Els detalls marquen les prestacions
L’habitual és que la mateixa comunitat de veïns atengui la necessitat de contractar una pòlissa que garanteixi la reparació d’avaries a les zones comunes de les finques. Es tracta d’assegurances que assumeixen el risc d’incendis, fuites d’aigua, trencament de portes i finestres, i robatori, és a dir, tot el que afecta o deriva de desperfectes en l’anomenat continent d’una casa. En l’argot assegurador es coneixen com assegurances de comunitat. Però aquestes pòlisses no cobreixen el contingut de la casa (mobiliari?), i associacions de consumidors i companyies d’assegurances coincideixen a assenyalar que val la pena complementar la pòlissa bàsica amb una assegurança per cobrir fuites d’aigua no incloses a la pòlissa de la comunitat, desperfectes del mobiliari…
Subjectar-se a l’assegurança mancomunada, una obligació estatutària a la majoria de les comunitats de veïns, suposa al voltant de 12.000 pessetes a l’any, a les quals es fa front en els rebuts de la comunitat. Però el cost d’una assegurança particular, també coneguda com assegurança multirisc, és molt relativa i dependrà dels metres quadrats de l’habitatge i del mobiliari, encara que es calcula sobretot en funció d’una variable: en quina quantitat declara l’assegurat el valor del contingut. D’aquesta forma, si el propietari determina que l’import de les possessions de la seva llar (exceptuant joies però incloent llibreries, cuina i electrodomèstics, mobiliari, roba i objectes de diversa índole) ascendeix a 3.000.000 de pessetes, cal assegurar-se que en cas de pèrdua li seran reposades al voltant de 12.000 pessetes a l’any (entre 3.000 i 4.000 pessetes per milió).
En contractar una assegurança multirisc particular, convé que el prenedor s?informi sobre la cobertura de la seva assegurança de comunitat. Per citar un exemple, no totes les fuites d’aigua són incloses a l’assegurança mancomunada: moltes companyies d’assegurances distingeixen si la canonada causant d’una filtració d’aigua és comunitària o privada, per la qual cosa convé informar-se sobre què cobreix l’assegurança de la comunitat i assegurar els sinistres que queden exclosos. En aquest cas el prenedor opina habitualment que taxen el seu habitatge molt per sota del seu valor al mercat, a causa que no s’estimen criteris com la situació de la casa en un carrer cèntric, les circumstàncies del mercat immobiliari quan es va adquirir l’habitatge o variables que atorguen al pis un preu determinat. S’abonen unes 850 pessetes per milió l’any i s’ha d’assumir que, independentment de quant va costar, el seu valor de reconstrucció serà molt inferior, i aquesta dada objectiva és la que contemplen les companyies.
Al contrari, a l’hora d’assegurar el contingut de l’habitatge entra en joc la subjectivitat del prenedor per calcular el valor total de les pertinences de la seva casa. Es corre el risc de calcular per sota, cosa que es coneix com infraassegurances. Però s’ha de tenir present que com més petit sigui el valor en el qual s’ha taxat el contingut d’un habitatge (cosa que abaratirà l’assegurança), menor serà la quantitat a reclamar a la companyia d’assegurances en cas de sinistre. Si tornar a col·locar una cuina que s’ha cremat suposa 800.000 pessetes, però tot el valor de la casa s’ha quantificat en 3 milions de pessetes i la cobertura assolia el 50%, només es rebrà la part proporcional de la reparació, és a dir, 400.000 pessetes. De totes maneres, en ocasions la taxació a la baixa no s’havia realitzat de mala fe o només diferia en un 25% del valor real, i són moltes les companyies que apliquen compensació de capitals i s’apropen al total de la despesa.
Els desperfectes la cobertura dels quals passa més desapercebuda per als asseguradors són els que es refereixen a la seguretat del continent o habitatge, és a dir, els sinistres ocorreguts en elements comuns com ara portes, finestres i fins i tot els robatoris a través d’aquests elements. Per això, convé fer atenció a aquesta qüestió en contractar una assegurança multirisc per a la llar.
