El món és pla

El món és pla

/imgs/20030201/internet01.jpg
Si hi ha algun artefacte tecnològic que no està quasi caduc (o a meitat de preu) al poc d’haver-lo comprat, aquest és el monitor. Encara que s’engloba dins de la categoria de ‘perifèric’ (com la impressora o el ratolí), el monitor és un component a mirar amb tanta o més atenció que la memòria RAM, el disc dur, la targeta de vídeo o qualsevol altre element ‘estrella’ de la computadora. D’això depèn la salut dels ulls. El monitor de tota la vida, aquest semblant a la tele, és de tub de rajos catòdics (CRT: catodic ray tube) i continua sent encara el rei dels PC d’escriptori. Però l’evolució dels monitors de pantalla plana i la ràpida caiguda dels seus preus estan aplanant com una piconadora els monitors, fins al punt que molts auguren que les sigles CRT seran el passat en molt pocs anys. El 30% dels ordinadors que veiem avui en qualsevol aparador vénen amb pantalla plana i l’any 2005 alguns estudis afirmen que seran la meitat dels quasi 150 milions de monitors que es preveuen vendre.

Per què plana?

És una qüestió de dimensions… i preu. Si l’usuari pot gastar-se unes tres vegades més en el monitor dividirà per quatre l’espai que ocupa aquest aparell en la taula, per dos el seu pes, gastarà la meitat d’energia i els seus ulls li ho agrairan. Això tampoc vol dir que calgui llançar-se de cap per la pantalla plana. Ni de bon tros. Tot depèn de l’ús que hagi de donar a la seva computadora.

La sigles LCD (liquid cristal display) no li han de sonar com l’últim crit en tecnologia. Des de principis dels 70, les pantalles de cristall líquid s’han anat estenent a calculadores, rellotges, televisors, portàtils, càmeres digitals… fins a arribar als PC. Els problemes inicials del cristall líquid han anat minvant a gran velocitat, gràcies, fonamentalment, a la tecnologia TFT (Thin Film Transistor), que utilitza semiconductors en compte d’elèctrodes per a canviar l’estat (encesa o apagada) de cada punt de la pantalla, i així redueix els problemes de resolució, angle de visió i puresa de color (contrast). La majoria de les pantalles planes actuals utilitzen aquesta tecnologia.

Avantatges i inconvenients

• Les pantalles planes milloren clarament els tubs catòdics convencionals en mida (especialment de fons), disseny, parpelleig, consum (i generació de calor) i emissió de radiacions. Els portàtils, on el consum i la mida són crucials, fa anys que incorporen aquests monitors. A més, la pantalla és totalment plana, fet que les CRT només comencen a oferir ara, per la qual cosa tota la superfície és visible i s’evita la distorsió en els cantons. Algunes fins i tot es poden girar per a veure un document complet com si fós una pàgina vertical.
• Els desavantatges, superats dia a dia, són el preu, l’angle de visió i la gamma i puresa dels colors. Les pantalles TFT es veuen pitjor de costat (el seu angle de visió voreja només els 140º), la gamma de colors es fa insuficient per a treballs fotogràfics i el sistema d’il·luminació interna amb fluorescents fa que el monitor torni una menor precisió en el color (una zona molt clara o fosca afecta les àrees contigües).
• El sistema per a crear la imatge dels TFT és menys perjudicial per a la vista, per la qual cosa són una opció recomanable per als qui tenen els ulls contínuament enganxats a una pantalla. No obstant això, els aficionats als jocs es poden sentir defraudats en comprovar que el seu TFT no aconsegueix les prestacions de la seva targeta gràfica, a causa de l’interval entre l’encesa i apagada dels punts de llum (píxels), que pot crear un solc en l’objecte que es mou per la pantalla. Això també es pot apreciar en reproduir un DVD en l’ordinador.
• Mides i preu.Les mides es mesuren en nombre de polzades (1 polzada=2,54 cm) de la diagonal del monitor. Com més gran sigui el monitor, més programes es poden veure simultàniament en la pantalla, es veu millor a una resolució més alta i inclou més prestacions (controls d’ajust). Un monitor de pantalla plana de 15 polzades és semblant a un CRT de 17 polzades, pel fet que en un monitor pla tota la superfície s’aprofita. En aquestes mides, òptimes per a un ús ‘normal’ (fins i tot habitual) i còmode d’un PC, els preus dels monitors TFT oscil·len de 300 a 500 euros (de 500 a 700 euros en 17 polzades), mentre que els CRT es poden trobar a partir de 130 euros (de 200 a 350 euros en 19 polzades).
• Resolució. És el nombre de punts (píxels) que dibuixen la imatge. En els monitors tradicionals es mou en un rang que l’usuari pot configurar al seu gust, però en els plans la resolució representa el nombre màxim de cel·les de cristall líquid i es coneix com a “resolució nativa”, la qual cosa implica que no es pot augmentar ni disminuir.
• Cal no perdre de vista que la resolució depèn també de la targeta gràfica; les que es munten actualment suporten sense problema resolucions de 1600×1280. El tipus de monitor, CRT o LCD, no influeix en el consum de memòria de la targeta gràfica, ni ralentitza l’ús de l’ordinador. Això depèn de la resolució i la profunditat de color. No s’ha de forçar el monitor a aconseguir la resolució que suporta la targeta de vídeo, perquè pot arribar a distorsionar la imatge i fins i tot el pot fondre. El manual del monitor sol indicar en un quadre quines resolucions admet.
• Contrast. Irrellevant en els monitors tradicionals, és un factor molt important en les pantalles de cristall líquid, ja que les ombres i les llums altes afecten la qualitat de la imatge LCD. Els fabricants asseguren contrastos entre 200:1 i 400:1, xifres pròximes al CRT, encara que les diferents formes de mesurar fan molt difícil les comparacions.
• Garantia. Tots els punts d’imatge d’una pantalla plana han de funcionar. No és admissible que un nombre de punts (per petit que sigui) no emeti des del primer dia, per això convé assegurar-se que la pantalla estigui bé només encendre-la per primera vegada.