La clau està a saber què es contracta

La clau està a saber què es contracta

/imgs/20030201/informe01.jpg
L’adquisició d’un habitatge és la inversió més important i el bé de major valor en el patrimoni del ciutadà mitjà. Però es tracta d’un bé que cal cuidar i protegir amb atenció, perquè és propens a patir sinistres de molt diversa índole: durant l’any 2000, sense anar més lluny, el 30% dels habitatges assegurats van declarar algun tipus de sinistre. Per a fer front a les adversitats més comunes, les Assegurances multirisc ofereixen una àmplia sèrie de cobertures i s’han convertit en una opció la utilitat de la qual no es posa en dubte. Prova de la seva implantació és que al nostre país tres de cada quatre cases estan assegurades, i a finals de 2002 s’havien subscrit a Espanya prop de 12 milions de pòlisses multirisc de la llar, per un valor de més de 2.440 milions d’euros. Però tot i que la pràctica totalitat dels habitatges espanyols disposa d’una assegurança de la llar, es tracta d’un dels productes més desconeguts pels consumidors, a causa probablement de la dificultat que comporta la lectura de les pòlisses, redactades en un llenguatge tècnic de comprensió difícil. De fet, només el 17% de les persones que disposa d’una assegurança de la llar entén el que llegeix en el contracte, segons una enquesta de l’Associació de Consumidors d’Assegurances del País Basc. Aquesta dificultat per a entendre el que un firma, afegida a la deixadesa amb què molts usuaris contracten una assegurança -el 70% dels consumidors reconeix que mai llegeix les pòlisses-, motiva que el sector de les assegurances sigui un dels més problemàtics i desconeguts per als usuaris. Els dubtes són molt variats, i van des dels merament econòmics -per quant asseguro el meu habitatge?- fins a les semàntiques -és el mateix robatori que furt?-, per la qual cosa convé informar-se bé abans de firmar. I, per descomptat, sempre cal comparar preus entre les diverses companyies asseguradores i les cobertures que ofereixen.

Continent i contingut

En una assegurança multirisc de la llar s’estableixen tres capitals diferents, de manera que cadascun correspon als elements assegurats en la pòlissa: continent, contingut i responsabilitat civil. Per continent s’entén el suport físic de l’habitatge: terra, sostres, parets, finestres, portes, etc. En aquest s’inclouen també elements fixos com ara antenes o llums encastats. El contingut aglutina tot el que es troba dins de la casa: robes, mobles, electrodomèstics i tot tipus d’objectes. Aquests dos capitals (continent i contingut) cobreixen els danys causats en l’habitatge en cas d’incendi, explosió i caiguda de llamp; actes de vandalisme, accions tumultuàries i vagues; fenòmens atmosfèrics (pluja, vent, pedra i neu); pèrdues de lloguers i inhabitabilitat de l’habitatge; robatori, espoliació i furt; danys produïts per l’aigua i trencament de vidres. La cobertura de responsabilitat civil, d’altra banda, permet a l’assegurat protegir-se sobre les reclamacions que pugui ser objecte pel dany que causi a tercers. A aquestes cobertures bàsiques se’ls pot afegir altres d’opcionals, que cobreixen, entre altres riscs, els danys ocasionats per animals domèstics, accident, mort, atracament fora de l’habitatge, l’ús fraudulent de les targetes de crèdit o el servei de serralleria urgent.

Valoració del continent i del contingut

El capital pel qual es taxarà el continent és difícil de calcular, per la qual cosa normalment es fa una estimació aproximada d’entre 550 i 700 euros per metre quadrat per a calcular cost de la reconstrucció. El contingut resulta encara més complicat de valorar, perquè cada usuari pot tenir el seu habitatge decorat de maneres molt diferents i posseir béns molt variats (joies, quadres, mobles antics, roba, vaixelles, ordinadors, electrodomèstics, equipaments diversos). Tot això té un valor que cal declarar perquè, en cas de sinistre, es pugui reposar. El més freqüent és fixar una suma d’entre un 35% i un 50% del capital del continent, segons els béns que es posseeixin. Però experts consultats per CONSUMER aconsellen que per a no quedar-se curts ni pecar d’excés, el millor és calcular, habitació per habitació, quant costaria reposar els béns.

