i reparar cèl.lules. Aquests robots mèdics minúsculs entraran pel torrent sanguini per a rastrejar l’organisme a la recerca d’avaries amb grandàries semblants a les dels bacteris i virus. I després del reconeixement meticulós, procediran a la reparació cel.lular.