Nous aliments, noves al·lèrgies

Nous aliments, noves al·lèrgies

/imgs/20010601/alimentacion01.jpgEs calcula que el 20% de la població espanyola pateix alguna al·lèrgia alimentària i que d’aquí a vint anys aquestes al·lèrgies afectaran un de cada dos europeus. Els últims estudis indiquen la relació directa entre la possibilitat de trobar tot l’any aliments “d’una altra temporada” i l’aparició dels nous al·lergògens, les substàncies que produeixen reaccions al·lèrgiques. A aquesta tendència se li uneix la major sensibilitat de la població davant aquests processos, ja que la globalització dels mercats ha introduït en les dietes locals aliments que hi són aliens. Encara que en principi la patologia no és perillosa, no hi ha dubte de la incomoditat i preocupació que provoca en el consumidor el llarg i sinuós procés del diagnòstic d’una al·lèrgia. Per això, és important tenir present que els primers anys de vida són determinants per potenciar les defenses naturals (a través de la lactància materna) i conèixer els aliments de risc que poden ajudar a identificar les causes de diarrees, vòmits o altres quadres clínics típics d’al·lèrgies.

Què són les al·lèrgies?Sovint l’al·lèrgia als aliments es confon amb la intolerància a aquests. La diferència entre una i altra rau en què en l’al·lèrgia hi ha una reacció del sistema immunitari de l’individu contra el producte i en la intolerància no.

La intolerància als aliments és produïda per alteracions metabòliques (disminució o absència d’enzims) en la majoria dels casos. Aquestes alteracions, d’origen genètic o adquirides amb els anys, impedeixen als qui les pateixen la digestió, l’assimilació i l’aprofitament de certes substàncies que contenen els aliments. Els símptomes que provoquen són diversos: molèsties gàstriques (flatulència, diarrea, còlic intestinal), cefalea, sensació de calor¿

Lal·lèrgia als aliments ocorre quan el sistema immune reacciona davant una substància concreta (al·lergogen) que és ben tolerada per la majoria de persones. L’al·lergogen és principalment una proteïna d’un aliment amb el qual l’afectat entra en contacte per ingestió, contacte o inhalació. La reacció més comuna és la formació d’anticossos IgE (immunoglobulina E). El procés que segueixen aquest tipus d’al·lèrgies és el següent: la primera vegada que s’ingereix l’aliment causant d’al·lèrgia, l’organisme produeix les IgE específiques dirigides contra alguna proteïna d’aquell producte. La següent ocasió, els anticossos reaccionen contra el menjar estimulant la fabricació d’histamina (substància que produeix el nostre cos en resposta a un dany produït a la pell o les mucoses, causat per un verí o toxina, que dóna lloc a una reacció inflamatòria) i altres substàncies químiques (anomenades mediadors) que causen els símptomes de l’al·lèrgia.

Tractament

El tractament dietètic és el més eficaç i consisteix a suprimir els aliments al·lergògens. Així s’aconsegueix que al cap d’uns anys el sistema immunològic es normalitzi i que, en moltes ocasions, l’infant acabi tolerant els aliments que li produïen al·lèrgia. Tanmateix, sovint la dieta d’eliminació pot plantejar inconvenients, ja que hi ha substàncies al·lergògenes que no apareixen a les etiquetes (aliments ocults). I és que alguns aliments o substàncies no s’inclouen a l’etiqueta quan es troben en proporcions baixes.