Arribats a aquest punt, el consumidor ha de fixar-se si la indemnització està fixada a preu de reposició o de mercat. Si la indemnització és de reposició, la televisió, el vídeo o la nevera sinistrada se substituiran per altres nous de característiques semblants. Si la indemnització està fixada a valor de mercat, l’asseguradora reposarà un electrodomèstic pel preu que tindria el sinistrat en cas de vendre’l. És a dir, un valor inferior.

És important assegurar l’habitatge per una xifra el més pròxim possible al seu valor real.

Si es fa a la baixa (“infraassegurança”) per estalviar una mica en la prima de l’assegurança, la indemnització serà menor al perjudici sofert. Si una casa té un valor de 200.000 euros i s’assegura en 150.000, la companyia entén que només s’assegura l’habitatge parcialment, en aquest cas en un 75%. En cas de sinistre s’indemnitza en aquesta proporció, tant si els danys són totals com parcials. Si la taxació és superior al valor real (“sobreassegurança”), la pòlissa serà més cara però la indemnització només cobrirà el valor real de l’immoble i dels béns. No val la pena, doncs, sobreassegurar una casa.

Les cobertures menys utilitzades

Amb massa freqüència, i per desconeixement, deixem de percebre prestacions a les quals tenim dret. Aquestes són les cobertures menys conegudes que algunes pòlisses inclouen:

• Pagament de l’import dels aliments congelats que s’hagin espatllat per la interrupció de la cadena de fred, si la causa ha sigut un tall elèctric per avaria.
• Indemnització (per al titular de l’assegurança o els membres de la seva família) en cas d’atracament amb violència fora de l’habitatge.
• Compensació de les despeses d’un hotel si l’assegurat ha d’abandonar el domicili mentre duren les reparacions.
• Reposició, en cas de trencament, de vidres, pisa sanitària i vitroceràmiques.
• Si com a conseqüència del robatori o pèrdua d’una targeta se’n produeix un ús fraudulent, l’asseguradora indemnitza el client.
• Algunes pòlisses abonen les despeses originades per la recuperació de documents (DNI, permís de conduir, passaport) danyats en el sinistre.
• L’assegurat pot garantir les pertinences que porti al damunt quan se’n vagi de vacances o faci qualsevol trasllat temporal, dins d’Espanya.

Claus per a assegurar bé el seu habitatge

• Demani informació en diverses entitats i compari la relació “qualitat-cobertura-preu” de les pòlisses, sospesant els avantatges i desavantatges de cadascuna. Abans de firmar, sol·liciti les condicions generals i particulars del contracte i estudiï’n totes les clàusules.
• Presti una atenció especial a les limitacions i exclusions: són font de queixes, perquè sovint només se’n té notícia -fins llavors no es llegeixen- quan ocorre un sinistre i se sol·liciten les cobertures.
• Pregunti pels termes del contracte que li suscitin dubtes i demani una explicació detallada sobre les possibles interpretacions de cada clàusula. Els dubtes més habituals i que més problemes susciten en el moment d’un sinistre són: la quantia que queda coberta, l’existència o no de franquícies, o casos puntuals com la deshabitació.
• Exigeixi que totes les modificacions o addicions del contracte d’assegurança siguin formalitzades per escrit. I després de firmar el contracte, no accepti la imposició de modificacions unilaterals de la pòlissa que li siguin desfavorables.
• Asseguri’s que la prima a pagar inclou responsabilitat civil (és molt aconsellable subscriure-la), i comprovi si hi ha recàrrecs per fraccionament en el pagament, comissions, taxes i impostos.
• Guardi tota la documentació de la seva assegurança: contracte, clàusules, rebuts i fins i tot la publicitat, poden ser-li molt útils davant d’una hipotètica reclamació.
• Contracti les cobertures en funció de les seves necessitats, perquè no són les mateixes si viu en un habitatge en règim de lloguer o de propietat. Si viu de lloguer, subscrigui una assegurança que cobreixi només el contingut, és el propietari de l’habitatge qui n’ha d’assegurar el continent. Si l’habitatge és de la seva propietat sí que ha de subscriure les dues pòlisses.
• No oblidi detallar en el contracte tots els béns valuosos -joies, pells, obres d’art o mobles antics-. Aquesta declaració incrementarà el preu de la pòlissa però podrà ajudar a reposar el que s’ha sostragut en cas de robatori o sinistre.
• Si viu en un pis, comprovi si la comunitat de veïns disposa d’una assegurança que, a més de cobrir les zones comunes als habitatges, indemnitzi en cas de sinistre per “valor a nou”. Si fos així, faci una assegurança pel contingut de casa seva que inclogui la responsabilitat civil. El continent ja estaria cobert per l’assegurança de la comunitat.
• Si després de firmar la pòlissa adquireix algun bé d’un valor important, comuniqui-ho a la companyia perquè la dita adquisició quedi també assegurada.
• Guardi totes les factures del mobiliari i efectes de casa seva. En cas de sinistre li serviran per a demostrar el valor dels seus béns, i que tot era seu.
• Presti una atenció especial als danys per mala conservació. Si els desperfectes són causats per la seva deixadesa, l’asseguradora pot negar-se a pagar el dany.
• Respecte als terminis i formes de comunicació del sinistre amb l’assegurador, faciliti tot tipus d’informació i col·laboració sobre els fets i les circumstàncies del sinistre.
• En cas de sinistre, sàpiga que disposa de 7 dies per a comunicar els danys a la seva companyia. No encarregui la reparació sense el consentiment d’aquesta.