Els contratemps més habituals són els ocasionats per fuites d’aigua, que acaben generant multitud de casuística. En general, n’hi haurà prou amb posar-se en contacte amb l’entitat asseguradora, que s’ocuparà de peritar i gestionar les reparacions. Però pot succeir que el pintor es limiti a complir literalment la clàusula que indica que s’ha d’esborrar la taca causada per l’aigua, amb la qual cosa el sostre de l’habitació tindrà dues pintures diferents. Per evitar aquestes situacions es va crear la figura de la reparació del dany estètic, que obliga a corregir tot el color del sostre, o a fer que es canviïn totes les rajoles del bany si al mercat ja no n?hi ha de les que hi havia col·locades abans. Aquesta figura s’inclou per norma a les assegurances estàndards actuals, però no a les contractades fa anys. Es recomana revisar aquest detall a les pòlisses més antigues a fi d’afegir la cobertura, amb prou feines perceptible a la factura familiar, però que resol més d’un disgust.
Tant les assegurances multirisc com les de la comunitat de veïns contenen cobertures infrautilitzades pels usuaris, sovint per mer desconeixement. És el cas de la responsabilitat civil de tots els esdeveniments susceptibles de litigis que s’esdevinguin a les parts comunes d’edifici. Exemples d’això serien el despreniment d’una cornisa o una caiguda deguda a una relliscada a les escales encerades: l’assegurança s?ha de fer responsable de tot el que derivi d’aquests contratemps. Les assegurances multirisc particulars, per la seva part, inclouen en ocasions cobertures com atracament fora de la llar, l’ús fraudulent de targetes de crèdit, el trencament de llunes, vidres, pisa sanitària, vitroceràmiques i el canvi de pany per la pèrdua de les claus. La clau està en la lletra petita, que convé llegir amb molta atenció per conèixer què inclou i exclou la pòlissa i a quant pot ascendir la indemnització, si procedeix.
- Incendi, explosió i llamps.
- Fenòmens meteorològics (pluja, vent, pedra i neu).
- Responsabilitat civil de l’immoble.
- Aigua en conduccions generals.
- Vidres de façana i parts comunes.
- Danys per robatori en portes i finestres.
- De vegades el robatori de parts comunes.
- Danys estètics.
- Aigua en conduccions particulars.
- Llunes interiors.
- Davant d’una caiguda de llamp, els aparells que s’espatllin si estaven endollats a la xarxa.
En comprar un pis mitjançant un crèdit hipotecari, les entitats bancàries exigeixen a qui sol·licita el préstec que asseguri el seu habitatge (no el contingut) contra incendis, com a garantia del préstec. Tanmateix, no estem obligats a contractar aquella pòlissa amb la companyia que indiqui l’entitat bancària. A més, és habitual que l’edifici ja estigui assegurat contra incendis per l’assegurança de comunitat, per això el comprador acabaria abonant dues vegades el mateix concepte. Per evitar-ho, n’hi haurà prou amb presentar a l’entitat bancària els documents que acreditin que la cobertura contra incendis es recull a l’assegurança mancomunada i que aquesta es paga. Això resulta fonamental per als consumidors, ja que si dues assegurances cobreixen el mateix sinistre només una l?assumeix, ja que s’entén que el prenedor no pot cobrar el doble del valor de l’assegurat. Aquesta idea s’ha d’aplicar a tot tipus de pòlisses: si, en cas d’accident o error mecànic, l’assegurança d’un vehicle inclou la possibilitat de disposar d’un cotxe de cortesia durant els dies requerits per a la reparació, no és necessari que aquesta cobertura es reculli en cap altra pòlissa, perquè només ens en beneficiarem una sola vegada i, en canvi, abonarem dues vegades el mateix concepte.