Els programes per descarregar arxius, molt recomanables

Els programes per descarregar arxius, molt recomanables

/imgs/20010601/internet01.jpg
No és complicat. Al cap i a la fi, descarregar alguna cosa resulta tan senzill com fer clic amb el ratolí sobre un enllaç que porti directament a l’element escollit. Però, l’ampli ventall d’ítems oferts per a la seva lliure descàrrega a Internet omple de petits matisos un acte que hauria de ser automàtic. Què es pot descarregar? Tot el que admeti ser digitalitzat: textos, vídeos, sons o fotografies, en qualsevol dels múltiples formats en què es poden codificar. La majoria d’elements a descarregar estan disponibles des de pàgines web i accedir-hi resulta tan senzill com fer-hi clic damunt. La majoria de vegades el procés es limita a indicar a l’ordinador on ha de guardar l’arxiu. Això no obstant, aquest procés dista de ser perfecte. La connexió es pot tallar quan amb prou feines falten uns minuts i engegar a rodar diverses hores de descàrrega. Per això és molt recomanable instal·lar un programa que gestioni les descàrregues, entre els quals Go!zilla és un dels més coneguts. La virtut més gran d’aquestes aplicacions és la seva capacitat de reprendre la descàrrega des del punt en què s’hagi tallat, la qual cosa permet baixar un document de gran mida en diferents moments. A més, les descàrregues es poden programar perquè comencin i s¿aturin a hores determinades. D’aquesta manera, s’aprofita per a aquest procés les hores nocturnes, quan les tarifes telefòniques són més econòmiques i la Xarxa està menys saturada.

La descompressió, necessària

El que es descarrega rares vegades sol estar a punt per utilitzar-ho, és necessari descomprimir-ho. I és que a Internet l’amplada de banda val més or que no pesa. El cabal d’informació que pot rebre un internauta cada segon s’assembla molt més a un rierol en sequera que a una rambla en plena temporada de pluges. Un exemple: per transferir l’equivalent a un disquet amb un mòdem convencional en condicions ideals són necessaris sis minuts, per a un CD-ROM farien falta 43 hores. Per això s’intenta ajustar al màxim la mida dels documents a descarregar. Els arxius comprimits ocupen menys, però no es poden usar tal qual, s¿han de descomprimir amb una aplicació adequada. Si el programa descompressor està instal·lat a l’equip, el procés resulta tan senzill com fer doble clic damunt l’element i seguir els passos que indica la pantalla.

Les webs, difícils de guardar

Guardar una pàgina web en la seva totalitat és més complicat. A diferència d’un document del Word en el qual tot s’emmagatzema en un únic arxiu, una pàgina web té múltiples elements diferents que es guarden per separat i que només el programa navegador enllaça a l’hora de mostrar. Per això, a l’hora de guardar el resultat dista molt del disseny original, ja que s’han suprimit les fotografies i altres elements multimèdia. La cinquena versió de l’Explorer sí que permet guardar una pàgina web amb tots els seus elements. Per a això només cal indicar a l’equip que el que es vol emmagatzemar és una “pàgina web completa”.

Tanmateix, per aconseguir un lloc web sencer cal instal·lar un navegador offline. Llocs com Softonic o Tucows n¿ofereixen diversos, però un dels més coneguts és Offline Explorer Pro. La seva tasca és fer una còpia al disc dur de tot el que trobi en una web. Es tracta d’una via excel·lent per llegir documents extensos sense haver d’abonar permanentment la connexió telefònica. Però, no us compliqueu, si l’únic que voleu és guardar una fotografia que apareix en una web feu-hi clic al damunt amb el botó dret (si és un PC) o mantingueu el clic (si és Macintosh) i escolliu “Guardar imatge com…”.

No tot es pot guardar

Un apunt important. No tots els documents que es troben a Internet es poden descarregar a l’ordinador, certs vídeos i sons no permeten que l’internauta els guardi. És el que es coneix com streaming. El document en la seva totalitat no està en cap moment al disc dur de l’usuari, sinó que es reprodueix a mesura que es descarrega. És el sistema emprat per la majoria de televisions i ràdios en línia ja que així aconsegueixen dos objectius: la reproducció s’agilita perquè no s’espera que tot el contingut s’hagi transferit i, alhora, l’internauta no accedeix a una còpia digital (i, per tant, fàcil de duplicar i distribuir) del contingut. El que es va rebent s¿emmagatzema de forma efímera i acaba per esborrar-se sense que en cap moment hagi estat complet a l’ordinador.

Per a una transferència eficaç

Utilitzeu un programa per gestionar les descàrregues. No resulta complicat aprendre a usar-los i us solucionaran molts maldecaps. Les seves funcions són variades, però la principal és que si es talla la connexió a la Xarxa aquestes aplicacions són capaces de reprendre la descàrrega de l’arxiu des del punt en què es va quedar.

Sigueu prudents. Mantingueu un dubte raonable sobre l’origen de cada document, ja que és possible que continguin virus. Recordeu que instal.lar un programa antivirus actualitzat és altament recomanable, però no és la panacea. Davant de pàgines web que no suscitin confiança és fonamental mostrar-se previngut.

Aprengueu a utilitzar un descompressor. La majoria d’elements que portarà estaran comprimits perquè la seva descàrrega sigui més ràpida. Per tant, els haureu de passar per un descompressor abans d’utilitzar-los. El més famós per a PC és WinZip i per a Macintosh Stuffit Expander, tots dos són de pagament però permeten provar-los de forma gratuïta.

Instal.leu tots els connectors (plugin) que necessiteu. Aquests programes no solen ocupar gaire espai i majoritàriament són gratuïts. Us serviran per veure de forma correcta tipus d’arxius especials que el vostre ordinador pot no estar preparat per mostrar. Quan intenteu descarregar un ítem que els requereixi, la mateixa pàgina web us ho advertirà.

No abuseu del correu electrònic. Podeu descarregar tot el que la vostra paciència us permeti, però no pressuposeu que un conegut voldrà estar mitja hora rebent el vídeo que li heu enviat per correu electrònic. Limiteu la mida màxima dels arxius que s’envien dins dels correus electrònics (arxius adjunts) a un megabyte (les dues terceres parts d’un disquet).