Aliments més problemàtics

• Llet de vaca. L’al·lèrgia es produeix per un rebuig a les proteïnes làcties. La caseïna és una d’aquestes proteïnes, difícil de digerir per a moltes persones perquè és una proteïna de mida gran. L’únic tractament eficaç és una dieta estricta de la qual s’eliminen aquestes proteïnes. Com a substitució de la llet, aquestes persones poden prendre preparats amb una altra font proteica (llet de soia) i fórmules extensament hidrolitzades (la mida de la caseïna és molt menor, per la qual cosa resulta més fàcilment digerible). Les fórmules parcialment hidrolitzades (la caseïna és encara de mida considerable per ser assimilada per aquestes persones) no s¿han d’emprar mai en el tractament de l’al·lèrgia a la llet, ja que un percentatge de les seves proteïnes pot conservar tot el seu poder al·lergogen. En ocasions aquesta al·lèrgia no és diagnosticada i afavoreix al·lèrgies en altres aliments.
• Ou. Les proteïnes de la clara són les més problemàtiques. Aquesta al·lèrgia apareix abans dels 2 anys i desapareix de 2 a 5 anys després del seu inici. L’únic tractament possible consisteix a evitar-ne el consum. Això no obstant, existeixen multitud de productes que poden contenir restes d’ou, i no sempre estarà indicat a les etiquetes.
• Formatges madurats. Les proteïnes làcties que contenen poden causar al·lèrgia. També una amina (substància que apareix quan el nostre cos utilitza les proteïnes dels formatges fermentats i curats) anomenada tiramina, afavoreix les reaccions al·lèrgiques.
• Peixos i mariscs. Les seves pròpies proteïnes, la histamina que es forma en descompondre’s i el paràsit Anisakis simplex que contamina els peixos, són els causants de les reaccions al·lèrgiques.
• Espècies. Poden causar al·lèrgia per contacte, per inhalació de la pols que desprenen i per ingestió.
• Fruits secs. Poden provocar reaccions al·lèrgiques sobretot en els infants i es manifesta amb èczemes.
• Fruites. Kiwi, papaia, alvocat, plàtan, maduixes, gerds, groselles són les fruites que s’han identificat amb més freqüència com a causa d’al·lèrgia.

Reaccions creuades

En parlar d’al·lèrgia a un aliment, s’ha de tenir present que s’estableixen famílies d’aliments “al·lergògens” que poden provocar reaccions al·lèrgiques en persones sensibles. És a dir, una persona amb al·lèrgia a la llet de vaca presenta més sensibilització cap a la carn de vacú (vedell, bou¿). Qui és al·lèrgic a la xocolata ho pot ser també al cacau i a la cola. A la família dels pèsols s’inclouen, a més del llegum esmentat, cacauets, mongetes seques, regalèssia i goma tragacant (E-413). A la família de la rosa pertanyen maduixes, gerds, móres i altres varietats de gerd.

Nous al·lergògens

Contínuament es descobreixen noves substàncies al·lergògenes. Els additius responsables del major nombre de casos d’afecció al·lèrgica són colorants, conservants i antioxidants. Encara que sempre s¿hagi de descartar un procés al·lèrgic a fàrmacs, quan un pacient, generalment un infant, presenta urticària o erupcions més lleus després de la ingesta de xarops de composició variada, el més probable és que es tracti d’una reacció al·lèrgica als additius, colorants o aromatitzants del medicament. Aquest tipus de reaccions no ocorre gairebé mai en les primeres preses, sinó a mesura que avança el tractament. Això és perquè aquestes reaccions són dosi-dependents: apareixen com més quantitat del xarop s’ingereix.

Al·lèrgia i esport

Hi ha una situació en què es necessita una mica més que la ingestió d’un producte perquè es produeixi una reacció al·lèrgica per un aliment: l’exercici físic. Es denomina al·lèrgia alimentàriainduïda per l’exercici i se¿n va començar a parlar el 1980. Les persones que experimenten aquesta reacció ingereixen un aliment específic ¿la poma i el préssec són dos dels productes que indueixen aquest procés¿ poc abans de practicar esport. A mesura que l’exercici avança i la temperatura corporal augmenta apareixen picors, mareigs i alguns dels símptomes típics de les al·lèrgies, com urticària i inflor. La manera de prevenir-la és simple: no prendre els aliments implicats durant les dues hores prèvies a fer esport.