^* Preus aproximats d’una assegurança multirisc amb assegurança de responsabilitat civil per a un pis intermedi (ni primer ni últim), amb porta blindada, de qualitat mitjana en els seus materials de construcció, situat en un centre urbà, i amb 10 o 50 anys d’antiguitat. El valor del continent en l’habitatge de 90 metres quadrats: 72.000 euros. Contingut per al mateix habitatge: 18.000 euros. El valor del continent en l’habitatge de 60 metres quadrats: 48.000 euros. Contingut per al mateix habitatge: 18.000 euros.

Preus segons cobertura

A més del valor del bé assegurat, són diversos els criteris que es valoren per a determinar l’import de la prima d’una pòlissa multirisc. Els metres quadrats de l’habitatge, la seva ubicació -nucli urbà, urbanització o zona deshabitada-, l’any de construcció, el tipus -luxe, normal-, l’altura del pis o les mesures de seguretat de què disposa -porta blindada, caixa forta-, compten, i molt, a l’hora d’establir el cost de l’assegurança.

Davant d’un mateix supòsit, les asseguradores estableixen primes ben diferents. Per a un habitatge de 90 metres quadrats i amb 10 anys d’antiguitat, les primes oscil·len entre els 154 euros anuals que estableix Vitalicio Seguros i els 213,18 euros d’Aegón. Si el pis té 60 metres quadrats el cost de la pòlissa baixa fins als 102,00 euros de Pelayo. L’antiguitat de l’edifici és un agreujant en la majoria dels casos. Només Aegón i Ocaso Hogar mantenen els preus independentment dels anys que tingui l’habitatge. Mapfre és l’única companyia que no només no grava l’antiguitat, sinó que estableix primes més baixes quan l’edificació és antiga.

No obstant això, és difícil establir un rànquing de pòlisses segons el seu preu sense estimar i valorar les cobertures de cada assegurança. Les pòlisses de Fénix Hogar, Allianz i Aegón ofereixen les indemnitzacions més altes, uns 1.800 euros, en cas de recomposició estètica, mentre que Génesis estableix un límit de 1.202,02 euros per deixar la casa amb el mateix aspecte que tenia abans del sinistre.

I és que no totes les asseguradores cobreixen els mateixos riscs en les pòlisses multirisc de la llar. Els riscs bàsics cobreixen el 100% del capital assegurat. Als riscs complementaris se’ls apliquen altres percentatges o quantitats fixes, segons la quota que es desitgi pagar. La inhabitabilitat de l’habitatge, la pèrdua de lloguers, els danys produïts per l’electricitat o la ruptura de pisa sanitària o elements vitroceràmics, el trencament de vidres, el podriment d’aliments en frigorífics o la inhabitabilitat i pèrdua de lloguers, marquen la diferència entre pòlisses i preus.